De gairebé un any ençà, és habitual detectar a les manifestacions grups de ciutadans amb armilles reflectants, una bandera amb una creu identificable, motxilles i un casc. Són grocs. Se’ls veu. S’ocupen d’atendre els manifestants ferits, siguin de la banda que siguin, fins i tot, de policies. Són Sanitaris per la República i també s’han preparat per una “tardor calenta”. Així, han omplert les motxilles amb llet, ulleres i Almax, elements bàsics per pal·liar en primera instància els efectes del Gas OC, més conegut com el gas pebre, una de les ‘armes’ que la BRIMO va presentar en societat fa tres setmanes per tal d’afrontar la benvinguda a Catalunya de la sentència del procés.
Aquest és un dels canvis que Sanitaris per la República ha portat a terme per adaptar-se a les noves mobilitzacions no només sobiranistes. Un dels seus impulsors, em Màrius, un infermer que treballa a l’Institut Guttman de Barcelona, va començar a gestar la idea a Rubí, el Primer d’Octubre, en veure les imatges de les policies espanyoles com repartien llenya. A les protestes per la detenció de Carles Puigdemont a Alemanya va agafar la forma definitiva. “Portava a la motxilla quatre coses com gases o suero i vam poder assistir els ferits dels cops de la policia, com vam poder”, explica. A partir d’aleshores van començar a pensar com establir un grup d’actuació més estable i tot va fluir.
En Màrius, un dels impulsors de Sanitaris per la República, en una manifestación a Sabadell Jordi Borràs
La seva posada en escena va ser a la manifestació de Jusapol a Barcelona , amb 65 persones i un pressupost de 200 euros, i van acabar de saltar a la fama durant les protestes pel consell de Ministres del 21 de desembre a Barcelona. Ara són 400 voluntaris, i d’aquests uns dos-cents, sanitaris de professió. Hi ha metges, psicòlegs, infermes, auxiliars, socorristes i comunicadors. Fins al moment, han treballat en una setantena de manifestacions.
Es financien amb capital privat, amb donacions i amb el material com guants, benes o gases que cada voluntari compra per a la seva motxilla. Els famosos cascos grocs que porten, en tenen una trentena, són de l’entitat que els lliuren a cada servei. Tenen una desena de talkie-walkies. El seu protocol és efectiu, localitzen punts de perill, estan al cas i fan la primera assistència fins que arribi el Servei d’Emergències Mèdiques. “Si veiem que hi poden haver topades amb la BRIMO ens hi posem a prop”, remarquen per poder actuar immediatament. Diversos comunicadors es col·loquen en llocs estratègics i a primera línia per anar avisant de les incidències. Es porten bé amb la policia i amb el SEM perquè, al capdavall són una eina “complementària que mira de no fer nosa i actuar quan es necessari”.
“Nosaltres atendrem igual a un BRIMO, un de Vox que un independentista”, insisteixen. De fet, aquest és un dels secrets del seu èxit i la distinció amb moviments semblants com els que hi ha a França, on els manifestants de dretes tenen els seus, i els d’esquerres els seus propis i no es barregen. “De fet, fins i tot la poli quan reparteix, també reben”, subratllen.
De cara la “tardor calenta”, els Sanitaris han incorporat material per afrontar les noves armes de la BRIMO o ARRO dels Mossos, concretament el gas OC, més conegut com a gas pebre. Així porten ulleres, el medicament Almax -pensat per a l’acidesa d’estòmac- però efectiu contra la nocivitat del gas i llet o nata, en ser un liposoluble, és a dir, que amb greix es pot abstraure el material més perjudicial del gas.
Aquest grup ja comença a estar en el punt de mira de les policies espanyoles. De fet, en l’Operació Judes contra set membres de CDR, seguida per l’Audiència Nacional, ja s’han filtrat a diversos mitjans espanyols que un dels empresonats preventivament -acusat de terrorisme- formava part de Sanitaris per la República. El col·lectiu va desmentir públicament aquesta informació. Tot un indicatiu que ja comencen a assenyalar aquest col·lectiu solidari.
