El president de la Generalitat, Quim Torra, proposa que aquest any en què es commemora el 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil hi pugui haver a tots els pobles i ciutats de Catalunya un acte col·lectiu de reparació als familiars dels condemnats pels consells de guerra. Ho ha dit en un acte a La Garriga (Vallès Oriental), on aquest gener es commemora també el 80è aniversari del bombardeig del municipi per part de l’aviació italiana al servei de Franco. L’alcaldessa, Meritxell Budó, ha alertat que encara avui el feixisme és a la societat “blanquejat” per determinades formacions polítiques i ha apel·lat a la memòria com a única eina per combatre’l.
El 29 de gener de 1939, l’aviació feixista italiana al servei del dictador Francisco Franco va bombardejar La Garriga, deixant una quinzena de víctimes mortals. Per commemorar aquest fet i posar en valor la memòria històrica, el municipi ha inaugurat la nova senyalització memorial de la fossa comuna del cementiri vell de l’Església de la Doma.
És un dels molts actes del programa anual de commemoració de la tragèdia amb l’objectiu de fomentar la recuperació i la divulgació de la memòria i la història. En aquest sentit, ja l’any passat es va inaugurar una nova museïtzació del refugi antiaeri de l’estació de La Garriga, inaugurat fa deu anys.
L’alcaldessa del municipi, Meritxell Budó, ha denunciat que 80 anys després del bombardeig, un feixisme que “no va acabar de desaparèixer mai” torni a ser present a la societat: “Darrerament s’ha tret la careta amb tota impunitat”, ha etzibat l’alcaldessa, que lamenta que hi hagi partits polítics que el protegeixin.
Durant l’acte, la cantant Marina Rosell ha interpretat algunes cançons i ha conversat amb familiars de víctimes de bombardeig, els Mateu, els Rovira o els Guasch: “No tenim odi, ni n’hem tingut mai, però ni perdonem ni oblidem”, han dit els germans Guasch, que van perdre l’avi i dos germans en aquell bombardeig.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha posat en relleu el fet de poder anar recuperant noms oblidats d’aquells fets: “És una queixalada a l’intent que ens devori l’oblit. Cal recuperar la nostra dignitat i el que vam ser”, assegura el president. Torra avisa, però, que a la memòria li ha de seguir una exigència de justícia que porti a la reparació.
En aquest sentit, ha aprofitat l’acte a la Garriga per proposar que enguany hi pugui haver arreu del país actes col·lectius de reparació històrica, on els familiars de les víctimes del franquisme puguin rebre els seus certificats d’anul·lació dels consells de guerra. “No ens abandonem fins que siguem ben lliures”, ha exclamat per tancar el seu discurs.
