El ple jurisdiccional de la Sala Penal de l’Tribunal Suprem, arran de la sentència dictada pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va considerar vulnerat el dret a un jutge imparcial de el líder de Bildu Arnaldo Otegi i dels restants condemnats en el denominat cas Bateragune, ha acordat per unanimitat la celebració d’un nou judici a l’Audiència Nacional. La decisió s’ha adoptat pel ple de la sala, format per 16 magistrats, en compliment de l’art. 4.2 del protocol 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, que exclou la prohibició de doble enjudiciament en supòsits com el que ara es resol però que consideren que deixa marge per a un segon judici en aquest cas. Aquesta decisió es fonamenta també en els precedents de la pròpia jurisprudència de la sala.
La sentència –de la qual serà ponent el magistrat Miguel Colmenero i el contingut es coneixerà en els pròxims dies– és coincident amb el criteri de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que va demanar la celebració d’un nou judici per evitar que els fets quedessin “imprejutjats”. Aquest assumpte, que en principi havia de discutir-se demà,15 de desembre, per una sala de cinc magistrats, s’ha portat a un ple virtual aquest dilluns, en què la decisió de repetir el judici contra l’històric líder de l’esquerra abertzale s’ha adoptat de manera unànime, segons fonts del tribunal.
El posicionament de la Fiscalia, acollit pel Suprem, coincidia també amb les peticions al respecte que va realitzar en el seu dia l’associació de víctimes Veus contra el Terrorisme, vinculada a Vox. La defensa d’Otegi i d’altres jutjats pel cas Bateragune, per la seva banda, havien demanat que la nul·litat de les sentències tingués conseqüències en els registres de penats en els quals el líder de Bildu segueix apareixent. En ser acollir pel Suprem la petició de la fiscalia, l’Audiència Nacional haurà de jutjar de nou Otegi, Rafael Díez Usabiaga, Arkaitz Rodríguez Torres, Sonia Jacinto García i Miren Zabaleta Telleri per un suposat delicte de pertinença a organització terrorista per l’intent de reconstrucció de la direcció il·legalitzada de Batasuna. Es dona la circumstància que la fiscalia de l’Audiència Nacional es va oposar a repetir aquest judici tan sols unes setmanes abans que la fiscalia de l’Suprem emetés el seu informe.
Falta d’imparcilotat del tribunal
La Sala Penal del Tribunal Suprem va anul·lar el passat 31 de juliol la sentència del 2012 de l’Audiència Nacional que els va condemnar a penes d’entre sis anys i sis anys i mig de presó per un delicte de pertinença a organització terrorista, seguint el criteri del Tribunal Europeu de drets Humans (TEDH) que va determinar que l’Audiència Nacional va vulnerar l’article 6.1 del Conveni Europeu, ja que entenia el “temor legítim” dels acusats a una falta d’imparcialitat de tribunal, tot i que no veia “cap evidència” que portés a pensar que en el tribunal havia “animadversió personal” cap als acusats, però sí que els “dubtes” d’aquests estaven “justificades”. Així, ha rebutjat “qualsevol indemnització per als recurrents en concepte de dany moral, considerant suficient la constatació de la declaració de la vulneració de el dret sol·licitat.
En la seva sentència de novembre de 2018 –que va adquirir fermesa el febrer de 2019–, el TEDH va considerar que el judici de l’Audiència Nacional no va complir amb totes les garanties, en formar part de del tribunal la magistrada Ángela Murillo, qui anteriorment, el març de 2010, havia estat apartada per suposada falta d’imparcialitat en un judici anterior per enaltiment de terrorisme en el qual estava acusat també Arnaldo Otegi. En aquella vista oral, Murillo va preguntar a Otegi si condemnava a ETA i, davant la negativa d’aquest a oferir una resposta, la jutge li va dir que ja sabia que no li contestaria. El Suprem va apartar del cas la magistrada, que exercia de presidenta de tribunal, en apreciar-hi “prejudici”. La vista oral va ser repetida i l’exportaveu de Batasuna va resultar absolt en aquell procediment.
La Sala Segona del Tribunal Suprem ha acordat aquest dilluns per unanimitat que l’Audiència Nacional repeteixi el judici contra el dirigent de Batasuna Arnaldo Otegi pel cas Bateragune per un suposat intent de reconstrucció de la Mesa Nacional de Batasuna. Ho fa després que el propi Suprem es veiés forçat a anul·lar la condemna de sis anys i mig de presó i 10 d’inhabilitació per un delicte de pertinença a organització terrorista fruit d’una sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), que va dictaminar que l’Audiència Nacional havia vulnerat els seus drets.
El TEDH havia dictaminat el novembre del 2018 que l’audiència Nacional va vulnerar els drets fonamentals d’Otegi per manca de parcialitat, perquè no va atendre la recusació que el dirigent abertzale havia presentat contra la magistrada de l’Audiència Nacional Ángela Murillo. El Tribunal Suprem assegura ara que “en compliment de la sentència dictada pel TEDH que va considerar vulnerat el dret a un jutge imparcial” cal celebrar “un nou judici a l’Audiència Nacional”.
La decisió s’ha adoptat pel Ple de la Sala Segona, composat per 16 magistrats. Ho justifiquen per l’aplicació de l’article 4.2 del protocol 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, que “exclou la prohibició de doble enjudiciament en supòsits com el que ara es resol“. A més, el Suprem afegeix que la decisió de tornar a jutjar Otegi es fonamenta també en els precedents de la pròpia jurisprudència de la Sala.
La sentència, que ha estat redactada pel magistrat Miguel Colmenero, coincideix amb el criteri de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que va demanar que se celebrés un nou judici.
