L’ingent quantitat de processos contra els diversos fronts de l’independentisme comença a tenir els problemes habituals d’una macrocausa dispersa pels jutjats d’arreu de Catalunya i de l’Estat. Com exemple, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha condemnat els quatre membres independentistes de la Mesa de la cambra durant la tardor de 2017 i l’absolució de l’aleshores diputada i cap de files formal de la CUP al Parlament, Mireia Boya.
Precisament, aquesta absolució ha activat les antenes a l’advocat del pallasso Jordi Pesarrodona, condemnat ara fa dues setmanes per desobediència greu. El jutge de Manresa va considerar que com a autoritat pública no havia fet prou per impedir la celebració del referèndum. El lletrat David Casellas creu que l’argumentació de l’absolució de Boya contradiu de manera clara i flagrant els motius de condemna al seu client.
Per a Casellas, hi ha un punt concret que és concloent, recollit entre les pàgines 152 i 154 de la densa sentència del TSJC, que en té 166. En detall, quan els magistrats emfatitzen que la suspensió de la llei del referèndum afectava a qui era notificat de manera personal. En aquest sentit, el lletrat recorda que la sentència del TSJC destaca que Boya no va ser notificada perquè no era de la Mesa i, per tant, no es podria encabir la seva responsabilitat en l’article 410 del Codi Penal que tipififca la desobediència. De fet, és el mateix raonament que Casellas va utilitzar per a la defensa de Pesarrodona.
“Com hem dit”, diu la sentència de la Mesa, “la comissió de delicte de desobediència de l’art. 410 CP requereix que l’autoritat o funcionari públic concernits es trobin en disposició de complir el concretament decidit i ordenat per l’òrgan jurisdiccional, al marge de la vinculació del mandat judicial per a l’òrgan administratiu que presideixin o dirigeixin o a què s’adscriguin o, fins i tot , al marge de l’eficàcia erga omnes de la mateixa resolució, de l’específica inobservança hauran de derivar efectes relacionats amb la ineficàcia de les actuacions, però no relatius a una eventual responsabilitat penal”.
Aquest fonament de dret topa de front amb l’argument fàctic utilitzat pel titular del jutjat número 2 de Manresa , que va presentar la conducta de Pesarrodona –mantenir-se a la porta de l’escola durant el referèndum en arribar la Guàrdia Civil– com una desobediència “agreujada per la seva condició de regidor i de líder carismàtic”, tot i no haver rebut cap advertència prèvia de l’òrgan jurisdiccional, com ara sembla que requereixi el TSJC.
