Dia gran al Convent de les Saleses, la seu del Tribunal Suprem. L’obertura de l’any judicial ha comptat amb la presència de tot el ferro del poder judicial espanyol. L’ha presidit el monarca espanyol, Felip VI. Catalunya n’ha tingut un paper protagonista, com si es tractés de l’acció judicial contra el gihadisme o el tràfic de drogues. A menys de dos dies per la Diada i a menys d’un mes pel segon aniversari del referèndum, la sentència encara està per tancar. Manuel Marchena, el president del Tribunal, la vol dictar -sia unànime o no- abans del 16 d’octubre. Una dada clau, és quan expira els dos anys de presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Una sentència que el Tribunal no veu necessari que es faci en lectura pública, és a dir, sense els presos a Madrid. “No es fa mai”, comenten les mateixes fonts.
Així, que el dead-line per la resolució del procés seria aquest 16 d’octubre. Ara bé, tampoc sense passió, perquè la presó es pot prorrogar. Tot i que els magistrats consideren que seria la millor circumstància, fonts de la judicatura suprema, recorden que “la sentència estarà quan estigui”. “Hi ha un debat tècnico jurídic molt complex, no hi ha jurisprudència i anem per blocs”, asseguren les mateixes fonts. “Hi ha molts delictes i 500 testimonis”, apunten. “Les deliberacions han continuat durant el mes d’agost”, remarquen. “Fins i tot, per whatts app”, ironitzen. Per altra banda, les mateixes fonts insisteixen que el “debat polític no entra en les deliberacions”. “Si ho fessim el tribunal perdria el nord, estaria mort”, conclouen.
Tot i que es treballa per la unanimitat de la sentència, no es descarten vots particulars perquè hi ha punts on els magistrats hi veuen matisos. “Hi ha temps fins a la signatura de la resolució per disposar de vots particulars”, remarquen. Fins i tot, hi ha magistrats que ho veurien “positiu i honest”.
Pel que fa a la comunicació de la sentència, des del Suprem donen per descartat traslladar els presos a Madrid per comunicar-les. “No es fai mai i quedaria com lleig”, apunten. De fet, els magistrats del tribunal arrufen el nas quan se’ls hi anomena la possiblitat d’una “lectura pública”. “I què llegeixes, el fallo? Tota la sentència que serà llarga? Un resum que poden dir que és interessat?”, comenten. En aquest sentit, recorden com es va comunicar la sentència del 9N del Suprem al president Artur Mas, a través dels lletrats, o bé la comunicació personal al procurador. José Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va llegir el fallo de la sentència del 9N en primera instància. D’aquesta manera sembla que el Tribunal tanqui la porta a les especulacions de fer-los tornar a Madrid. Una possibilitat que havia despertat tota mena de suspicàcies. En tot cas, recorden que la llei només obliga a notificar-ho personalment a través dels seus representants.
Euroordres
Sobre els exiliats, les mateixes fonts assenyalen que el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, ja ho té tot preparat per cursar una virtual tercera euroordre contra Carles Puigdemont, Antoni Comin o Clara Ponsatí. En aquest sentit, Llarena tot i estar preparat no sap el tempo que administrarà. És a dir, si esperarà a la sentència del Tribunal Suprem o fins i tot, la del Tribunal d’Estrasburg.
