La delegada del Govern davant la Unió Europea (UE), Meritxell Serret, considera que Brussel·les no és “coherent” quan insta al diàleg per resoldre el conflicte a Hong Kong i no “aplica” aquesta “solució pacífica i democràtica” a Catalunya per “aturar la repressió”. En una entrevista a l’ACN, Serret assenyala que “la repressió no pot continuar” i demana “ajuda” a la UE per trobar una “solució política” a la qüestió catalana. Del nou rol de Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea espera “neutralitat” i que no actuï segons les seves “opinions personals” pel que fa a Catalunya i li exigeix “respecte” per l’activitat de la Generalitat. Sobre l’euroordre que Espanya podria emetre després de la sentència de l’1-O, Serret diu que ja s’estan “preparant” per “fer tot allò que correspongui per defensar-se” i apunta que no l’impedirà “continuar treballant al màxim” com a delegada.
Per Serret, és important que hi hagi reaccions internacionals a la sentència de l’1-O per tal de forçar una “tornada a la via de la política i del diàleg”. “Cada vegada són més els conscients que el conflicte català ja no és un afer intern, sinó europeu”, diu la delegada, que esmenta, entre d’altres, el cas dels senadors i diputats francesos que han signat manifests per una solució política a Catalunya.
Si haurà un canvi en el discurs de Brussel·les sobre la situació a Catalunya, diu Serret, no es pot “anticipar”, però avisa que “depèn de com es resolgui el conflicte català i depèn de quina sigui l’actitud de les institucions europees, el projecte europeu i la democràcia europea se’n sortiran més o menys beneficiats o tocats“.
La tercera euroordre
En cas que s’hagi de “defensar” d’una tercera euroordre, Serret assenyala que això no l’impedirà “seguir treballant al màxim” com a delegada. “No afecta en cap sentit, tinc el càrrec perquè sóc una ciutadana lliure a Bèlgica”, diu la delegada del Govern davant la UE, que evoca la presumpció d’innocència per argumentar que podrà “desenvolupar plenament la feina” com a delegada mentre duri el procés.
Sobre la possibilitat de tornar a Catalunya si condemnen a penes baixes de presó membres del Govern que poguessin ser equivalents al seu cas, Serret insisteix que continuarà defensant que “no hi ha base per a les acusacions”. “No ens mourem d’aquí. Estarem sempre reivindicant perquè es respecti primer la presumpció d’innocència i, en cas de sentència condemnatòria, continuar defensant que no hi ha base”, remarca.
Per Serret, la reforma del sistema d’euroordres que posa sobre la taula Ciutadans és contrari a fer “més fort el projecte europeu”. “Volen que es protegeixin més les decisions dels estats”, subratlla la delegada, que aposta per una UE “cada vegada més forta i conscient que cal avançar en el projecte de construcció europea en tots els àmbits”.
Després d’un any i mig al capdavant de la delegació, Serret celebra que ja estigui “plenament activa” i “més present encara a totes les instàncies europees” després de la “paràlisi” que va suposar el 155. “Hi ha una bona rebuda tant per part de les diferents unitats com per part de gent de la Comissió Europea”, explica la delegada, que considera que la seva situació com a exiliada no ha suposat un problema per a la seva tasca. “Tothom sempre m’ha tractat amb el màxim respecte”, diu, alhora que lamenta que “es mantingui el bloqueig” de les altes instàncies de la CE al Govern.
“En la interlocució amb altres delegacions o amb gent de la CE, anem per feina, parlem sobre els projectes i les línies que tenim sobre la taula a cada moment i, evidentment, si ho demanen, expliquem quina és la situació a Catalunya amb la màxima imparcialitat que es pot”, afirma Serret, que reconeix que, tenint en compte la seva situació, és “difícil ser imparcial del tot”.
A Serret, el fet que l’expresident Carles Puigdemont tingui més atracció mediàtica que ella com a delegada no li “treu la son”. “No és una cosa que em preocupi perquè la feina com a delegada implica de vegades fer poc soroll”, afirma.
La delegada del Govern davant la UE també respon a Toni Comín, que recentment va afirmar en una entrevista a l’ACN que “la solució políticament responsable” era l’exili, que aquest és un “debat que no porta enlloc”. “L’exili i la presó són l’expressió de la repressió”, apunta Serret, que creu que són dues opcions que actuen “de manera complementària”.
“Des de l’exili som l’altaveu de la barbàrie que suposa la presó, per tant, és amb la voluntat de lluitar conjuntament contra la repressió que hem d’afrontar tant l’exili com la presó”, diu Serret, que defensa que no s’han de “contraposar de manera excloent” les dues opcions. “Estem junts en la mateixa batalla”, insisteix.
Pel que fa a les discrepàncies entre ERC i JxCat, Serret confia que hi haurà un “acostament” per assolir “unitat d’acció” després de la sentència i per a les eleccions del 10-N. “Des d’ERC s’ha deixat clar que s’estaria disposat a establir uns punts mínims programàtics per trobar uns punts de confluència per a aquestes eleccions”, apunta Serret, que creu “evident” que hi haurà llistes separades a les eleccions espanyoles perquè la CUP “ja ha donat per fet que es presentarà per lliure”.
