Nou front revisionista de l’autonomia del poder legislatiu. El ple del Tribunal Constitucional -per majoria de 8 vots a favor dels 12 membres- ha admès a tràmit els recursos d’empara presentats pel PP i Ciutadans contra els Acords de la presidenta de Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que van validar els juraments emesos per determinats diputats i senadors, com ara els representants dels partits independentites.
En el recurs, Pp i C’s van qüestionar les fórmules utilitzades pels electes alhora de fidelitzar el seu càrrec. El Constitucional, no sense un debat previ intens, aprecia que en els recursos “concorre una especial transcendència constitucional perquè l’afer suscitat transcendeix de el cas concret i pot tenir unes conseqüències polítiques generals, el que implicarà la necessitat d’aclarir la doctrina de Tribunal”.
Els juraments van quedar registrats a les actes i acords de la la sessió constitutiva de Congrés de 21 de maig de 2019 i Acords de la Taula de Congrés de 23 de maig i 20 de juny de 2019, així com Acord de President del Senat en la sessió constitutiva de 21 de maig de 2019 i Acords de la Taula de Senat de 29 de maig i 11 de juny de 2019.
Un recurs que afecta a quatre grups
El recurs entenia que els diputats i senadors d’ERC, JxCat, PNB i EH-Bildu així com el president i la mesa del Senat i el Congrés haurien vulnerat els drets constitucionals en els dies de la conformació de les cambres. En concret, el PP considera que s’han vulnerat els drets constitucionals a la representació política i els principis d’igualtat i no discriminació. En aquest sentit, el recurs insta al Constitucional a declarar que els senadors i els diputats no tenen adquirida la condició de representants en haver vulnerat la fórmula d’acatament.
En aquest marc, sol·licita al TC que no doni per acreditada la plenitud de drets dels nous senadors i diputats i declari que no tindran drets econòmics ni podran participar en l’exercici de les funcions constitucionals fins que no presentin una nova promesa o jurament compatible amb la doctrina de l’alt tribunal.
El Tribunal a
