El Tribunal Constitucional (TC) avala la decisió del Suprem de denegar la petició la petició de llibertat provisional a Jordi Sànchez i la concessió subsidiària d’assistir presencialment al Parlament per defensar i debatre la seva investidura com a president de la Generalitat. La sentència de l’alt tribunal, de la qual ha estat ponent la magistrada Encarnación Roca, desestima el recurs d’empara i sosté que és “constitucionalment legítim” mantenir-lo en presó provisional pel “risc de reiteració delictiva”. A més, considera que la presó provisional “supera el judici de proporcionalitat” de la “limitació dels drets fonamentals en joc, tant la llibertat personal com el dret de representació política”.
La sentència han tornat a dividir el tribunal amb els vots particulars de tres magistrats que discrepen de la fonamentació jurídica i de la sentència. “Considerem que s’hauria d’haver estimat per vulneració del dret d’exercir les funcions representatives amb els requisits que assenyalen les lleis“.
En aquest sentit i en relació al dret dels ciutadans a participar en assumpte públics a través dels seus representants, remarquen que no s’ha fet la “ponderació requerida” per l’afectació d’aquest dret. Els magistrats, Juan Antonio Xiol Ríos, Fernando Valdés-Dal-Ré i María Luisa Balaguer, es remeten al vot particular que van fer el mes de gener en relació al primer procés d’investidura de Sànchez.
La sentència també es pronuncia sobre la petició de Sànchez perquè se l’autoritzés a participar no presencialment, sinó per videoconferència, al ple. En aquest sentit, conclou que en el moment en què l’autorització es va demanar, el 10 d’abril del 2018, el TC ja havia acordat suspendre cautelarment la suspensió de qualsevol sessió d’investidura que no fos presencial.
A més, desestima la invocació de l’article 10.2 CE en relació amb la denúncia presentada davant del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. “El comitè no ha interpretat el contingut de l’article 25 del Pacte en la comunicació del 23 de març del 2018 al·legada, ni tampoc ha instat a les autoritats espanyoles a adoptar les mesures sol·licitades als òrgans judicials que han estat justificadament denegades”, argumenta la sentència.
