Els tres darrers presidents de la Generalitat han passat per la caixa de la judicatura. El primer en actiu en democràcia, Artur Mas, condemnat pel 9N; Carles Puigdemont, per l’1-O i exiliat per evitar una dura condemna de la justícia espanyola, i aquest matí, Quim Torra, per un afer menys èpic però sí molt gràfic: negar-se a retirar una pancarta de Palau amb un llaç groc durant la campanya electoral del 28-A. Una decisió que l’ha portat a seure al banc dels acusats processat per desobediència. El ministeri fiscal reclama 20 mesos d’inhabilitació i Vox, que com és tradicional ha exercit d’acusació popular, li’n demana dos anys. Torra ha admès que va desobeir perquè l’ordre era “il·legal” i perquè “havia de complir amb el deure de qualsevol president de “defensar els drets fonamentals dels ciutadans”. Una desobediència honorable per denunciar l’existència de presos polítics. Un mix de defensa tècnica i jurídica. “Si és per defensar els drets dels meus compatriotes, benvinguda sigui la condemna”, ha conclòs en el seu al·legat final que ha tingut to de comiat.
De fet, el torn de la seva darrera paraula ha estat quan s’ha evidenciat el xoc entre la justícia i Torra. El president s’ha encarat al president del Tribunal, Jesús Maria Barrientos, per recordar-li que “tenia el dret a no interrompre’l”. Fins i tot, li ha estirat les orelles amb gràcia quan després que Barrientos justifiqués que no utilitzés el protocol de Molt Honorable, Torra li replicat “jo sí que li diré Excelentíssima Senyoria”. Torra ha qualificat el judici de “polític” i que tot i una previsible condemna “no canviarà el compromís amb Catalunya” ni la voluntat del poble de Catalunya. De fet, ha posat com exemple la desconfiança en la justícia per argüir la voluntat d’assolir una “República catalana”.
El judici ha complert el protocol dels judicis polítics que s’han vist a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Una concentració matinal per acompanyar els líders processats al Palau de Justícia. Torra ha arribat puntual i s’ha obert pas entre els concentrats com ara membres del Govern, de les entitats sobiranistes i del Parlament. El president ha entrat abans de les nou a la sala de plens del TSJC. L’acompanyaven la seva parella, el seu fill, el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i la seva mà dreta a Palau, el periodista Pere Cardús. Tot i l’oferiment de seure entre el públic, Torra ha decidit seure a la cadira dels acusats.
Nul·litat d’actuacions
La vista ha començat amb les qüestions prèvies. El primer ha estat el cap de la Fiscalia Superior de Catalunya, Francisco Bañeras. professional i per feina. En segon terme, Juan Cremades, de Vox que també va portar l’acusació al Jutjat número 13 de Barcelona contra el procés. I, en tercer lloc, el tàndem de la defensa de Torra, Gonzalo Boye i Isabel Elbal. Tots dos han detallat un llistat dens de qüestions prèvies que bàsicament reclamaven la nul·litat de les actuacions per vulneració de drets fonamentals. Ambdós lletrats insistien que no hi ha delicte i que s’ha esberlat la pressumpció d’innocència.
“Això és una anomalia democràtica, això cal frenar-ho; tenen una oportunitat històrica per salvar el sistema democràtic”, ha advertit Elbal. La defensa ha deixat caure una intervenció a 13TV de Joaquin Gadea, magistrat del Tribunal que jutja Torra, queixant-se del tracte i el setge que pateixen els Jutges per part del sobiranisme. Unes declaracions que el fiscal ha inserit en el concepte de llibertat d’expressió que es veu que als jutges se’ls hi respecta. També ha acusat al president del Tribunal, així com el del TSJC, Jesús Maria Barrientos, de fer declaracions contra els llaços grocs o d’abandonar un acte al Col·legi d’Advocats, quan el president del Parlament, Roger Torrent, va parlar de presos polítics.”És evident i palmari que Torra serà condemnat”, segons l’opinió publicada.
Declaració de Torra i prohibit titllar de feixistes a Vox
Torra ha començat la seva declaració amb una enganxada amb el president del Tribunal. El president ha advertit que no respondria a la fiscalia ni a Vox perquè és un partit “feixista”. Una declaració que ha posat en guàrdia Barrientos que ha cridat a l’alto al president. “No permetré desqualificacions de les parts”, ha remarcat el magistrat. Boye ha començat el seu interrogatori amb la seva marca pròpia. Li ha recordat a Barrientos que a Torra se li ha de respectar el seu tracte protocolari de “molt honorable”. La seva defensa ha anat dirigida a defensar la desobediència a una “ordre” que, al seu parer,era “il·legal”.
“Sí, vaig desobeir, era una ordre il·legal i vaig complir amb el deure com a president de la Generalitat de defensar els drets fonamentals dels ciutadans”, ha assegurat. Ho ha dit davant del tribunal en formular-i la pregunta directe, curta i al peu de si havia desobeït. Fins i tot, l’advocat n’ha fet conya recordant que era una pregunta a l’estil de les pel·lícules. Boye ha continuat la defensa pressionant els policies que feien de testimoni. Al final, les acusacions hi han renunciat per la poca efectivitat de les explicacions testificals. També en aquesta fase de prova, l’únic testimoni que ha sobreviscut ha estat l’aleshores cap dels Mossos, el comissari Miquel Esquius, que ha admès que la Generalitat va retirar la simbologia quan la policia catalana ho va requerir.
Informes finals
La part més bel·ligerant de la vista ha estat el tràmit, ja per la tarda, dels informes finals de les parts. El fiscal Bañeras ha estat especialment lluït en les seves explicacions. Ha defensat el caràcter d’autoritat de la JEC per garantir la “netedat del procés electoral”. Així mateix, ha criticat a Torra que “se viniera arriba” en una “espiral de befa”contra les resolucions de l’organisme. En aquest sentit, ha remarcat que tot just va passar la campanya electoral, els cartells es van tornar a instal·lar. Vox ha dirigit la seva acusació en la mateixa línia, acusant Torra de “vantar-se” de no complir les resolucions.
Boye ha estat el més llarg i dens en la seva exposició, amb un to organitzat i llaurant el camí per recórrer a instàncies europees. Amb tocs d’humor i una exposició desimbolta ha acusat a la JEC de ser un “organisme colonial” que va ocupant esferes de poder que no li pertoquen especialment a Catalunya. L’advocat de Torra ha començat fort replicant amb els arguments del fiscal. “Si els llaços grocs no representen la totalitat de la societat catalana, el rei Felip VI tampoc i el seu retrat presideix la sala”, ha comparat.
També ha asseverat que “buscar símbols ideològics i partidistes és incompatible amb la democràcia”, en referència a la instrucció de la JEC. En aquest marc, ha acusat l’organisme electoral d’actuar amb una “voluntat política al darrera”.
“Acusar de desobediència per incomplir les resolucions de la JEC és com la homeopatia, no té cap base científica”, ha reblat. Una divisa que li ha servit per expandir els arguments tècnics pels quals no es pot considerar autoritat a la JEC per sobre la presidència de la Generalitat. Com exemple, que Torra ni l’administració autonòmica tenia cap paper en les eleccions espanyoles del 28A. Boye ha presentat tres qüestions prejudicials que el Tribunal no ha admès per extemporànies.
Després de les dures paraules de Boye ha estat el torn de l’al·legat final de Torra. Un torn de paraula d’alt contingut polític i amb caire de comiat. Fins i tot ha parlat de “mesos que li queden al càrrec”. Torra ha citat Mas, Puigdemont, Jordi Turull o Jordi Cuixart en el seu torn ,que ha acabat amb un “Visca Catalunya Lliure!”.
