Una paraula: referèndum. El president del Govern, Carles Puigdemont, ha assegurat que el procés sobiranista es culminarà a les urnes mitjançant un referèndum vinculant, encara que no sigui pactat amb l’Estat espanyol. Aquesta eina ha de permetre que a la tardor de 2017 Catalunya ratifiqui el pas definitiu cap a un Estat propi en format de República. I, a més, ha de garantir la unitat de les forces independentistes. A més de sumar-hi -a poder ser- els Comuns, o almenys bona part de l’espai que lideren Ada Colau i Xavier Domènech.
El desllorigador del referèndum no constava en el full de ruta de JxSí. De fet, diversos diputats de la coalició dubtaven de la viabilitat d’aquesta eina, sobretot per la participació i per la posterior validació internacional. I és que l’aposta pel referèndum surt, en part, de fora de JxSí. Un dels primers que va apostar per un referèndum vinculant, encara que no fos pactat amb l’Estat, va ser el president de l’ANC, Jordi Sànchez.
El paper de l’ANC
En una entrevista a El Món Sànchez va apuntar al maig que tard o d’hora Catalunya hauria d'”emplaçar l’Estat”, i que la comunitat internacional respondria un cop s’hagi creat una situació de més tensió. Segons el president de l’ANC, un referèndum vinculant, al marge de l’Estat, crearia aquest escenari.
El 12 de juny l’ANC va acordar fer una consulta interna a les seves bases sobre si l’entitat hauria d’exigir o no al Govern incloure un referèndum vinculant al full de ruta. El propi Sànchez va celebrar amb entusiasme, i en declaracions a El Món, que el Secretariat de l’ANC hagués aprovat la consulta (que es faria el 16 de juliol): “L’hem encertat”.
Més de 9.000 persones van participar-hi, i un 74,50% va votar a favor que l’ANC exigís al Govern un referèndum vinculant.
Demòcrates pressiona des de dins…
El 30 de maig Demòcrates (partit que lidera Toni Castellà i que forma part de JxSí) va proposar que el referèndum unilateral d’independència (RUI) era el millor mecanisme per a recuperar la unitat independentista, i per a marcar una posició clara en la comunitat internacional. Eren les primeres veus des de dins de JxSí que apostaven per aquest referèndum vinculant, al marge d’un acord amb l’Estat.
…i la CUP des de fora
Al seu torn, la CUP de seguida va apostar per la proposta del RUI (des del maig), i al juny va exigir una cimera amb Puigdemont per acordar “com i quan” es podria convocar aquest referèndum. La reunió no va arribar fins a l’agost, però d’allà en va sortir el Sí dels cupaires a la qüestió de confiança de Puigdemont.
La intenció de la CUP era que CSQP i En Comú Podem se sumessin a defensar el RUI, ja que han fet del referèndum la seva bandera electoral. Aquest mateix dimecres, després de la intervenció de Puigdemont, la CUP ha celebrat que el president hagi ‘comprat’ el referèndum per a culminar el procés.
Més veus
D’altra banda, un eurodiputat de CDC, Ramon Tremosa, va ser dels primers dirigents en parlar del RUI. La seva aposta -feta el desembre del 2015- consistia en celebrar una convocatòria simultània a Catalunya i Escòcia sense que hi calgués un pacte amb Madrid ni Londres.
Del referèndum, en un format unilateral, també n’han parlat des de fa mesos la degana de la facultat d’Economia i Empresa de la UB Elisenda Paluzie, el periodista Arturo Puente, o el filòsof Bernat Dedéu.
L’abans anomenat RUI allunyava els Comuns pel fet de la unilateralitat, de manera que l’independentisme ha tingut cura per a simplificar-ne el nom i acabar parlant, com avui ha fet Puigdemont, senzillament de referèndum vinculant. Al marge de qui en té la patent, i de quin origen té, el referèndum ha entrat en la política catalana, ara sí, per quedar-s’hi.
