El Parlament de Catalunya acaba de presentar un pla d’austeritat que contempla un estalvi de 6,2 milions d’euros. És una qüestió d’imatge?
Sabem que amb aquests diners no podem donar resposta a grans problemes, però volem donar una imatge d’austeritat i volem demostrar que estem al costat de la societat catalana en un moment difícil. Volem recuperar la simpatia i l’empatia de la ciutadania.
Això vol dir que l’anterior presidència malgastava? Vostès han retallat la flota d’automòbils mentre Benach feia tuning.
No, no es malgastava. No oblidem que el meu predecessor vivia a una hora i mitja del Parlament i necessitava unes mínimes condicions al vehicle per poder arribar aquí amb els deures fets. Els diputats de Lleida, per exemple, treballen a una taula del TGV. Les crítiques que va rebre van ser injustes, perquè no es va saber explicar prou bé. A part d’això l’any 2006 ningú podia preveure la crisi que tenim ara. Ara treballem en coherència amb aquest moment igual que ho van fer en la seva etapa Rigol i Benach dignificant aquestes instal•lacions.
Una de les partides que es rebaixa és la projecció externa, però Catalunya necessita donar-se a conèixer….
La decisió sap greu, però en aquest moment no hi ha grisos. Cal donar una imatge d’absoluta austeritat i si això vol dir que la imatge exterior del parlament català baixa una mica, no passa res. Aquesta cambra ja és coneguda a tot arreu gràcies a la seva bona feina. Ara en comptes de viatjar, farem videoconferències.
Quines relacions són prioritàries?
Les relacions amb entitats nacionals de la Unió Europea amb competències legislatives com Catalunya agrupades a la CALRE i amb la resta de comunitats autònomes. Però també amb països que tenim convenis, com és Marroc. Amb altres invitacions haurem de dir ara no toca.
Això no afectarà la mala imatge de les institucions catalanes?
No! Seguirem i mantindrem la imatge de catalans oberts perquè, per desgràcia, la crisi és mundial. Farem servir les noves tecnologies per demostrar que volem ser als llocs encara que la presència física no sigui possible.
Com es va sentir en el primer ple ordinari? Ja s’ha acostumat al càrrec?
Estic en procés. Per exemple, les votacions, són mecàniques, però requereixen domini. I em preocupava molt que no ens equivoquéssim, ja que hi ha molts diputats nous a la cambra.
En el primer ple ja hi van haver les primeres picabaralles. Això apunta que serà una legislatura conflictiva?
Pot apuntar. Hi ha dos grups, els més petits de la cambra, que es volen fer notar. I un d’aquests és nou, per tant, encara més.
Parlem de Solidaritat…
Sí. Busquen protagonisme i aquest només el poden aconseguir en el ple, on hi ha els mitjans de comunicació. I per això aprofiten l’inici del plenari, per la via que sigui, per cridar l’atenció.
Es van queixar que una interpel•lació del seu grup sobre la consellera de Justícia no havia entrar a l’ordre del dia.
M’esperava que en cada ple en fessin alguna, però la queixa del primer ple no la preveia perquè l’ordre del dia estava molt tancat.
En una entrevista en aquest mateix diari Alfons López Tena assegurava que ni SI ni C’s no van demanar una reforma del reglament per regular el grup mixt.
Jo, abans del debat d’investidura, vaig rebre tots els presidents dels grups per sentir el seu parer i un dels temes que va sortir a cada una de les trobades va ser: “Què farem amb el grup mixt?”. Si el senyor López Tena diu que ells no han sol•licitat la reforma, com a mínim han plantejat el tema. Però, a més, han col•laborat en la redacció final, l’han apludit i l’han votat. Si hi havia un problema en el grup mixt només era pels dos grups que en formen part.
López Tena deia: “Les picabaralles del grup mixt són una cortina de fum creada per CiU. Volen desplaçar al grup mixt les baralles clàssiques entre Convergència i Unió”.
No cal resposta. Això no té cap sentit. Des del reglament del parlament el grup mixt estava conformat d’una manera que mai s’havia plantejat fins ara, compartit per dues formacions completament antagòniques en els seus programes. Per això, per ells i perquè tots els grups hi van estar d’acord, van buscar solució a un problema.
En aquesta legislatura la sessió de control serà a primera hora. Això vol dir que després la cambra quedarà buida de diputats?
Primer, a diferència de l’anterior legislatura, i abans del control al president, hi haurà les preguntes als consellers. Pensem que si la sessió de control es fa el primer dia a les deu del matí, just quan comença la vida parlamentària, i després es presenten els projectes de llei, hi haurà més diputats a la cambra que abans.
La imatge de l’hemicicle buit no és bona…
Precisament darrera aquesta decisió hi ha dos motius pràctics: a aquesta hora hi haurà més gent que podrà seguir el debat pels mitjans de comunicació i els dies de plenari els diputats podran aprofitar el migdia per trobar-se amb la gent del territori. El diputat quan no és a l’hemicicle també treballa: fa reunions, rep visites…
Cal millorar la imatge pública del Parlament?
Sempre hem d’estar pendents de millorar la nostra feina, la imatge que dóna la nostra feina i si això requereix canvis en les nostres actituds hem de ser capaços de fer-ho, perquè els ciutadans ens han de veure amigablement. Hem de saber explicar la feina que es fa en aquesta institució, també quan no hi ha plenari. Però també hem de dir als diputats que hi han de ser una mica més i que en determinats moments s’han de guardar les formes. Els diputats, però, són conscients de les crítiques que reben.
Quina valoració fa que al Senat es pugui parlar català més enllà de la comissió d’autonomies?
Perfecte que es parli català, però han passat 30 anys! Si això s’hagués fet fa 25 anys hauria estat una gran notícia, però ara, després de tres dècades, com a mínim que no ho critiquin! Si en alguna cambra s’ha de fer ús de les llengües de l’estat és a la territorial.
En canvi aquí, a la cambra catalana, es parla castellà.
Ambdues són llengües oficials. No li hem de donar importància. Si ho féssim la reacció seria contrària. El senyor Rivera normalment ho fa en català, si se’l pressionés ho faria en castellà. L’ús del castellà sempre ha estat minoritari i en moments puntuals.
Però després de lluitar pel català, li fa mal sentir el castellà al Parlament de Catalunya?
No. Seguirem lluitant per la llengua però a Catalunya hi ha gent castellana que se sent molt catalana, encara que la seva llengua materna no sigui el català. Catalunya sempre ha estat un país d’acollida, de portes obertes i d’integració i això ho hem de mantenir per sobre de qualsevol cosa.
Com cal reaccionar davant les declaracions del senyor Arenas d’aquest cap de setmana?
No podem oblidar que estem en campanya electoral. El PP està escalfant motors de cara unes eleccions municipals, autonòmiques i un possible avançament electoral. Hi ha moltes frases que en aquests propers mesos els hi haurem de donar una importància relativa.
Els missatges de centralització i de canvis en el model autonòmic també s’han de relativitzar?
S’aprofita la crisi econòmica per parlar d’això. En aquest sentit, però, és molt difícil que hi hagi canvis ja que les comunitats que no volien autonomia ara s’hi agafen com si fos el be més preuat. I d’aquestes en tenim del PSOE i del PP. Dins el context de la crisi sembla que tot està permès. Però no poden oblidar que si a la constitució hi ha un article que parla de nacionalitat i regions és per algun motiu. Que ho tinguin en compte!
Si es produeixen aquestes “envestides” de les quals alerta el govern, quin paper haurà de jugar el Parlament?
El Parlament, entès com a grups polítics diferenciats, hauran de tenir i tindran els seus debats. De fet, en el primer ple, més enllà del nou govern, es va parlar de tot. Per tant, està clar que el debat està servit. Igual que tindrem un debat ric en matèria econòmica, la signatura més dura, també el tindrem en els temes nacionals.
SI ja ha presentat una proposta de llei sobre la independència. Arriba massa aviat?
Depèn. La primera paraula la tindrà la mesa – per saber si compleix el tràmits- i a partir d’aquí es posarà a la cua per ser debatuda. Tenen el seu dret a presentar-la, però després seran els grups els qui l’hauran de debatre.
Aquesta vegada hi haurà acord per fer una llei electoral catalana?
Jo crec que sí. És una llei que s’ha de fer a l’inici d’una legislatura i s’ha de treballar en ponència conjunta. Tinc la impressió que tant el govern com els grups parlamentaris en tenen ganes. La creació d’aquesta ponència podria ser una realitat d’aquí poques setmanes.
En el seu discurs de pressa de possessió va parlar d’un sostre de vidre que les dones havíem de trencar. Com es pot fer?
Hi ha dos punts a tractar. A l’àmbit polític aquest sostre de vidre s’ha trencat una mica. Per exemple, la llei d’igualtat, a través de les quotes, ha donat més accés a la vida pública. En canvi al sector privat aquest sostre de vidre no s’ha trencat i hi ha molt poques dones als consells de direcció. Per tant, la política ha de pressionar al sector privat perquè en això s’assemblin.
I el segon punt?
Doncs s’ha d’articular allò públic amb allò privat i en aquest sentit la conciliació de la vida familiar i professional és indispensable i hauria de ser una assignatura de l’agenda política de tots els governants. La llibertat legal ja la tenim, però ara ens manca la llibertat real. Mentre una parella no es plantegi junta les obligacions de la família, de la casa i la feina no trencarem el sostre de vidre.
Les quotes no van en contra de l’excel•lència?
Quines dones que hi ha ara a la política valen menys que alguns homes que també hi són i han tingut més facilitat per ser-hi? L’excel•lència es demana a la dona però no a l’home. Tots podríem donar noms.
