Després de la desfeta electoral del 28-N com es planteja ERC les properes eleccions municipals?
El 2007 van fer una mica més de set-centes llistes al Principat i a hores d’ara ja estem en sis-centes. Segurament no arribarem al mateix nivell que fa quatre anys, però espirem a mantenir la tercera plaça a la política municipalista. Estem preocupats, perquè les eleccions del Parlament estan molt a prop, però estem treballant. Tenim dos paraigües per arribar a acords municipals Acord Municipal (AM) i Acord Independentista (AI).
Ja han fet acords amb Reagrupament a Barcelona, Puigcerdà, Sant Cugat i Girona. Quina lectura s’ha de fer d’aquesta aliança?
Els acords amb Reagrupament són puntuals segons la dinàmica d’aquests municipis. No és un acord general ni va més enllà d’aquestes eleccions, però estem satisfets. Tampoc vol dir que ERC ara prioritzi recompondre un espai minoritari a partir d’alguns efectius que van marxar del partit ara fa un any. El nostre objectiu no és sumar, sinó multiplicar.
Multiplicar cap a on? Perquè la divisió també els perjudica…
Volem recuperar el perímetre que ERC havia assolit el 2000. Volem ser capaços d’atreure el centreesquerra, els independentistes, els catalanistes i els sobiranistes que veuen ERC com una garantia per defensar l’autogovern de Catalunya. Per mi la fragmentació del mapa independentista no és un problema, el meu objectiu és convertir-nos en l’esquerra nacional hegemònica del futur. Em preocupa més canalitzar el coixí del milió de vots del centre esquerra catalanista que els 100.000 vots que hem perdut cap a Rcat i SI.
Això és una OPA al PSC?
No solament, ja que en les darreres eleccions 150.000 vots del PSC han anat a CiU. I si ERC hagués estat en una posició de fortalesa, nosaltres els hauríem hagut de captar en primera instància. De fet, no és cap secret que des de l’any 2000 la nostra intenció era arrossegar el peix gros cap a les nostres aigües. En part hem aconseguit dirigir el PSC cap a la catalanitat, però sense emportar-nos part del seu electorat. Dit d’una altra manera, la gent no ens ha deixat de votar pel que som, sinó pel que hem fet o deixat de fer.
I en cap moment no han buscat l’espai de CiU?
No, tot el contrari. Això és una llegenda urbana. El nostre objectiu de forma deliberada i clara sempre ha estat ser l’esquerra nacional hegemònica i no pertorbar CiU. Una altra cosa és que els darrers anys CDC – perquè UCD ha intentat esgarrapar vots del PP- hagi buscat recuperar l’espai que ERC li havia agafat els darrers dos cicles electorals. És a dir, en comptes d’eixamplar el perímetre catalanista perquè el PP no es consolidés, Convergència ha intentat disputar-nos la misèria d’esquerra.
Són possibles acords amb altres forces independentistes més enllà de Reagrupament?
Hi ha hagut converses a Barcelona però les pretensions de Solidaritat han estat exagerades i desproporciones respecte la seva representació real. De fet, Solidaritat, més enllà de la independència, encara no sé què defensa. Cada dia, poquet a poquet, es van convertint en un fenomen conjuntural i efímer; un fenomen demagògic i popular com d’altres que en aquest moment es veuen a Europa.
Tenen contactes?
Conjunturalment SI pot haver estat un fenomen de desgast per a nosaltres, però el futur d’ERC no es deixarà arrossegar per l’agenda del senyor Laporta. ERC és una força independentista gradualista, amb vocació de govern, útil, d’esquerra i amb rostre social. I tenim clar que cal una força social per aconseguir aquest objectiu. Qui pensi que la independència arribarà per proclamar-la cada dia s’equivoca.
Veu possibilitats d’arribar a acords amb el nou govern?
Sí, és possible l’entesa, encara que en aquest moment és un govern que està aterrant i que té contradiccions internes. Els donarem els cent dies de gràcies però després farem una oposició lleial, però combativa. Ara bé, també tindrem la mà estesa.
Això vol dir que han millorat les relacions ERC-CiU?
En aquesta etapa s’ha acabat l’empat infinit de ressentiments. CiU arrossegava una motxilla molt gran de ressentiments després del segons tripartit i ERC també perquè durant dues legislatures Jordi Pujol va preferir fer una aliança amb el PP. Ara iniciem una nova etapa, fem taula rasa. Encara que per exemple, en el Parlament, ens hauria agradat que haguessin permés la pluralitat de la mesa.
Avui el president de la Generalitat es reunirà a Madrid amb el president del Govern espanyol. S’ha enfocat bé aquesta trobada?
M’hauria agradat que el president de la Generalitat hagués cridat a capítol tots els líders dels grups parlamentaris per parlar d’aquest tema. Estic d’acord en la necessitat de fer un esforç de contenció, però la preocupació d’aquest govern no ha de ser anar a Madrid a demanar permís per poder-nos endeutar o reclamar entre 10 i 16 milions d’eruos que són de justícia, sinó plantejar un objectiu com el concert econòmic, ja que l’actual model fineix el 2013 i el problema estructural es diu dèficit fiscal.
CiU diu que en un moment de crisi no es bo plantejar aquest tema…
… O potser és que volen plantejar el finançament econòmic com esquer de la campanya electoral de Duran i Lleida a partir del març del 2012. Sinó no s’entén perquè no van acceptar crear una comissió d’estudi al Parlament sobre aquest tema.
És possible un pacte català a Madrid?
És necessari i indispensable. El president de la Generalitat hauria de patrocinar entre totes les forces polítiques que el 10J vam sortir al carrer un pacte de mínims. La fractura ens debilita. Si a Catalunya no és possible a Madrid l’hauríem d’aconseguir respecte dos temes fonamentals: el finançament i les infraestructures.
El paper que tindrà ara Duran i Lleida com a interlocutor del govern català a Madrid perjudica aquesta possible unitat?
Em preocupa que ara es reprodueixi un esquema pujolista modern de fer política a Madrid, és a dir, una combinació intel•ligent de certs moment de tensió identitària per escalfar la parròquia amb una política de peix al cove. A més, tampoc no veig Duran i Lleida liderant la unitat, perquè en el seu ADN no hi ha aquesta possibilitat. Ell vol tenir altres responsabilitats a nivell d’Estat. En aquest sentit sóc pessimista, encara que d’oportunitats per votar conjuntament no en faltaran.
Serà el candidat d’ERC a les eleccions del Congrés?
S’equivoca qui dóna per fet que seré candidat. Vinculo el meu futur com a cap de llista a Madrid a les meves responsabilitats al partit.
Està disponible com a nou president d’ERC?
Si Joan Puigercós, a qui el consell nacional li ha donat l’autoritat de consultar les bases d’ERC, creu que hi ha una demanda dins del partit i que jo puc ser una persona de consens, doncs estic disponible per substituir-lo. És a dir, si ell pensa que sóc la persona idònia, per responsabilitat no me n’apartaré. Avui per avui, però, la meva preocupació no és el meu futur personal sinó les properes eleccions municipals.
I creu que vostè és una persona de consens?
Estic content del suport que vaig rebre de les bases del partit en el darrer congrés. Però repetixo, en aquest moment només tinc en ment les properes eleccions municipals, ja que com a secretari general sóc responsable d’aquests resultats com dels darrers.
I més en va ser responsable?
Les primeres dades que evidencien una pèrdua de simpatia vers el vot d’ERC venen del 2005-2006. En aquell moment a la direcció d’ERC hi havia Carod-Rovira, Puigercós i jo mateix, per tant, hi ha una corresponsabilitat compartida a nivell de partit i institucional.
Segons vostè, quines són les causes de la derrota del 28-N?
Com causa cal tenir en compte l’ombra allargada de la divisió interna del partit, la crisi econòmica que passa factura a qualsevol govern, la manca de certa perícia en explicar la feina feta i excessives marrades aquest darrer any perquè hem hagut de navegar en un mar de contrastos i no hem sabut maniobrar suficientment. Els nous partits ens han descentrat i no hem sabut satisfer un electorat que esperava d’ERC altres coses.
Els hi retreu?
Bé, sembla mentida que per una vegada a la vida que l’independentisme, que ve d’una posició marginal i perifèrica, té un partit de govern – encara que haguem pogut cometre errors, som l’eina més útil- hi hagi gent que a primera de canvi abandoni el vaixell i no sigui capaç d’entendre la complexitat d’estar al govern. No se’ns pot exigir una puresa immaculada quan tothom sap que al govern hi ha servituds.
