Laura Borràs serà la candidata a la Generalitat de JxCAT, després que s’hagi imposat al conseller Damià Calvet en les primàries que el nou partit del president a l’exili, Carles Puigdemont, ha celebrat aquest cap de setmana. L’actual portaveu dels junters al Congrés i exconsellera de Cultura ha rebut el suport del 75,8 % dels afiliats que han participat en el procés, Calvet ha obtingut un 20,5% dels vots i un 3,72% han votat en blanc. Poques hores abans que es posés en marxa la votació, el tercer candidat, Jordi Ferrés, va renunciar en favor de Laura Borràs. Més del 76% del cens ha participat en les primàries, segons ha anunciat la portaveu del partit, Elsa Artadi. I en xifres absolutes, això significa que 2.959 afiliats han votat Borràs, 799 han triat Calvet i 145 han escollit una papereta en blanc.
JxCAT no pateix per la inhabilitació de Laura Borràs
Es dona la circumstància que el Tribunal Suprem investiga Borràs per frau a l’administració, malversació i falsedat documental pel presumpte fraccionament de contractes en la seva etapa en la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Segons el jutge que la investiga, Borràs hauria adjudicat 18 contractes menors per un import total de 259.863 euros de manera directa o indirecta a Isaías Herrero Florensa, amb qui Borràs mantenia una relació d’amistat. El procés està en marxa i podria resoldre’s en uns mesos, però fonts del partit no pensen en l’escenari d’una inhabilitació, perquè confien que quan Borràs sigui escollida diputada i la seva causa passi al TSJC –ara porta el cas el Suprem després que el Congrés dels Diputats li concedís el suplicatori-, aquest tribunal tindrà prou informes i documentació que acreditin la innocència de Borràs, i per tant, s’arxivarà la seva causa. Des de JxCAT no contemplen, almenys de forma oficial, un escenari en què calgués un segon candidat pel cas que la candidata, presidenta o consellera, fos inhabilitada. De fet, la investigació judicial no ha condicionat que des de l’entorn del president Puigdemont s’hagi apostat per Borràs des del primer moment. A més de comptar amb el vistiplau de la direcció, també va rebre suport públic del president inhabilitat, Quim Torra.
[r:1]
Es perfila el tàndem Puigdemont-Borràs
Laura Borràs serà la candidata efectiva a la Generalitat, però aquesta condició no la situa automàticament com a la cap de llista. De fet, amb la victòria, previsible, de Borràs, pren força la idea del tàndem electoral amb el president Puigdemont com a número u per Barcelona, tot i no participar en el procés de primàries per completar els primers llocs de la llista electoral. El reglament de primàries estableix una urna per triar candidat o candidata, i una segona urna per escollir les persones que ocuparan els 3 primers llocs per la circumscripció de Lleida i Tarragona i les primeres 4 posicions de Girona. En el cas de Barcelona, el reglament diu que s’escolliran amb el mateix criteri 8 persones per ocupar aquestes posicions després de la d’aspirant a la presidència de la Generalitat. I aquí rau l’escletxa: no diu que l’aspirant a ocupar el Palau de la Generalitat hagi de ser en número u de la llista. Segons han explicat fonts del partit a EL MÓN, encaixa en aquest sistema el fet que a través de la validació posterior que farà l’executiva nacional, encarregada de “completar la llista en cada una de les circumscripcions”, s’introdueixi el president a l’exili com a cap de llista, que Borràs sigui la número dos i que els 8 noms triats per la militància ocupin els llocs del 3 a l’11.
Els eurodiputats Toni Comín, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont al seu escó a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg / ACN
[r:2]
Segons expliquen a EL MÓN fonts de JxCAT, “aquesta fórmula no restarà el protagonisme a Laura Borràs, que participarà en els debats electorals, entrevistes i tot el que correspon al candidat, en cap cas el president a l’exili monopolitzarà la campanya”. Ara bé, el president Puigdemont serà “un gran actiu electoral, al qual ni volem ni podem renunciar”.
De fet, en un vídeo difós a les xarxes socials poques hores abans que finalitzés el termini per presentar-se a les primàries del partit, Puigdemont va explicar que renunciava a ser candidat a causa de la repressió i per la necessitat de gestionar la pandèmia, però que estava en disposició de “liderar” el projecte de JxCAT per “culminar el procés iniciat l’1-O i continuar la feina que fem des de l’exili”. Si bé el més habitual és que el cap de llista sigui el candidat, no va ser així per exemple en el cas de JxSí, en què el cap de llista era Raül Romeva i el candidat va ser Artur Mas, que ocupava el número quatre.
Si Carles Puigdemont és escollit diputat al Parlament de Catalunya, el més probable és hi renunciï a l’acta, per diverses raons. És vigent l’ordre de detenció de l’Estat espanyol, malgrat que actualment gaudeix d’immunitat per la seva condició d’eurodiputat, a l’espera, això sí, del resultat del suplicatori al Parlament europeu per part de la justícia espanyola. I per altra banda, els dos escons són incomptables, hauria de renunciar a l’acta europea per intentar recollir la de diputat català, una decisió que restaria projecció al president a l’exili, que ara gaudeix de la tribuna europea.
[r:3]
Cal recordar que a més de comptar amb aquests onze membres de la llista, inclòs el president a l’exili, l’executiva nacional pot repescar Damià Calvet, però també, per exemple, els consellers Ramon Tremosa i Jordi Puigneró, que havien meditat presentar-se a les primàries però finalment ho van descartar. Amb tot, fonts de JxCAT recorden que els dos consellers podrien repetir al Govern sense que siguin diputats.
1 
