La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat l’estratègia de l’instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, de 10 de gener i 4 de març de 2020, amb quèva acordar mantenir les ordres nacionals, internacionals i europees de detenció contra el president a l’exili Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Així mateix continuarà demanant al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat que Puigdemont i Comin ostenten com eurodiputats. La vista d’aquests recursos es va celebrar dimecres passat.
La sala d’apel·lacions del Suprem entèn que els recursos han de ser desestimats -demanaven que es deixessin sense efecte les ordres de detenció i la petició del suplicatori- perquè tots quatre van ser processats per delictes considerats “greus” i que, a més, “s’han posicionat en situació de rebel·lia”. “Les ordres de busca, detenció i ingrés a la presó han de considerar-se justificades, al ser absolutament necessàries per assegurar l’acció de la justícia”, argumenten els magistrats. De fet, afegeixen que les ordres garanteixen que els processats estiguin a disposició del tribunal. Per altra banda, els magistrats recorden que malgrat les ordres, Puigdemont, comin i Ponsatí han pogut agafar l’acta d’eurodiputat i assistir a les sessions del Parlament.
L’argument bàsic de la sala, és que “l’ordre de detenció es va emetre de ser escollits europarlamentaris, i no és una ordre de detenció contra un europarlamentari”. Una tesi que, segons el Suprem, comparteix la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 19 de desembre de 2019, en assegurar que si un tribunal intern jo considera necessari, mantingui la situació de presó provisional prèviament acordada respecte d’una persona qe hagi adquirit amb posterioritat la condició d’eurodiputat, sempre, que s’afanyi a demanar el suplicatori.
tribunal interno, si lo considera necesario, mantenga la situación de prisión provisional previamente acordada respecto de una persona que ha adquirido con posterioridad la condición de europarlamentario, siempre que, a la mayor brevedad solicite al Parlamento la suspensión de la inmunidad. “No s’aprecia cap contradicció amb el dret europeu”, al·lega la sala, “en la mesura que el dret intern reconeix les mateixes immunitats als europarlamentaris que als diputats estatals”- En aquest sentit, addueix la sala que, no interpretar-ho així, seria utilitzar el suplicatori com un element “pertorbador” de l’acció de la justícia.
“Les immunitats”, continua el tribunal, “no tenen com a finalitat establir una absoluta immunitat davant de l’acció de la Justícia, amb més raó quan es tracta de fets i de processos anteriors a l’adquisició de la condició d’europarlamentari, i sense que aquells presentin cap relació amb les funcions que se li assignen com a tal. És a dir, l’acció justificada de la Justícia no pot ser valorada com una persecució política arbitrària”. Pel Suprem, no és el mateix que essent eurodiputat comenci un procés judicial a estar processat i adquirir la condició de diputat. La immunitat, pel Suprem, no afecta de la mateixa manera.
1 
