Trapero s’esforça a desmarcar-se del procés

El Major no s’està ni de titllar de “barbaritats” algunes de les decisions del Parlament | Assegura que no el volien de cap del cos

Estratègia no només de distanciament sinó també de clara oposició al procés independentista. Així es pot descriure la segona part de la declaració del Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en la primera jornada del judici per rebel·lió que ha començat avui a l’Audiència Nacional. Trapero ha aguantat l’envestida del tinent fiscal Miguel Ángel Carballo durant més de quatre hores i mitja.  L’excap del cos s’ha esmerçat en definir la distància ideològica, estratègia, de fets i d’objectius entre els Mossos i la direcció política del procés. Al matí s’ha dedicat a detallar què va passar 20 S per començar a esbossar el parany que li van parar per acusar els Mossos de connivència amb el procés. Un extrem al que ha dedicat en cos i ànima a rebatre. Trapero ha titllat de "barbaritats" algunes decisions parlamentàries del procés. Tot després que el ministeri fiscal es resisteixi a canviar l'acusació de rebel·lió per sedició fins al final de la vista, tot i que el Suprem ja l'hagi descartada.

 

Trapero ha començat ja al matí a desvincular el seu nomenament de Major amb una virtual complicitat amb el Govern o la mateixa presidència de la Generalitat en assegurar que "no tenia ni bona, ni mala, ni cap relació personal amb el president Carles Puidgemont, tot i el vídeo de la guitarra a Cadaqués que es va fer viral l'estiu de 2016. De fet, ha assegurat que l'executiu de Puigdemont "no el volia de cap del cos". Fins i tot, ha anunciat pressions a l'aleshores conseller d'Interior, Jordi Jané,  per rellevar-lo i que si es va mantenir va ser gràcies a l'escut del llavors director general de la Policia, Albert Batlle. "Tenien desconfiança, no, el següent", ha emfatitzat. L'algoritme de la fiscalia per vincular el nomenament de Major amb la complicitat amb el procés ha fet empipar Trapero que no s'ha estat d'acusar Carballo de "forçar" la interpretació dels fets.

 

En aquesta línia, en la primera part de l'interrogatori ha deixat clar que només tenia "relacions professionals" amb Jordi Sànchez. "Sortia per la tele", ha comentat després de recordar que s'havien conegut quan Sànchez era adjunt al Síndic de Greuges arran d'un desallotjament complicat i d'una actuacions de la Brigada de menors de la policia catalana. Trapero fins i tot s'ha fet el desmenjat amb el procés. "Sabia que era una de les veus cantants de la independència i tot això de votar", ha apuntat. En aquest sentit, s'ha vantat de penjar-li el telèfon durant el 20S durant la protesta per l'escorcoll a la conselleria d'Economia. 

"¿Va conèixer el projecte independentista o algú va sol·licitar la seva implicació? ", ha interrogat Carballo, amb tota la intenció. Trapero no s'ha estat de romanços:  "Ni el vaig conèixer ni se'm va exposar, ni s'em va consultar ni conec algú a qui se li hagués exposat alguna cosa similar ".

 

Una reunió al setembre de 2016

 

En l'interrogatori de la tarda, Trapero s'ha dedicat amb totes les seves forces a desvincular-se del procés independentista d'un govern autonòmic per esdevenir un Estat en forma de república. Així ha narrat una reunió amb Joan Vidal de Siurana, cap de gabinet de Carles Puigdemont, el 7 o 9 de setembre de 2016. Una trobada on li van demanar que faria el cos en cas “d’una doble legalitat”. Segons ha confessat el Major, li va replicar que “no existia la doble legalitat” i que en tot cas “només complirien les ordres judicials”.

També ha narrat que tant al conseller Jordi Jané com al director general de la Policia, i més tard a Joaquim Forn, els va demanar on volien anar a parar perquè se "sentia incòmode". En aquestes converses els va deixar clar quin seria el posicionament del cos: "on diessin els jutges". Un posicionament que ha definit amb contundència en titllar de "barbaritats" algunes de les resolucions parlamentàries sobre el dret a l'autodeterminació o el procés constituent i "d'il·legals" algunes de les decisions del Govern" que la "justícia ja les aniria anul·lant".

El Major ha subratllat que no tenia coneixement de documents com l'Enfocats, un informe que els atestats policials van utilitzar com incriminatori del Govern per acreditar un pla secessionista, o la mateixa agenda Moleskine de Josep Maria Jove, número dos d'Oriol Junqueras i processat al TSJC. Ha arribat a tal el seu nivell de desmarcar-se del procés que fins i tot ha rebut la CUP. "Ens van proposar un protocol per la detenció de càrrecs públics i nosaltres vam dir que només compliríem les decisions judicials", ha aclarit. 

De tota manera, Trapero ha dubtat i molt quan ell mateix ha informat al fiscal que el ministeri públic de l'Audiència Nacional va ordenar, a través d'una instrucció, investigar el procés. Segons el Major, es va derivar a la Comissaria General d'Informació, però no ha aclarit ni ha pogut aportar cap dada que s'hagués fet qualsevol tipus de perquisicions. 

 

Sorpresa per la “defensa de les urnes de la gent"

 

 

Trapero ha defensat a capa i espasa el dispositu dels Mossos tant pel 20S com pel Primer d’Octubre així com el pla Àgora pensat per la situació sociopolítica de Catalunya entre l’agost i el 15 d’Octubre de 2017. En aquests extrems de l’interrogatori, el Major se les ha tingut amb fruïció amb el Fiscal. Aií ha defensat que no s'evités la iniciativa Escoles Obertes per que cap cos policial va interpretar que era per desobeïr la prohibició del referèndum. En aquest cas ha retret al Fiscal que ho pregunti al coordinador policial Diego López de los Cobos, perquè era "coordinador per allò bo i pel dolent".

L'avís de desallotjament a partir de les sis del matí, utilitzat per la Fiscalia, com un truc per advertir a la població de com actuarien els Mossos, ha estat rebatut per Trapero. "Buscàvem un efecte dissuassori que va tenir èxit en més de dues-centes escoles", ha argüit. També ha recordat que les ARRO van actuar en 119 escoles davant la resistència passiva de la gent. I ha demanat que se li pregunti a Ferran López perquè amb una BRIMO amb el 75% dels seus recursos activats no van anar a cap centre electoral tot i que tenien missions de control a dues manifestacions i el partit del Barça a més de la vigilància antiterrorista.

 

"Van fer el major desplegament de Mossos, amb 7.850 efectius només per impedir el referèndum. "Vam activar agents de la Divisió d'Afers Interns, d'Investigació Criminal, d'Oficines o la Científica", ha constatat per exemplificar que van activar efectius que no estan preparats en dispositius d'ordre públic. En aquest sentit, ha volgut deixar clar que l'oepratiu d'enviar binomis a cada escola era un dipositiu "pactat" en les reunions de coordinació amb de Los Cobos i els altres cossos policials, que finalment, mai es va posar en marxa. D'aquí rauria l'explicació que els Mossos comuniquessin els moviments del CNP i la Guàrdia Civil per saber què feien i on havien d'anar o no. 

 

Però Trapero ha admès la seva sorpresa per la defensa de les urnes durant el referèndum del Primer d’Octubre per part dels catalans. “Era poc imaginable”, ha admès. "Ningú ho va preveure", ha sentenciat. "Era com si els anés la vida", ha comentat amb aquell to de qui s'està jugant 11 anys de presó i una carrera professional brillant com a policia. Demà, acabarà l'interrogatori del fiscal i serà el torn de la defensa que calcula una durada d'entre hora i hora i mitja. Puntualitzacions i aclarir la idea que ni el Major ni el cos tenien la més mínima intenció d'ajudar a fer la independència. 

 

 

 

Comentaris