El sismògraf treu fum. I els mòbils dels comandaments policials més. Tsunami Democràtic ha tornat a apostar fort i se n’ha sortit. El matí ha començat amb mambo quan els antiavalots francesos han començat a desallotjar la frontera administrativa entre Espanya i França. Un operatiu que ha costat tres hores i tres cossos policials: els GRS de la Policie Nationale, la Brigada Mòbil dels Mossos i els Grups de Reserva i Seguretat de la Guàrdia Civil. Però la relativa rapidesa en desallotjar no ha evitat un doble impacte. En primer terme, l’endreça de l’autopista AP7 i A9 que ha allargat el tall fins a 31 hores. I en segon lloc, la torna: tall a la Jonquera, posteriorment a Girona i multitalls arreu de Catalunya. Col·lapse general i desgavell de les policies de les que els manifestants cada dia els hi prenen més la mida.
El dia ha començat amb un desallotjament efectiu i sense més baixes que les llàgrimes i les picors del gas pebre, i alguna garrotada, cop i empenta fora de lloc de les polices franceses. Els manifestants que havien tallat la frontera ahir a primera hora seguint l’ànima de Tsunami no han posat gaire problemes a les policies. De fet, han deixat amb un bon pam de nas la Guàrdia Civil que venia tan animada a la festa que un cap de la Brimo ha tingut la idea de posar els Mossos de cordó entre manifestants i benemèrits. No fos cas.
Els concentrats que havien passat la nit al ras tampoc no han posat gaire problema perquè Tsunami ha convocat deu quilòmetres més avall. Tall a la rotonda que distribueix el trànsit entre la N-II i l’AP7 a la Jonquera. Mambo dos i terrabastall a la població després de 28 hores de frontera tallada. Un desplegament enorme de Guàrdia Civil i Brimo han intentat reconduir la situació com han pogut. Quan gairebé tenien la feina feta, un camioner cafre ha envestit els manifestants. Ensurt i miracle. No ha passat res per una conjura astral. Centenars de policia no l’han pogut aturar i potser en la seva frustració han repartit estopa entre els manifestants. En canvi, al camioner l’han portat entre cotons quan ha estat detingut i només està acusat de conducció temerària.
Tot i que Tsunami havia desconvocat fins un nou avís previst a dos quarts de cinc. Els manifestants han decidit romandre obligant a la policia a mantenir un dispositiu generós i caríssim. Però passades les quatre, Tsunami ha donat nova ordre. Convocatòria a Girona, i minuts més tard, tall a l’AP7 al seu pas per la ciutat. Caos a l’autopista. Tot tallat en els dos sentits de la marxa. Paral·lelament s’han imitat talls a les principals vies com C55, l’A27, la C25, l’A2 i diferents punts de Barcelona.
Però Girona s’ha endut la palma. Barricades, fogueres, tales d’arbres i molta festa s’han ajuntat sota l’atenta vigilància de la Guàrdia Civil i la Brimo. Passades les 9 de la nit, la policia ha abandonat la línia. Ni se’ls veu de com de lluny han traslladat el perímetre de la línia policial. Possiblement aprofitarant el moment que comenci a clarejar, quan especulen amb manifestants cansats, que puguin dispersar més fàcilment i no milers de persones animades i de nit.
Tot i la marxa de la policia ha continuat la construcció de les barricades i l’economia col·laborativa dels manifestants que han portat aigua, fruita i entrepans, als autocars de jubilats atrapats al tall i a les famílies amb nens. Entre una rave i una mani, entre una protesta i una festa, seria la descripció del que avui es viu a Girona. I, demà més. Tsunami non Stop.
