Torrent: “Som un poble solidari que rebutja la violència en totes les seves expressions”

La cambra catalana presenta una declaració de suport al procés de pau basc després que ETA deixés les armes el 2017

El Parlament de Catalunya vol “acompanyar” el poble basc en el “nou escenari de convivència, pau i reconciliació" després que ETA entregués les armes l'any 2017. Així ho ha expressat en una declaració presentada aquesta tarda, i aprovada per la Junta de Portaveus de la cambra –només rebutjada per Cs i PP-, que reclama que es posi “la mirada en el futur perquè mai es tornin a repetir uns fets semblants" i censura les "actituds venjatives que dificulten que la cultura de la pau i de la no-repetició prosperi”. Amb aquesta declaració, el Parlament mostra el seu suport a "la pluralitat del poble basc en el seu camí cap a la consolidació d'una nova etapa", en un acte que ha estat impulsat pel Foro Social Permanente para Impulsar el Proceso de Paz.

La conductora de l’acte, la periodista Raquel Sans, ha recordat que l’edifici que acull el Parlament va ser triat l’any 1932 pel president Francesc Macià, que “va decidir situar el Parlament en un espai d’armes de fortalesa militar de la repressió absolutista t, l’espai de l’autogovern i la democràcia. On hi havia armes ara hi ha diàleg, on hi havia repressió, hi va situar la política”, ha explicat, donant pas a la lectura del manifest, que recorda que Catalunya s’ha manifestat sempre pacíficament i a favor de la pau. El manifest demana que es respectin els principis de veritat, justícia i reparació per a totes les víctimes del terrorisme, així com una política d’acostament dels presos, amb un tracte humanitari per als presos que estan malalts. Però alhora, exhorten els presos a reconèixer el dany causat per avançar cap a la reconciliació.

Agus Hernan, coordinador del Foro Social Permanente, ha estat el primer a prendre la paraula, i ha volgut agrair als grups parlamentaris aquesta declaració “en un context com el català”. I ha remarcat el País Basc sempre ha trobat en Catalunya “empatia” sobre el procés de pau. Hernan ha denunciat que “hi ha encara una lògica de revenja per entorpir el procés”, tot i que l’Estat hagi mostrat voluntat de diàleg, i és per això que ha demanat als catalans que “ens acompanyin en aquest camí”. Hernan ha fet la seva intervenció en castellà i també en èuscar, ha demanat que la societat “miri cap al futur aprenent del que hem viscut”, i ha agraït també a associacions de víctimes del terrorisme que estiguin al costat de la “construcció de la convivència democràtica”. Finalment, ha dit que queden alguns esculls pendents, com ara “eradicar les diferències de tracte en les víctimes”, així com una “política penitenciària normalitzada per als presos”.

El president del Parlament, Roger Torrent

El president del Parlament, Roger Torrent

Rosa Maria Cabré, que va perdre la mare a l’atemptat d’Hipercor fa 32 anys, també ha participat en l’acte. “Sé que hi ha tantes víctimes com veus, però tots compartim el patiment per la pèrdua irreparable dels nostres éssers estimats”. En el seu cas, ha dit, “mai he volgut tenir sentiments d’odi, perquè alimentaria el dolor, i és per això que em sumo a la declaració del Parlament per la defensa de la pau, i l’acostament dels presos al seu territori com una qüestió de drets humans, i també la necessitat de justícia, veritat i reparació per a totes les víctimes del terrorisme, i inclosa la violència de l’Estat”, ha sentenciat. Rosa Maria Cabré ha demanat als polítics que “empatitzin de debò amb les víctimes i les seves necessitats”.

Finalment, Xavier Masllorens, president de l’Institut Català Internacional per la Pau, ha celebrat aquesta declaració i ha demanat que “es divulgui”, perquè “tot l’Estat mereix conèixer el treball que fem, coneixent la diversitat de punts de vista”. Masllorens ha posat de relleu que el manifest hagi estat aprovat per una àmplia majoria parlamentària, i ha alertat de l’ascens del “feixisme” a l’Estat. També ha demanat una política penitenciària generosa que contribueixi a tancar ferides. “El conflicte basc és polièdric i parteix de la falsa premissa que la violència pot resoldre conflictes, però només els tapa”.

 

Ha tancat l’acte el president Roger Torrent. “Aquest és un Parlament compromès amb la pau”, ha remarcat el president, que ha insistit en la “voluntat de conviure pacíficament substituint actes d’agressió, perquè la política és l’art de gestionar conflictes”. Torrent ha recordat que la cambra catalana ha fet de forma persistent gestos per la pau a Catalunya i també a arreu del món, “en representació d’un poble solidari que rebutja la violència en totes les seves expressions”. És per això que el president ha insistit que és lògic que el Parlament doni suport al procés de pau basc. “La política ha d’eliminar obstacles perquè aquest procés de pau que ha iniciat la societat tiri endavant”, ha dit Torrent, que ha lamentat que la política de dispersió de presos “castiga les víctimes i les seves famílies”, però alhora ha demanat que “es reconegui el dolor causat a totes les víctimes, evitant fer-ne distinció”. Torrent ha conclòs adreçant-se a la societat basca per “reiterar el suport del Parlament al camí de la pau i la reconciliació. Sempre hi trobaran un aliat de la pau i dels drets fonamentals”.

A l’acte hi han assistit representats de JxCAT, ERC, la CUP, el PSC i els Comuns, així com la presidenta del parlament basc, Bakartxo Tejeria, i altres membres de la Mesa de la cambra basca. Un minut de silenci en homenatge a les víctimes del terrorisme i la interpretació Cant dels ocells a càrrec d’un alumne del Centre Superior de Música de la Fundació Conservatori Liceu han servit per posar punt i final a aquest acte de solidaritat amb el poble basc.

 

Comentaris