Se la considerava la província número 53 d’Espanya. Però el Tribunal Suprem ha establert en una sentència que haver nascut al Sàhara Occidental abans de 1975 no dóna dret a la nacionalitat espanyola d’origen, ja que el territori, “als efectes de la nacionalitat no pot ser considerat Espanya durant l’etapa en què va ser colònia espanyola”. L’any 1975, Espanya abandonava a la seva sort aquest territori, un fet que va desencadenar una guerra entre el poble sahrauí, el Marroc i Mauritània pel control de la zona.
El Suprem s’ha pronunciat després que una ciutadana nascuda al Sàhara Occidental l’any 1973 demanés la nacionalitat d’origen i l’Audiència Provincial de les Illes Balears se la concedís, en base a l’article 17.1.c de el Codi Civil, que reconeix aquest estatus als “nascuts a Espanya de pares estrangers, si cap dels dos no tenen nacionalitat o si la legislació de cap d’ells atribueix al fill una nacionalitat”, i posteriorment, la Direcció General de Registres i Notariat (un ens de l’Estat) presentés un recurs de cassació al Suprem.
El rei Joan Carles en una visita al Sa?hara Occidental quan era colo?nia espanyola
El Ple de la Sala considera que el Sàhara Occidental no formava part d’Espanya en aplicació de la normativa espanyola més específica sobre la matèria aprovada el 1975 i 1976, que regia les condicions de la descolonització i de l’opció de la nacionalitat espanyola per part dels naturals d’aquell territori. Argumenta que el preàmbul de la llei de descolonització, “després de constatar que el territori no autònom del Sàhara havia estat sotmès a certs aspectes de la seva administració a un règim peculiar amb analogies al provincial, declarava rotundament que el Sàhara mai havia format part del territori nacional”.
La sentència del Suprem insisteix que, “qualsevulla que sigui l’opinió que mereixi aquesta normativa dels anys 70 i l’actuació d’Espanya com a potència colonitzadora, el fet indiscutible és que aquesta normativa específica reconeix la condició colonial del Sàhara i que, per tant, el Sàhara no pot ser considerat Espanya als efectes de la nacionalitat d’origen”. I aclareix: “En altres paraules, no són nascuts a Espanya els qui van néixer en un territori durant l’etapa en què va ser colònia espanyola”.
Aquesta interpretació, afegeix el Suprem, “és coherent amb la jurisprudència d’aquest mateix tribunal, que reconeix l’estat d’apàtrides a les persones nascudes al Sàhara Occidental abans de la seva descolonització”. La sentència compta amb un vot particular, subscrit per tres magistrats, que consideren que el reconeixement de la nacionalitat espanyola d’origen no és contrari a la doctrina del Tribunal Suprem i que el recurs de cassació hauria hagut de ser desestimat.
