Torra cedeix a Puigdemont i refreda el calendari de les eleccions

Els canvis en l’executiu donen temps a Junts i la inhabilitació del president li donaria simbolisme contra la repressió de l’Estat | ERC, en canvi, podria veure’s perjudicada

La remodelació del Govern anunciada pel president Torra ha agafat per sorpresa gairebé tothom, fins i tot els consellers afectats, Miquel Buch, Àngels Chacón i Mariàngela Vilallonga. Però no al president a l’exili, Carles Puigdemont, amb qui, segons ha pogut saber El Món, Torra ha pactat el relleu d’aquests consellers –el 22 d’agost a la Catalunya Nord, a Cotlliure- a canvi de no convocar eleccions imminentment, com era la seva intenció inicial per fer-ho abans d'arribar al Tribunal Suprem el 17 de setembre. Torra volia evitar que, amb la seva probable inhabilitació –ordenada pel TSJC i recorreguda per ell a Madrid– tornés a ser l’Estat qui convoqués eleccions a Catalunya, com ja va passar el 21-D del 2017. El president, pressionat també per ERC per convocar eleccions, després que ell mateix donés per esgotada la legislatura quan el Parlament, amb el suport dels republicans, li va retirar l’escó donant compliment a una ordre de la JEC, tenia previst convocar-les de forma imminent, i de fet, havia pensat en dates properes a l’1-O i el 27-O.

Però, de sobte, un cop de timó en un Govern que se suposava esgotat. Sobre el paper, Torra ha fet canvis en conselleries que han estat i són clau en la gestió de la pandèmia i que estan sota domini de JxCAT amb l'argument de millorar-ne la gestió. A Interior, la relació amb Miquel Buch s’havia deteriorat, confirmen diverses fonts, des de la gestió dels aldarulls de la tardor del 2019 a la plaça d’Urquinaona. Torra hauria demanat a Puigdemont poder rellevar-lo –cosa que ja havia intentat una vegada– a canvi de no convocar les eleccions ja. Àngels Chacón, per la seva banda, és l’única consellera que no ha estripat el carnet del PDeCAT arran de la crisi de relacions i la denúncia judicial del PDeCAT contra Junts. Torra, a més, hauria demanat a Puigdemont com a contrapartida donar entrada a l'executiu a algunes persones de la seva més estricta confiança, en constatar que estava sol, segons relaten fonts properes a la presidència de la Generalitat.

En termes d’interessos polítics, el refredament del calendari de les eleccions pot afavorir la figura del president Torra i de la institució –que malgrat tot no té cap intenció de tenir un paper rellevant en les properes eleccions-, ja que amb tota probabilitat el Suprem confirmarà la seva inhabilitació mentre encara és president. A efectes pràctics, remarquen a El Món fonts de l’entorn de Torra, serà un tercer president consecutiu de la Generalitat inhabilitat per la justícia espanyola en només quatre anys Artur Mas pel 9N, Puigdemont per l’1-O– un fet que dona més força a l’argument repressiu de l’independentisme, i per altra banda, com apunten fonts jurídiques properes a Torra, “anar a Estrasburg té més força si és per vulneració de drets polítics com a president que no pas anar-hi si ja no és al càrrec”.

Sense eleccions imminents, també guanya temps el nou partit pilotat per Puigdemont, Junts, per endreçar l’espai després de la trencadissa amb el PDeCAT, i sobretot, per configurar un equip. Com ha confirmat aquest diari, el president a l’exili, que no descarta aparèixer a les llistes, es planteja una candidatura en format d’equip, sense que necessàriament hi hagi un candidat efectiu visible –es descarta tornar a intentar investir Puigdemont–. I és que el president a l’exili vol evitar que l’Estat focalitzi la repressió o persecució contra una persona concreta, com creuen que va succeir amb Laura Borràs quan el seu nom es va posar sobre la taula com a possible candidata.

Per altra banda, afegeixen aquestes fonts, Carles Puigdemont guanyaria temps de cara a la resolució del suplicatori de l’Estat espanyol al Parlament europeu, que es preveu que quedi resolt al desembre. En cas que l’Europarlament rebutgés entregar-lo a la justícia belga per tal que comencés un procés d’estudi d’extradició, seria una altra victòria judicial internacional de Puigdemont. I si el suplicatori fos acceptat –que d’entrada, simplement implicaria que la justícia belga hauria d’estudiar l’extradició-, Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí recorrerien al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE), que en admetre el recurs paralitzaria el suplicatori. Tot plegat, allargaria els terminis posant novament el focus en la persecució d’Espanya a la dissidència política.

El president del Govern, Quim Torra, parlant amb el vicepresident, Pere Aragonès, en una imatge d'arxiu

El president del Govern, Quim Torra, parlant amb el vicepresident, Pere Aragonès, en una imatge d'arxiu

 

I és ERC la que pot patir desgast per aquest refredament electoral. És l’únic partit independentista que té el seu espai endreçat, amb un candidat clar i sense grans fissures internes. Als republicans, amb les enquestes a favor, la convocatòria d’eleccions imminents els era favorable. Ara, però, hi ha uns mesos de marge en què es poden veure els fruits, o els fracassos, de la taula de diàleg amb el PSOE, però també el paper que pot jugar en l’aprovació dels pressupostos espanyols i la intersecció amb els pactes que puguin bastir el PSOE i Cs. Un fracàs de la taula de diàleg i un paper secundari en els comptes de l'Estat podrien restar-li força. Per contra, si el president Torra és inhabilitat, el vicepresident Pere Aragonès assumirà algunes funcions a Palau, i guanyaria notorietat pública.

Sigui com sigui, la convocatòria electoral s’allunya com a mínim uns mesos. Els tempos judicials i administratius les situen en un marge d’uns cinc o sis mesos. Si Torra fos inhabilitat a finals de setembre, Pere Aragonès prendria el timó fins que el Parlament proposés un nou candidat. Si passat un termini màxim de dos mesos el president Roger Torrent no pot presentar cap candidat –de fet, ni ERC ni Junts per Catalunya tenen intenció de presentar-ne cap–, la cambra es dissoldria automàticament i se celebrarien eleccions 54 dies després.

Pla general de l'hemicicle durant el ple del Parlament. 7 de juliol del 2020 (ACN)

Si Torra és inhabilitat i no hi ha candidat, el Parlament es dissol automàticament als dos mesos (ACN)

Més informació
 

Comentaris