El Tsunami traspassa la frontera

L’independentisme prem l’accelerador | França deixa passar la nit sense treure ni una porra

Onze de novembre. Fred. Matinada a la Catalunya Nord. Un bon grapat de cotxes amb matrícula espanyola, sense cap símbol, resten aturats a les generoses àrees de descans i de servei de les carreteres franceses. Tothom espera una hora. Silenci. Tothom sap què hi va a fer però ningú no ho comenta. Res. Com a molt converses distretes sobre com patrulles dels Gendarmes els han escorcollat. “Anaven ben despistats, ens deien que no podíem anar a Perpinyà a fer una manifestació perquè no havíem demanat servei... si sabessin...”, comenten dues dones granades mentre rosseguen un entrepà al peu d’una rotonda. Així ha començat una jornada inèdita. L’independentisme, esperonat pel Tsunami Democràtic, ha apostat fort i traspassat la frontera bloquejant un dels principals eixos viaris europeus. Internacionalització efectiva.

Ha arribat l’hora. Cap a dos quarts de vuit, el primer grup avançat -que feien veure que anaven a buscar bolets- s’ha dirigit a la frontera de la Jonquera per l’autopista. Un joc de draps grisos i vermells donaven l’avís. Aturada de desenes de cotxes i dues furgonetes amb matrícula francesa. Ràpidament ha començat la instal·lació d’un escenari i una cuina de campanya que ocupaven els dos sentits de l’AP7 espanyola i l'A9 francesa. Un segon torn ha reblat el tall i un tercer ha col·lapsat la via davant la sorpresa dels gendarmes i de les policies espanyoles, que han fet tard a aturar el trànsit que venia del sud.

A les nou, tot aturat. Començava una jornada de les tres primeres previstes. Els primers moments del pla d’atac, bastit amb ajuda dels catalans del nord -com les urnes de l’1-O- han sortit rodons. L’ambient festiu i reivindicatiu s’ha allargat durant tot el dia. Només al migdia i a la tarda hi ha hagut moments de tensió. En primer terme perquè la Gendarmerie ha començat, a cop de grua, a treure cotxes i tornar-los només previ pagament de 699 euros. Això ha obligat a treure vehicles i aclarir la zona de l’antiga duana, ara quarters policials, a la base del monument Bofill.

Un cop aclarida la situació, el mambo ha tornat a la tarda, quan semblava que la policia havia de carregar per dispersar. La part francesa no en tenia cap ganes. Aquest 11 de novembre, Sant Martí, és festiu a França. A més, entre els manifestants hi havia alcaldes com el de Prats de Molló, Claudi Ferrer, que amb banda i tot ha negociat amb la policia. Els gendarmes han proposat deixar passar els camions amb producte fresc però no han tingut èxit.

 

Els governs francès, català i espanyol han negociat. El prefecte de Perpinyà i el ministre de l’Interior han mantingut connexió constant amb els caps policials. El fet que es feia de nit, que els manifestants es trobaven en un viaducte i el caràcter pacífic de la manifestació els ha fet desistir de dispersar tot i que, de ben segur, dimarts al matí hi haurà maniobres en aquest sentit per part de la policia. La nit ha arribat amb molta gent davant un cordó policial amb la guàrdia abaixada i absolutament relaxats. Només feien mala cara quan han aguantat, amb un estoicisme simpàtic,  un concert de gralla de mitja hora. Per la banda catalana, els Mossos han enviat reforços que s’han establert a la Jonquera. Només tres cotxes patrulles logotipats i tres més de paisà controlaven una zona ben tranquil·la.

En paral·lel a aquests episodis, a la part més sud del tall, els manifestants acampaven amb tendes, jugaven a futbol, al disc o cartes, cuinaven una abundant fideuà i escoltaven els diversos concerts que s’anaven seguint a l’escenari. El servei de càtering, gratuït amb la voluntat de la caixa de solidaritat, ha alimentat un bon gruix de concentrats que feien passar el fred remugant. Molts dels manifestants portaven un bon rebost. Lluís Llach, el pallasso Jordi Pesarodona, la diputada Aurora Madaula, el diputat Ferran Roquer i la diputada cupaire Natàlia Sànchez han estat algunes de les personalitats polítiques que han passat pel tall de la frontera al llarg del dia. El vent i el fred no arronsa els manifestants. Fins i tot, quan els bombers els han obligat a apagar les fogueres que havien encès per escalfar-se, la resposta ha estat concloent: apagar-les al crit d'“els bombers sempre seran nostres”. La nit continua, serà llarga i freda, a l’espera que una policia que ha enraonat tota l’estona amb els manifestants decideixi dispersar.

 

Comentaris