I si tot plegat fos una trampa? Aquesta seria la pregunta que es podria generar després d’escoltar la primera part de la declaració del Major dels Mossos Josep Lluís Trapero. El màxim responsable de la policia catalana durant la tardor calenta del 2017 ha retret que les concentracions del 20S davant la conselleria i altres punts s’haurien pogut evitar o gestionar “millor” si la Guàrdia Civil els hagués avisat. “No hauria afectat a la secret de les actuacions”, ha assegurat al tinent fiscal Miguel Ángel Carballo durant un interrogatori volgudament entrebancat.
Trapero ha defensat la gestió dels Mossos durant aquella jornada d’escorcolls per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. La seva declaració no ha aportat gaires novetats al cas, però sí que ha donat estampes del caràcter del Major quan no li ha tremolat el pols alhora de tallar el fiscal quan aquest l’interrompia o bé quan interpretava fets amb els que Trapero no hi estava d’acord. Ha marcat distàncies amb el procés, Jordi Sànchez o els dirigents polítics com els presidents de la Generalitat. “No tinc ni bona, ni mala, ni estreta relació amb el que era president”, ha resolt.
El comissari en cap durant el 2017 s’asseia a la banqueta de l’interrogatori després d’escoltar com el ministeri fiscal s’obria a rebaixar la petició de rebel·lió a sedició i, a més, mirar-se amb detall la qüestió de l’autoria. Avui no ho han fet perquè “no és el moment processal oportú perquè ja s’ha obert el judici oral”. A la sala hi havia la prefectura del cos, amb el comissari en cap, Eduard Sallent, al capdavant, això sí sense uniforme. “No és un judici al cos”, asseguraven des de la cúpula policial agafant les paraules dels fiscals. Cap polític a la sala. Només el portaveu d’Interior de JxCAT, Ferran Roquer.
El Major ha defensat la mediació i la intelocució durant el 20S quan hi havia “40 escenaris de conflicte”. “Si ens haguessin avisat hauriem planificat millor els dispositius, però vam haver de buscar recursos”, ha remarcat com un clar retret a la Guàrdia Civil i al jutge instructor de la causa. Fins i tot, ha recordat que va disposar d’efectius d’ordre públic destinats a protecció antiterrorista a la seu d’Economia. Trapero ha defensat el dispositiu i que ha advertit que no només es va actuar amb “mediació”.
La totalitat de l’interrogatori del matí ha estat dedicat al 20S però també a l’historial al cos del Major. Unes preguntes que ha aprofitat per desmarcar-se de Jordi Sànchez, que coneixia “professionalment” quan era adjunt del Síndic i del president de la Generalitat. Així ha volgut esvair els dubtes que va ser ascendit a Major per la connivència amb Carles Puigdemont.
En aquest sentit, ha recordat que durant la jornada va acabar malament amb l’aleshores president de l’ANC i li “va penjar el telèfon”. Trapero va entendre que li volia donar lliçons de dispositius policials. “Vam fer el que vam considerar que calia fer”, ha apuntat. “No sóc un endeví, però amb mediació no s’haurien vist imatges de sacsejades com es van veure a Via Laietana”, ha conclòs. Per això, ha defensat la figura d’un interlocutor a les concentracions.
També ha detallat el garbuix de trucades que va rebre per part d’autoritats judicials. En concret, dues del president del tribunal Superior de Justícia, Jesús Maria Barrientos, i una altra d’un jutge d’incidències amb un to “leevat” que li va ordenar garantir la sortida de la lletrada de l’administració de Justícia adscrita al jutjat 13. “Deixi’s estar de la Guàrdia Civil, i garanteixi la seva sortida”, ha refrescat Trapero imitant el to de la trucada.
En aquesta línia, ha assegurat que els Mossos li van proposar diverses solucions per sortir de l’edifici, inclosa la del cordó policial, que es va muntar i desmuntar a mida que la valoració dels comandaments van considerar necessari ateses les circumstàncies. Fins i tot, hi ha hagut un punt d’ironia quan el fiscal li ha retret que la lletrada no pogués dinar. “Em sembla molt trist que no dinés, però ningú ens va dir que volien anar a dinar”, ha confessat.
La tesi defensada per Trapero és que alguna cosa va passar perquè la Guàrdia Civil no l’avisés d’un operatiu “extraordinari” com el del 20S. “Havíem de buscar els recursos”, ha emfatitzat. “Nosaltres només volíem ajudar a la Guàrdia Civil a complir amb la seva actuació”, ha repetit contínuament. “Si ens haguessin avisat, com ha passat en altres ocasions, hauríem planificat recursos d’ordre públic”, ha glossat. Davant l’excusa de la fiscalia per justificar el silenci de la Guàrdia Civil, el secret de les actuacions, Trapero ha estat contundent: “Això no hauria afectat a cap secret”. Per què no els van avisar?, aquesta és la prgunta que potser voldran resoldre les defenses. S’hi juguen 11 anys per rebel·lió i la intendent Teresa Laplana, responsable de l’operatiu durant les primeres hores, 4 anys per sedició.
