El senador nordcatalà François Calvet, artífex d’un manifest a favor dels presos polítics catalans que van signar 41 senadors francesos i que va aixecar polseguera a l’Estat veï, ha alertat aquest dilluns des de Barcelona que l’arrel del conflicte català és el fet que la Convenció Europea dels Drets Humans hagi saltat pels aires per culpa d’Espanya. “Creiem que la Convenció [Europea] dels drets humans de 1950 que França va signar i Espanya va adoptar l’any 1979 no s’està aplicant en aquest procés polític”, ha advertit Calvet després d’una reunió d’ell i cinc alcaldes nordcatalans amb el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch.
Calvet ha reivindicat que el conflicte és un “un afer europeu” i que “cal una reacció” de les institucions europees davant el risc que l’exemple espanyol pugui obrir la porta a arbitrarietats semblants “dins de cada país” de la unió. “El dret ha de ser aplicat de seguida —ha insistit Calvet—, per això vam fer la Unió Europea, per la pau i la defensa dels drets humans; si comencem a fallar aquí això no pot ser”.
El senador francès ha reiterat que tant ell com la delegació d’alcaldes nord-catalans que l’acompanyaven reclamen la llibertat dels presos polítics i que tant Carles Puigdemont com Toni Comín puguin entrar al Parlament Europeu per prendre possessió dels seus escons. Calvet ha posat de manifest que a França no cal que un eurodiputat quan surt escollit passi per París: “Va directament a Estrasbrug, entra al Parlament i té el seus drets, si no és condemnat, la presumpció d’innocència ha de ser aplicada a tots”.
Bosch defensa la sobirania del Parlament Europeu
En la mateixa línia, Bosch ha defensat que les institucions europees no es poden espolsar el conflicte català parapetades darrere d’excuses administratives d’algun estat membre. “Està molt clar que el president Tajani, remetent aquest qüestió a un estat membre, no ha fet el possible perquè siguem més europeus”, ha lamentat el conseller. Bosch ha defensat que el Parlament Europeu sigui “autènticament sobirà” i que les institucions europees “respectin els drets de les ciutadanes i ciutadans europeus” de manera que “les consideracions burocràtiques d’un estat no estiguin per damunt de dos milions de vots”.
