Tensió ambiental al búnker del Suprem

Neguit sobre el contingut i la data |Alsasua i la mètrica penal entren en joc |Reunió advocats amb les famílies

Són les dues en punt de la tarda. L’editor de l’informatiu migdia de la Cadena Cope no s’està per brocs i editorialitza només començar la seva crònica amb la violència dels CDR i la sentència sobre els “colpistes”. Assegura que a Catalunya està preparant accions violentes amb “explosius” a través d’entitats “regades de diners públics de la Generalitat com l’ANC i Òmnium”. Així estan les coses. 

 

Aquest és “l’entorn”, que diria Johan Cruyff, amb què els sets magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem han d’enllestir la sentència del judici pel procés català. Enmig de tot això, la tensió ambiental que genera una nova convocatòria electoral. Aquest judici haurà viscut tres campanyes o precampanyes electorals.  Els magistrats intenten abstreure’s de l’ambient, la manera és bunkeritzar la sala. El control de les filtracions és marcial, més enllà de donar alguna pista sobre la data de la sentència per alimentar l’infoentreteniment. 

 

Fins i tot, volen donar en mà la sentència per evitar que el pdf vagi a safates o xats de whatsapp imprudents. La resolució és imminent, però el ball de dates entre divendres 11 d’octubre i dilluns 14 agafa el caire de porra amb quaranta variables per apostar per un dia o altre. Només faltava la Fiscalia demanant una vista per demanar prorrogar la presó preventiva dels Jordis si la sentència no és abans del 16 d’octubre per reblar el ball de calendari.

 

A l’edifici del Tribunal Suprem de les Saleses aquesta setmana es respira un ambient tens. Qui espera, desespera. Els magistrats no s’amaguen de passar davant la sala de premsa per anar a reunir-se. Tots els dies s’han reunit. De fet, fins i tot, a l’estiu i quan era impossible trobar-se, el whatsapp també va ser una eina. La sentència més o menys està bastida. Resten serrells, però serrells en aquesta resolució poden suposar tot el concepte. Per exemple, un debat intens sobre les costes o sobre una possible acumulació de possibles penes. Una discussió jurídica on magistrats com Antonio del Moral ha imposat el seu relat jurisprudencial, creat en la sentència  390/2019 del 24 de juliol d’enguany, sobre el còmput més beneficiós pel reo. Una sentència així no s’improvisa i la feina ara és atribuir les penes amb correcció jurídica.

 

Mètrica penal 

 

Dins el debat jurídic, al Suprem es deixa entreveure una sentència esglaonada. Una decisió que distingirà entre els acusats que no tenien responsabilitat política i els que sí la tenien, i en aquest grup, en quina mesura la tenien. Al capdavall, com que les acusacions eren dues, fiscalia per rebel·lió i l’advocacia de l’Estat per sedició, el principi acusatori permet atribuir qualsevol dels dos delictes als acusats perquè s’han pogut defensar dels dos.  A partir d’aquí tota interpretació ha estat possible, pensant sempre que el president del Tribunal, Manuel Marchena, buscava unanimitat. Des dels que veuen la tesi d’una temptativa de rebel·lió acreditat per l’aprovació de la Llei del Referèndum i de Transitorietat del 6 i 7 de setembre als que consideren que a tot estirar hi ha actes preparatoris de la sedició que rebaixaria les penes de dos graus. 

 

Però a tot això, no es pot obviar que cinc dels set magistrats ratifiquen la sentència s’Alsasua tot i rebaixar algunes penes. En aquest sentit cal aplicar la “mètrica penal”. Un indicador de mal averany. Si una baralla de bar amb guàrdies civils són 9 anys i mig de presó, una rebel·lió no pot estar penada per menys. També cal afegir que la presa més buscada és Carles Puigdemont i si la sentència no hi veu rebel·lió no es podria aplicar la suspensió parlamentària del 384 bis del Codi Penal que només admet deixar en suspens l’acta de diputat al Parlament en cas de rebels o terroristes, i no per a sediciosos. Per aquest motiu es fa difícil veure una sentència que obvii la rebel·lió que permetria a Puigdemont agafar o l’acte d’eurodiputat o de diputat. A més, l'euroordre tindria més base perquè sedició és molt difícil d'encabir en els codis penals europeus. En l’anàl·lisi de tot plegat també s’incorpora el “ho tornarem a fer” de Jordi Cuixart. La divisa del president d’Òmnium pot ser interpretat pels magistrats amb el temor que si la pena és per temptativa de sedició ja hauria complert la meitat de la pena i no se’l podria inhabilitar per més anys que els de la condemna. Així algú sospita que es podria incorporar a la vida política en menys de quatre anys.

 

La unanimitat ha marcat molt el debat jurídic. De fet, hi va haver un punt, a principis de setembre, que els magistrats van pactar la discrepància i van obrir la porta a la possibilitat de vots particulars. El relat que aportarien a les veus discordants és que la resolució, d’aquesta manera, era més “sana”. En qualsevol cas, sense deixar anar cap mena de detall,  la sentència està escrita però els detalls estan costant més d’allò esperat sobretot en la imputació de penes concretes. Cada magistrat s’ha quedat uns acusats determinats per establir la seva relació amb el relat dels fets que descriu la sentència. 

 

El joc de la data

 

Pel que fa la data de la sentència, les especulacions es disparen. Els advocats ja es van reunir dijous passat amb les families d’un bon gruix dels presos polítics per avisar-los com s’haurien d’analitzar les penes i quina seria l’estratègia a seguir.Si tothom convè que aquest dimecres encara no estarà llesta, sí que la pressió es dispararà dijous. En principi, la resolució s’avisarà un dia abans als procuradors per lliurar-la en mà. Ningú no es refia d’internet i més una sentència que es preveu amb gairebé un miler de folis. De fet, la sentència del 9N es va avisar als procuradors i als advocats hores abans per informar que una hora determinada tindrien la sentència a la LexNet, la xarxa interna judicial. 

 

 

Aquí és on entren diferents variables que avui s’han vist distorsionades per la petició dels fiscals Fidel Cadena i Jaime Moreno de demanar una vista sobre la presó provisional dels ‘Jordis’ si la sentència no arriba abans del 16 d’octubre, data que expiren els dos anys de presó provisional i que si no es demana la prórroga per com a màxim dos anys més, quedarien lliures fins al fallo del cas. Precisament, l’advocat de Jordi Sànchez, en Jordi Pina, era a Madrid. I els advocats de Cuixart ja tenien a la cuina la resposta després que els hagin donat un dia per al·legar. També s’incorpora al tauler la decisió de la Sala de no suspendre la sentència fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no resolgui sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, una vista que per cert, està prevista pel 14 ‘octubre. 

 

 

El joc de dates s’acota entre divendres 11 i dilluns 14. Tot perquè fonts del Suprem van advertir al mes de setembre que la seva idea era resoldre abans de la data d’expiració dels primers dos anys de presó provisional dels Jordis, el 16 d’octubre. Amb aquesta dead line a l’imaginari, també es descartava la data del 15 per no fer coincidir la sentència amb la data de l’afusellament del president màrtir Lluís Companys. 

 

 

El dilluns 14 està convocada la vista sobre la qüestió prejudicial que Marchena va presentar al TJUE sobre la immunitat de Junqueras per la seva acta d’eurodiputat. Tot i que des del Suprem remarquen que es pot desistir el mateix dia i que es pot celebrar igual encara que no hi hagi sentència, la cortesia ritual habitual amb els tribunals superiors se’n ressentiria. La dificultat seria que es comuniqués en diumenge a les parts que l’endemà es notificaria la sentència. Hauria de ser en divendres i en un cap de setmana que se celebra el 12-O aixecaria les especulacions, per exemple, en la recepció tradicional del rei espanyol a les autoritats. 

 

Notificar la sentència en divendres té avantatges i inconvenients pel Tribunal. Per una banda, alguns magistrats opinen que no és bo donar una pancarta com una condemna a l’espanyolisme a Catalunya per les manifestacions. En canvi, altres fonts jurídiques apunten que ha estat una bona notícia que la vaga convocada per la Intersindical s’hagi ajornat i afavoriria aquesta data per notificar-la. Altres indiquen que a la recepció Marchena es podrà presentar amb la feina feta i pot rebre la felicitació de Felip VI. Un punt més per arribar al càrrec al que aspira, presidir el Consell General del Poder Judicial. Al capdavall, ja té a la butxaca la renovació com a president de la sala Penal. Sia com sia, la tensió es nota a Madrid i a Catalunya. Tot i que a la capital hi ha cert ambient de Matrix sobre el que pot passar a Catalunya. 

 

 

Comentaris (12)
José María Fa 4 mesos
Espanya el seu govern ,estat i justicia igual a cloacas podridas
Conclusió Fa 4 mesos
Res. Lluny d' Ñ. Ens ho posen en safata
Lisa Fa 4 mesos
Quan deixarem d'anomenar-lo tribunal suprem, per dir-ne niu de voltors? I als fiscals...ramat de porcs? (amb perdó dels animals) que em mereixen més respecte que tota aquesta potuleia..
Josep el rebel Fa 4 mesos
Judici polític amb la Constitució neofranquista =injustícia espanyola
fideli Fa 4 mesos
España, organització delictiva: "Padrino e Vendetta"
Kiko Fa 4 mesos
"deadline"? Aixo no esta al diccionari de catala, deixeu de redactar les noticies com a nens de 15 anys si us plau.
Article molt bo. Però en resum és la cuina d'una gran INJUSTÍCIA Fa 4 mesos
Hem seguit el judici i són Innocents. Cap testimoni creible, cap prova plausible. Les especulacions i tergiversacions judicials no són justícia. Molt juristes de solvència i prestigi que l'han seguit no hi veuen ni rebel·lió, ni sedició, ni malversació. Com molt alguna desobediència. Frequentar "les saleses" pot afavorir una predisposició empàtica amb el "muntatge" de la que cal vacunar-se.
Antoni Cabut Fa 4 mesos
Molt bon article, Quico, i molt aclaridor. O no. Moltes gràcies!
Molt bon article! Fa 4 mesos
CASPAÑA sempre tan meticulosa en la repressió, pompa i rituals medievals. Amb CASPAÑA, dita també TurkisPAIN, FrankosPAIN, o simplement Ata-PUERCA-Global, no hi tenim res a fer. Cal FOTRE EL CAMP el més aviat possible!
Catenglish no cal, gràcies Fa 4 mesos
"Dead line"? No tenim paraules boniques i suficients que haver d'utilitzar l'anglès?
Catanyol no, si us plau Fa 4 mesos
"quedarien lliures fins al fallo del cas" . En català és: "quedarien lliures fins el dictat de la sentència"
Catanyol no cal si us plau Fa 4 mesos
"Les costes" no és correcte, és "els costos". "Les costes del Garraf" sí és correcte. Tampoc és correcte dir "AeNeZé" a l'hora de dir (ANC) "AeNeSé". Tampoc és correcte dir "Zeo" (CEO) quan és "Seo". Si es parla en espanyol llavors sí que cal fer servir el fonema español de la lletra Z, però en català no existeix aquesta fonema.
Delfí Fa 4 mesos
🎗Sisplau, deixeu parlar o escriure a la gent, fent més cas al que diuen que a com ho diuen. Deixeu de fer "el perepunyetes", i anem per feina.