Alguns activistes de les xarxes socials, flanquejats per Ciutadans, volien fundar una nova comunitat autònoma integrada per Barcelona i les comarques fronteres de Tarragona, una eina política i administrativa per aïllar aquests territoris de “l’amenaça separatista i de la Catalunya rural i pobre”. Un cinturó roig, tradicionalment socialista, repintat de taronja a les comarques del Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Alt Penedès, Baix Penedès i el Tarragonès.
El fins ara president de Ciutadans, Albert Rivera
Però la famosa Tabàrnia, lluny de convertir-se en un fortí unionista, ha experimentat un procés de sobiranització notable en només set mesos, entre el 28-A i el 10-N. La davallada històrica del partit d’Albert Rivera tant a Catalunya com a Espanya és especialment pronunciada a les comarques de la imaginària Tabàrnia. El taronja ha acabat essent groc de majoria independentista-sobiranista. En sis de les nou comarques hi ha una majoria absoluta de la suma de forces independentistes i dels Comuns, i de fet, en quatre comarques (Garraf, Maresme, Vallès Oriental, Alt Penedès) ERC ha estat la força més votada. A les altres cinc, ha guanyat el PSC, a poca distància dels republicans.
Només al Baix Llobregat, al Baix Penedès i al Tarragonès la suma de PSC, Cs, PP i VOX supera el bloc republicà, però per un marge estret. Això sí, a les nou comarques, Ciutadans, que havia de ser la bandera de Tabàrnia i de la Catalunya més espanyolista, és del tot irrellevant. El seu percentatge de vot està entre el 3,7% i el 7,9%.
[r:3]
Si comparem els resultats de les eleccions del 28-A i els del 10-N, en totes les comarques de Tabàrnia es produeix un creixement remarcable del bloc independentista i en menor mesura, del vot als comuns. La suma d’ERC, JxCAT i la CUP creix a totes les comarques respecte al 28A: A l’Alt Penedès es passa del 52% -per comptes de la CUP es va presentar el Front Republicà- al 57% dels vots sumats per les tres forces; al Baix Penedès es passa del 29% al 34%; al Tarragonès, del 29% al 33%; al Garraf, del 36% al 40%, inclosa la victòria d’ERC per davant del PSC per primera vegada en unes eleccions espanyoles. En el cas del Baix Llobregat, es passa del 27% al 25%, al Barcelonès, del 32% al 35%, al Maresme s’enfila fins al 47% després d’assolir el 43% dels vots el 28-A, al Vallès Occidental passa d’un 32% de vot independentista a un 36% i, finalment, al Vallès Oriental, del 39% del 28-A el 10-N s’ha arribat al 42%.
La pancarta amb el lema ‘Llibertat’ a la capçalera de la manifestació Jordi Borràs
La desfeta de Ciutadans més forta és al Tarragonès, on ha passat del 16,3% dels vots al 7,9%, i al Baix Penedès, que cau del 14,5% al 6,9%. Al Vallès Occidental també cau en picat, passant del 12,8% dels vots fa set mesos al 6,3% dels comicis de diumenge. Al Barcelonès ha passat del 12,2% al 6%. En la majoria dels casos, qui recull el vot perdut de Cs és l’extrema dreta de VOX.
[r:4]
Dos anys de transformació accelerada
I si prenem com a referència les eleccions del 21D, imposades pel 155 i on Ciutadans va ser la força més votada amb 36 escons, la sobiranització de Tabàrnia és encara més evident dos anys després. En vuit de les nou comarques tabarnàries Ciutadans va ser la força més votada, amb percentatges entre el 24,5% del Maresme –l’única comarca on va guanyar JxCAT, però per una diferència de 0,4 punts- i el 35% obtingut al Tarragonès. Especialment significatiu és el viratge que s’ha produït en només dos anys al Garraf, on el 21 de desembre del 2017 el partit encapçalat per Inés Arrimadas va treure un 28,1% dels vots, essent la formació més votada, i el 28-A a les eleccions espanyoles va ser el PSC la força més votada, amb Cs molt a la baixa, va quedar en un 12,86%. I a les eleccions del passat 10-N, el partit més votat ha estat ERC. El partit taronja ha caigut fins al 6,3%.
El diputat i portaveu de Ciutadans (Cs) al Parlament de Catalunya Carlos Carrizosa
En el cas del Tarragonès, la plaça més forta de Ciutadans, la patacada també és espectacular des del 21-D. En aquells comicis va obtenir el 35% dels vots, i només dos anys després, només ha recollit el 7,9% dels sufragis. Al Vallès Occidental ha passat del 29% dels vots i de ser la força guanyadora a obtenir només el 6,9%. I en una altra plaça forta per a l’unionisme, el Baix Llobregat, si el 21D s’emportava el 31% dels vots i era de lluny la força més votada, el 10-N ha acabat amb el 7,14% dels vots, per sota de VOX.
