Tarradellas ja va remarcar als serveis secrets espanyols el simbolisme dels Mossos

L’informe Cassinello recull la importància que tenia la policia catalana com a legitimador de la Generalitat

Al judici contra la cúpula d’Interior, La Fiscalia i, els seus testimonis,  aprofiten qualsevol oportunitat per definir els Mossos com una estructura d’Estat. De fet, la venen -com ja es va fer en el judici del Tribunal Suprem contra els presos polítics- de “braç armat del procés”. Fins i tot, el coordinador d’informació de l’operatiu del CNP contra l’1-O, el comissari Juan Manuel Quintela, va definir el cos com “l’estructura de govern més consolidada”. Una estratègia que permet constatar quin és l’objectiu últim del judici, fer seure a la banqueta dels acusats no només un model policial sinó un organisme que implicava la ficció ciutadana que la Generalitat ostentava el monopoli de la força.

 

 

Ara bé, la importància dels Mossos i la seva idisiosincràcia com a símbol de la Generalitat ve de lluny. No cal anar a la trista història que van patir els comandaments dels Mossos després dels fets del 6 d’octubre de 1934. La història més recent així ho confirma amb un dels noms que més va lluitar per defensar la tradició, la legitimitat i la continuïtat de la Generalitat com a institució: el president Josep Tarradellas. I no només ho enraonava amb les elits polítiques catalanes que el visitaven a l’exili, sinó fins i tot, al cap dels serveis secrets i d’informació espanyol, que va sondejar-lo per informar a la Moncloa sobre la seva expecativa de retorn.

 

Els espies, Suárez i els Mossos

 

Així es desprèn de “l’informe Terradellas” que l’historiador Carles Santacana publica al seu llibre "Josep Tarradellas. L'exili 2 (1954-1977) (Edicions Dau, 2015). Aquest informe és el certificat que el retorn del president a l’exili va ser una  operació d’Estat en tota regla amb el simbolisme dels Mossos pel mig. Concretament, aquest document és el que va elaborar l’aleshores tinent coronel Andrés Cassinello el cap del poderós Servei Central de Documentació, el SECED, avi de l’actual Centre Nacional d’Intel·ligència, després d’una visita a Tarradellas al seu exili de Saint-Martin-le-Beau. Aquesta trobada, auspiciada per Adolfo Suárez i el seu vicepresident Alfonso Ossorio, va ser també coordinada amb l’empresari català Manuel Ortínez.  La reunió havia de servir per tal que el president espanyol valorés la possibilitat de comptar amb Tarradellas per intentar reconduir una solució a l’anomenada “qüestió catalana”.

 

La trobada es va allargar més de quatre hores i amb un dinar pel mig. Fins i tot, i segons explica el periodista especialitzat en els serveis secrets espanyols, Fernando Rueda, en el llibre La Casa II (Roca Editorial) explica el detall que cada dos per tres havia d’anar al lavabo a donar la volta a la gravadora. Sia com sia, el llavors cap dels espies espanyols va quedar encisat per la figura de Tarradellas. L’informe, amb caràcter de “secret-confidencial”, exposa en tres punts -la “persona”; “l’ambient de l’entrevista” i l’exposició de l’entrevista- quin és el pensament o l’estratègia del president pel seu retorn a Catalunya.

 

Com a resum de les seves intencions, Cassinello remarca és que Tarradellas “al final el que desitja és entrar a Barcelona i que els Mossos d’Esquadra li rendeixin honors”. Precisament, és aquesta conclusió, la que l’aleshores vicepresident del Govern de Suárez, Ossorio fa l’informe definitiu pel seu superior en base les impresions escrites de Cassinello. Ossorio explica a Suárez que Tarradellas vol ser “de veritat president de la Generalitat a Barcelona ‘sense més poders dels que té Samaranch’ però allí i amb els Mossos d’Esquadra, com una forma de fer sensible el seu possible poder moral”.

 

El nom de Mossos, gràcies a Tarradellas

El poder simbòlic que els Mossos  tenien per a Tarradellas no va quedar aquí. Al llibre imprescindible “La nostra policia”, de Jaume Bosch (Eumo Editorial, 2019), explica que gràcies a l’expresident es va mantenir el nom de Mossos d’Esquadra per a la policia de la Generalitat. En el temps de negociació de l’Estatut i en el traspàs del cos de la Diputació cap a la Generalitat es va obrir el debat si trencar els lligams amb el nom d’una policia d’origen borbònic o bé es mantenia el fil conductor amb els Mossos. Tarradellas va apostar per mantenir el nexe històric. Se’n va sortir. Una nova prova del caràcter d’autogovern que impregnava el cos històric de policia catalana.

Part de l'informe Tarradellas de Cassinello, reproduït per Santacana al llibre Tarradellas L'exili 2 de Dau Edicions

Part de l'informe Tarradellas de Cassinello, reproduït per Santacana al llibre Tarradellas L'exili 2 de Dau Edicions

 

Part de l'informe Ossorio basat en Cassinello reproduit per Santacana al llibre Tarradellas L'exili 2, de Dau Edicions

Part de l'informe Ossorio basat en Cassinello reproduit per Santacana al llibre Tarradellas L'exili 2, de Dau Edicions

 

 

Comentaris