La part de l’acta sobre l’Àgora del 21 de setembre on es detalla que el Major ja va acordar els binomis amb fiscalia el mateix 21 Quico Sallés
El “pla dels Binomis”. Aquest és el nom, en l’argot de la causa contra la cúpula d’Interior que se celebra a l’Audiència Nacional, amb què es coneix el dispositiu dels Mossos per l’1-O. Comptat i debatut, era garantir la presència policial als col·legis electorals per tal d’informar, procedir al tancament i si, fos el cas, demanar suport d’antiavalots. Un pla que apareix en cada testimoni de l’acusació com una mena de performance o que, fins i tot, com va fer el coordinador policial de l’Estat contra l’1-O, Diego Pérez de los Cobos,va dir que no recordava que n’haguèssin parlat a les reunions de coordinació.
Ara bé, ni el pla era estrany, ni va ser pensat a darrera hora, i molt menys un pla decidit de manera unilateral per la prefectura dels Mossos, amb el Major Josep Lluís Trapero al capdavant. Ans al contrari, aquest operatiu va ser exposat i acordat pel Major amb l’aleshores cap de la Fiscalia Superior de Catalunya, José Romero de Tejada, ja finat, just l’endemà de l’escorcoll a la seu d’Economia el 20 de setembre.
Així es conclou d’una acta de la Prefectura dels Mossos del 21 de setembre, que es troba a la causa i a la que ha tingut accés El Món. En aquesta acta, catalogada d’informació “confidencial”, queda reflectit que el Major va “garantir” al Fiscal que hi haurien els Mossos en tots els col·legis electorals. El document titulat com a reunió de seguiment del “dispositiu Àgora”, recull les opinions i valoracions de la Prefectura just l’endemà de l’escorcoll de la seu d’Economia per ordre del Jutjat d’Instrucció 13 i origen de futura acusació de sedició.
L’acta explica que el Major abans de començar la reunió de Prefectura s’ha reunit a la seu de la Fiscalia amb representants dels tres cossos policials i el cap del Gabinet de la Secretaria d’Estat de Seguretat, el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, cridat a files per Romero de Tejada a fi i efecte de coordinar l’operatiu policial. Trapero en dóna detalls com la proposta de De los Cobos de coordinar els tres cossos policials o “actuar per decisió pròpia” en virtut de l’aricle 38.2 de la Llei 2/86 de Forces i Cossos de Seguretat. “El major ha dit que no podia acceptar cap dels dos posicionaments ja que tant un cas com a l’altre calia fer la comunicació oportuna a les autoritats del departament d’Interior”, es llegeix a l’acta.
Arran d’aquesta explicació, l’acta afegeix que “el Major ha exposat al Fiscal que la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra garantirà la presència estàtica en tots els col·legis electorals, on estarem per garantir el compliment de les ordres de Fiscalia”. “En aquestes actuacions sempre es tindrà en compte els criteris d’actuació de congruència, oportunitat i proporcionalitat”, va indicar el Major segons l’acta. El document també remarca que Trapero va demanar que “tots els requeriments que es facin des de Fiscalia al Cos siguin per escrit i amb un nivell suficient de concreció”.
L’acta acredita que el Major a les primeres de canvi ja va exposar quin era el seu pla sense que dedueixi que la Fiscalia s’hi oposés, ans al contrai . Sí, en canvi, es dedueix la intenció de De los Cobos d’actuar per lliure al marge dels Mossos a la primera reunió conjunta. De fet, segons el testimoni del coordinador a l’Audiència Nacional, quan el Major va arribar a la seu de la fiscalia el 21 de setembre es va intentar trobar-se amb ell abans. El Major li va dir que “no” perquè “que anava a reunir-se amb ell i el Fiscal” i que si volia una reunió amb ell “truqués a la seva secretària”. El Major no va desmentir aquest punt de les paraules del tinent coronel.
En tot cas, el Major va detallar el mateix 21 de setembre al Fiscal el seu pla. I així ho va fer saber una hora després als dos comissaris superiors, Ferran Lòpez i Joan Carles Molinero, els caps de les regions policials i caps de diverses àrees de la prefectura. En total, 14 comissaris, vuit intendents, un inspector, dos sotsinspectors, la cap jurídica, la de comunicació i i un agent que l’esperaven a la Sala Magna del Complex Egara de la Policia catalana.
