Continua el front judicial en la causa de la inhabilitació del president Quim Torra. Aquesta tarda, els lletrats de la defensa del president inhabilitat, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, han presentat un recurs de de súplica davant la declaració del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de considerar ferma la sentència del Tribunal Suprem.
Els lletrats al·leguen que hi ha nul·litat d’aquesta interlocutòria de l’executòria perquè el mateix TSJC encara no ha declarat la fermesa de la seva sentència i sí de la del Suprem. Els advocats consideren que és una errada “formal i monumental” clau que pot anul·lar el procediment d’execució de la sentència.
En el primer fonament jurídic, Boye i Elbal, al·leguen que la sala penal del Suprem, a través de la sentència del 28 de setembre, desestima el recurs de cassació de la sentència del 19 de desembre de 2019, dictada pel TSJC, “només una vegada declarada la fermesa d’aquesta darrera sentència es podia procedir a la seva execució”. En aquest sentit, argüeixin que l’artcile 988 de la Llei d’Enjudiciament Criminal és “perfectament clar en tant que l’execució de la sentència queda en tot cas supeditada a la declaració de fermesa que no s’ha produït“.
Així els lletrats conclouen que “no havent estat declarada la fermesa de la indicada sentència de 19 de desembre de 2019 dictada per aquesta Sala, de cap manera procedia la seva execució, havent-se produït l’enèsima vulneració palmària dels drets fonamentals d’aquesta part per part d’aquesta Sala, en inaplicar el article 988 de la Llei d’enjudiciament criminal”. També consideren vulnerats els articles de la Constitució relatius a la tutela judicial efectiva, el 23, 24 i 25.
Suspensió cautelar
Els advocats també defensen la “procedència” de la suspensió de l’execució de la pena d’inhabilitació fins que el Tribunal Constitucional no resolgui sobre la petició de fer-ho atès el que determina l’article 56.2 de la Llei Orgànica que regula el TC. Els lletrats interpreten que la suspensió està pensada per evitar “les greus conseqüències que té l’execució d’una condemna d’inhabilitació”, no només pel president Torra sinó “pel conjunt de el sistema institucional de la Generalitat, amb el cessament de Govern”.
En definitiva, el recurs constata que s’ha vulnerat el principi de “tutela judicial cautelar” que tant ha defensat el Tribunal Constitucional com el Tribunal Suprem en la seva doctrina i jurisprudència. Per això, els advocats qualifiquen “d’inusitada” la velocitat amb què ha estat dictada l’executòria. Fins i tot, la defensa del president apunta que el TSJC hauria invaït les competències del Tribunal Constitucional.
