'Som el 80%' debat sobre la situació actual del conflicte català i reivindica el diàleg

Polítics, sociòlegs i experts de diverses tendències i procedències s'han reunit per demanar una rebaixa de la tensió que permeti una negociació amb l'Estat

La plataforma 'Som el 80%' ha omplert el Museu Marítim de Barcelona aquests dimecres al vespre en un gran acte transversal un cop acabat el cicle electoral que va començar amb el 28-A i va concloure el passat 26-M. Durant l'acte, que ha comptat amb personalitats de diversos àmbits i sensibilitats polítiques, s'ha debatut sobre els pilars del manifest que dóna nom a la plataforma: l'alliberament dels preoss polítics i el retorn dels exiliats; el rebuig a la repressió i la judicialització de la política i la solució negociada al conflicte entre Catalunya i Espanya. En format de conversa bilateral, els participants, entre els qui hi havia Andreu Mas-Colell, Joaquim Nadal, Joan Majó, Sònia Andolz, Núria Iceta, Gemma Ubasart, Xavier Domènech, Pau Llonch, Bel Olid i Joan Ignasi Elena, s'han trobat, malgrat les diferències entre ells, de vegades molt grans, en l'essencial: la denúncia de la situació de repressió i la necessitat de rebaixar la tensió per tal d'iniciar un diàleg.

Poc abans que el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, prengués la paraula, els assistents han aplaudit l'arribada del guanyador de les eleccions municipals a Barcelona, Ernest Maragall. Mauri ha iniciat l'acte celebrant una trobada de persones amb "formes tan diferents d'entendre el país, fins i tot formes contradictòries" per parlar sobre el conflicte i les seves possibles solucions "sense apriorismes però sense renúncies". Per a ell aquest ha estat un dia "molt important" perquè "el clam" per l'alliberament dels presos polítics ja no és només "del 80% dels catalans" sinó, també, el de les Nacions Unides. És per això que ha demanat al PSOE que insti a l'Advocacia de l'Estat a "retirar els càrrecs contra els presos i demanar la seva llibertat" com a primer pas en "el camí del diàleg i de la resolució", però també a la resta de partits que, creu, han de respondre a la petició "majoritària" de diàleg dels catalans.

Xavier Fina i Gemma Ubasart | A.S.

Xavier Fina i Gemma Ubasart | A.S.

Gemma Ubasart, exlíder de Podemos a Catalunya, ha afirmat que "tot seria molt més fàcil si els presos sortissin de la presó" perquè, ha dit, una rebaixa de la cruesa del conflicte ajudaria a acostar les posicions i trobar una hipotètica sortida negociada. No només això sinó, també, repensar les acusacions que pesen sobre ells, que ha opinat que no tenen "cap fonament".  L'opinador Xavier Fina, per la seva banda, ha coincidit que "no cal saber 'molt' de lleis" per veure que "no hi ha per on agafar" els tipus penals que s'imputen als presos polítics però que "anar-nos omplint de raons no és suficient". En aquest sentit, ha afirmat que cal que l'independentisme s'apropi a l'espai del PSC i els Comuns per "generar consens" i que "canviar d'opinió" sempre és possible, una opinió que ha qualificat de "'apretar' les costures" als qui volen la independència.

Sobre la criminalització de la protesta pacífica i la desobediència civil per part de l'Estat, Sònia Andolz, professora de Política Internacional, ha explicat que, per entendre-la, cal posar-se al punt de vista de l'Estat, que posa per davant de tot "la seguretat nacional". La contraposició entre la defensa de la democràcia i la defensa de la supervivència de l'Estat, creu, és una de les claus del conflicte i l'explicació de la  "desproporcionada" reacció espanyola a la celebració del referèndum de l'1-O, que a Catalunya "costa d'entendre" però que és fàcilment comprensible seguint aquesta lògica. Aquesta forma "discrecional" d'actuar és, justament, la que aglutina el 80% de la població de Catalunya en el seu rebuig. Per a l'exconseller Joan Manuel Treserras, l'actuació de l'Estat és simplement "la seva manera de fer política" i que s'ha comportat en la mateixa línia davant del que veien com "un atac a allò que veuen sagrat", és a dir, la unitat d'Espanya, sota l'excusa de la defensa de la llei. El problema, però, és polític, i combatre'l amb repressió és, ha dit, "un gravíssim error".

El Museu Marítim s'ha omplert de gom a gom per aquest acte | A.S.

El Museu Marítim s'ha omplert de gom a gom per aquest acte | A.S.

 

L'exconseller d'Economia, Andreu Mas-Colell; i l'exministre d'Indústria, Joan Majó, han compartit escenari parlant sobre el diàleg. Per a Mas-Colell "haurem d'esperar el que calgui" per començar una negociació que, de moment, el darrer cicle electoral ha rebutjat clarament, mostra de la "demonització de l'independentisme" i d'un desig ampli que "les sentències [dels presos polítics] siguin dures". Per a l'exconseller, la política fa temps que s'amaga darrere de "lletrats" de cambres representatives i de "fiscals", una situació que dificulta, si no impossibilita, el diàleg. Majó, per la seva banda, ha afirmat que quan va veure que Òmnium impulsava 'Som el 80%' va pensar que "ara està fent el que havia de fer", reclamant acabar amb la divisió entre "50% i 50%" i parlar d'allò que uneix la societat catalana. L'exministre ha recordat que no és independentista i ha dubtat que aquesta sigui "la millor solució" però que "no hi posaria cap entrebanc" si l'estratègia per arribar-hi fos la correcta en comptes de l'actual que, ha dit, ens ha dut "a pitjor". Per a ell, però, el millor seria celebrar un referèndum "que refrendés un pacte fruit de la negociació".

La mobilització del 80%, "no només de l'independentisme", ha estat, segons la sociòloga Iolanda Fresnillo, el que cal perseguir per aconseguir un consens el més ampli possible. A més, però, ha opinat que cal posar en valor el diàleg, "obrir espais" on es pugui parlar però, sobretot, "escoltar" la veu de l'altre "malgrat la ràbia" que pugui produir la repressió. Tot i això, també ha posat en valor la desobediència civil davant de "lleis injustes" com a eina de treball d'aquest consens desitjable. L'exconseller Joaquim Nadal ha estat molt més escuet: cal "dialogar". Una improbable sentència absolutòria dels presos tampoc no acabaria amb el conflicte, i cal pensar "de quina manera la política pot recuperar el protagonisme". En cas de sentència condemnatòria, hauria de passar exactament el mateix, en aquest cas en forma "d'un indult". Sobre el 80%, Nadal ha preguntat què cal fer-ne, opinant que ha de ser la palanca per crear les condicions per a la resolució del conflicte. "Si seguim a les trinxeres estem perduts".

 

Comentaris