Tots confinats al Mòdul 2. Aquesta és la política amb els presos que estan en el règim flexible del 100.2 del reglament penitenciari. La condició que ostenten, entre molts d’altres, els presos polítics. Així ho ha ordenat la direcció del Centre Penitenciari de Lledoners, dirigida pel Departament de Justícia, que els darrers dies sembla més silenciat que de costum. Una situació que es repeteix a Mas d’Enric, on es troba Carme Forcadell, i al Puig de les Basses, on hi roman reclusa Dolors Bassa.
Tots els presos sotmesos, en segon grau al règim del 100.2, i que han sortit a treballar o a prestar serveis voluntaris, han estat obligats a quedar-se confinats en un únic mòdul. Una situació que per si mateixa ja és prou angoixant a la que cal afegir una restricció general de visites i comunicacions. “Comencen a haver problemes al mòdul”, comenten alguns funcionaris a El Món. La decisió de suspendre visites va ser unilateral per part de la Conselleria, quan res ho obligava. “Tornem a estar com Estremera, com un pàrking…”, comenta un dels presos polítics amb més de dos anys entre reixes, Jordi Turull.
Dimecres, però, membres dels equips de defenses dels presos polítics van veure una via per poder pal·liar una situació de regressió penitenciària dels seus clients. Va ser la instrucció d’Institucions Penitenciàries que es va filtrar a diversos mitjans, com l’agència de notícies Europa Press, i que van rebre posteriorment els equips de defensa dels presos polítics. Era una instrucció que en el seu punt vuit desenvolupava l’Estat d’Alarma en el règim penitenciari per facilitar que els presos en tercer grau i “règim de flexibilitat” passessin el confinament a casa.
Els advocats es fregaven les mans. Si un pres de Zamora, amb el 100.2 podia sortir, també ho podia fer el que en el mateix règim complís pena en una presó catalana. Al capdavall, la majoria de règims flexibles són dins el marc del 100.2. Un sistema sobretot utilitzat a Catalunya com a manera de reinserció. Així mateix, l’Estat d’Alarma convertia el govern espanyol en autoritat competent i, per tant, la Conselleria havia d’aplicar-ho sí o sí. Però a l’endemà, curiosament, el ministeri de l’Interior va fer un aclariment. Encara no se sap a petició de qui ni de què. De fet, Justícia “que no comenta les notícies de premsa”, només va parlar a través Armand Calderó, secretari de presons, en una entrevista a RAC1, al·legant que la mesura no s’aplicava als presos del 100.2.
Però l’aclariment tampoc li dóna la raó del tot a la Generalitat. La nota posterior del ministeri de l’Interior detallava que el dret s’aplicava als presos en tercer grau o bé als que estan en el 100.2 si ho havia autoritzat prèviament el jutge en el seu pla de tractament individualitzat. De fet, l’aclariment remarcava que “no hi havia una ordre generalitzada” d’enviar els presos en 100.2 cap a casa. Així concloïa si ho permetia el jutge de vigilància penitenciària en el seu tractament individualitzat a través de mesures de control telemàtic.
Ara bé, no queda del tot aclarit si, a Catalunya, aquesta mesura passa primer per la Junta de Tractament. Al capdavall, el 100.2 no permet pernoctar a casa, però si es fa un control telemàtic per evitar problemes de contagi a les presons, la Junta ho podria acordar i, després, que en toc cas ratifiqués la decisió el Jutge de Vigilància Penitenciària, que molt probablement ho avalaria en les actuals circumstàncies. Un altra de les solucions seria convertir els presos polítics o els afectats pel 100.2 en un interns de tercer grau i un cop hagi passat l’estat d’alarma reconvertir-los a segon grau. Sia com sia, a hores d’ara, la clau de volta de tot plegat, és qui o perquè es va demanar aquest aclariment i perquè no es va tirar pel dret a la instrucció de Marlaska
