El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, no estan obligats a comparèixer en la comissió d’investigació del Parlament per investigar el que s’ha denominat com a Operació Catalunya. D’igual manera, tampoc tenen el deure d’atendre les sol·licituds de documentació que realitzi la citada comissió. Així es recull en un informe del Consell d’Estat, al qual ha tingut accés Europa Press, que respon expressament la consulta que li va fer l’Executiu el passat 8 de maig sobre si Rajoy, Santamaría i altres ministres i càrrecs de l’Administració General de l’Estat “estan obligats a comparèixer davant aquesta comissió d’investigació del Parlament de Catalunya sobre l’operació Catalunya”.
A més, el govern espanyol va preguntar a l’òrgan consultiu si era pertinent facilitar “la documentació que pot obrar en els arxius de diversos departaments ministerials i organismes públics de l’Administració General de l’Estat i que pugui ser requerida per la citada comissió d’investigació”.
Citats pel 6 de juliol
D’antuvi, el Parlament ja ha posat data a aquestes compareixences. La presidenta de la comissió, la diputada Alba Vergés, va avançar fa dos dies que Rajoy, Santamaría i el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, seran citats el pròxim 6 de juliol. En aquesta comissió, que es va aprovar el 8 de març, es vol investigar la relació de l’enregistrament d’una conversa en el restaurant La Camarga -entre la dirigent del PP, Alicia Sánchez Camacho, i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez- amb les investigacions sobre la família Pujol, a més de l’enregistrament d’una altra conversa entre l’exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, per presumptament desprestigiar polítics independentistes.
Com ja havia fet el Consell d’Estat en altres informes anteriors sobre altres comissions d’investigació, de nou conclou que “no resulta obligat atendre el requeriment de compareixença que pogués dirigir-se al president i la vicepresidenta, ministres i exministres, alts càrrecs i ex-alts càrrecs de l’Administració General de l’Estat i membres en actiu o en altres situacions administratives de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat” davant la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya.
Diferència entre sol·licitud i requeriment
El Consell d’Estat al·ludeix a la previsió que recull l’article 56.3 del text refós del mateix Reglament del Parlament -idèntica a la dels reglaments d’altres assemblees legislatives- que circumscriu la responsabilitat d’una eventual incompareixença als funcionaris o autoritats de la Generalitat als quals s’hagués dirigit el requeriment, “sense esmentar les altres persones la presència de les quals també pot ser sol·licitada”. Així, explica en el seu informe -que té data de 25 de maig- que cal distingir entre “requeriments” i “sol·licituds” de compareixença. Els primers solament poden dirigir-se a les autoritats, funcionaris i, en general, agents de l’Administració que depenen del Govern espanyol que és objecte de control parlamentari a través de la comissió d’investigació. Les sol·licituds, en canvi, poden formular-se a qualsevol persona, fins i tot d’administracions diferents de la investigada, “mancant de qualsevol efecte vinculant”.
El Consell d’Estat estima que “no pesa, sobre autoritats i funcionaris aliens a l’Administració de la Generalitat, un deure de compareixença” davant la comissió ‘Operació Catalunya’, “ni tampoc sobre els membres actuals o anteriors del Govern central de la Nació”. Però és que a més subratlla que perquè qualsevol sol·licitud o requeriment de compareixença pogués prosperar seria “precís també el concurs” d’un altre requisit: que la comissió s’hagi constituït en relació amb un assumpte que sigui de competència de la Generalitat i que la qüestió en relació amb la qual es requereix la compareixença també ho sigui. No obstant això, el Consell d’Estat entén que totes aquestes circumstàncies “no concorren en el cas objecte d’aquesta consulta”.
No hi ha deure d’enviar documentació
Quant a les peticions de documentació que es puguin fer, el Consell d’Estat argumenta que “no existeix un deure” d’atendre aquestes possibles sol·licituds perquè “ni les autoritats i funcionaris requerits pertanyen ni guarden dependència amb òrgans de la Generalitat ni la matèria que és objecte de la comissió està en l’àmbit de competència” del Govern català. Per tot això, conclou que “no resulta obligat atendre els eventuals requeriments de remissió de documentació que pogués obrar en els arxius dels departaments ministerials i organismes públics de l’Administració General de l’Estat, que poguessin ser formulats per la comissió d’investigació del Parlament català sobre l’operació Catalunya”.
