La sedició es fa oficial

13 anys de presó per Junqueras; 9 pels Jordis; 11,5 per Forcadell; 12 per Turull, Romeva i Bassa; 10,5 per Forn i Rull; multa de 60.000 euros per Mundó, Borràs i Vila

El Tribunal Suprem ha decidit condemnar per sedició i no per rebel·lió els presos polítics catalans, tal i com es va filtrar a la premsa en els darrers dies. L'exvicepresident del Govern i president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha estat condemnat a 13 anys de presó pels delictes de sedició i malversació. Per altra banda, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'Assembla Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, han estat condemnats a nou anys. L'exvicepresidenta del Parlament Carme Forcadell ha estat condemnada a onze anys i mig de presó.

Els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa han estat condemnats pels mateixos delictes a 12 anys; els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull han estat condemnats a 10,5 anys; mentre que Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila no entraran a presó perquè han estat condemnats per desobediència a una multa de 60.000 euros. Tots ells estan inhabilitats pels mateixos anys que la condemna. La suma de totes les penes s'enfila fins als 99 anys i mig de presó.

 

13 anys per Junqueras per haver tirat endavant l'1-O "tot i les advertències dels Mossos"

El Tribunal Suprem considera, en la seva sentència d'aquest dilluns, que Oriol Junqueras és culpable del delicte de sedició, i el condemna a 13 anys de presó, perquè va ser advertit per la cúpula dels Mossos d'Esquadra que hi podria haver violència durant l'1-O i va decidir, juntament amb l'aleshores president, Carles Puigdemont, seguir endavant amb el referèndum d'independència. El tribunal recorda que Junqueras, tot i només respondre a la seva defensa, va admetre que l'objectiu de les 'lleis de desconnexió' i el referèndum era aconseguir una Catalunya independent, malgrat reivindicar-me la legitimitat. Així, destaca el seu paper en el procés que va "conduir a la inobservança de les lleis i el contumaç menyspreu a les resolucions del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". En aquest sentit, a banda del seu paper com a vicepresident, la sala remarca el seu lideratge, reconegut per molts processats i testimonis, per ser també president d'ERC.

 

El Suprem atribueix a Forcadell fer possible "la creació d'una legalitat paral·lela"

El Tribunal Suprem considera que l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell va fer "possible", des de "la seva posició privilegiada", "la creació d'una legalitat paral·lela mancada de validesa", i conclou que amb la seva actuació va "entorpir greument" la tasca dels tribunals, els manaments dels qual van ser "clarament burlats". A més, també atribueixen a Forcadell haver "animat, organitzat i protagonitzat" actuacions multitudinàries que van "entorpir la tasca judicial". El tribunal considera que Forcadell va tenir un "paper decisiu en la direcció d'un procés de creació normativa" que, tot i la seva "evident insuficiència jurídica", va servir "d'il·lusòria referència per a una ciutadania que anava a ser mobilitzada com a instrument de pressió al govern espanyol".

 

 

El Suprem assenyala Turull com l’impulsor de les campanyes de l’1-O

El Tribunal Suprem ha condemnat l’exconseller de la Presidència i exportaveu del Govern, Jordi Turull, a dotze anys de presó i al mateix temps d’inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs amb un delicte de malversació. Segons el tribunal, Turull “va intervenir activament en l’actuació sediciosa concertada” i va participar en les diverses reunions que van definir l’estratègia a seguir. La sentència recorda que les campanyes publicitàries del referèndum depenien del Departament de Presidència que liderava i esmenta la petició d’ampliació del pressupost per un import de 3,43 MEUR per a la campanya ‘Civisme’, o l’anunci de les vies del tren. Els magistrats també assenyalen que la titularitat del domini web del referèndum també depenia de Presidència.

 

Raül Romeva: del referèndum a una condemna de 12 anys de presó

El Tribunal Suprem ha condemnat el santcugatenc Raül Romeva a 12 anys de presó per sedició i malversació per la seva implicació en els fets d'octubre de 2017 a Catalunya. Romeva era conseller d'Afers Exteriors en el govern de Carles Puigdemont durant el referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència del 27 d'octubre.

 

El TS conclou que Bassa va tenir "una intervenció decisiva blindant" centres cívics

El Tribunal Suprem (TS) conclou que l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va tenir "una intervenció decisiva" a l'hora de garantir que els centres cívics estiguessin oberts el dia del referèndum. La sentència recull, literalment, que "per evitar riscos" l'exconsellera va assumir les competències de tots els directors de centres cívics des del 28 de setembre i fins al 2 d'octubre. I que ho va fer "l'endemà mateix" que el Tribunal Superior de Justícia (TSJC) emetés la interlocutòria que manava tancar col·legis electorals el dia 1 d'octubre. El Suprem condemna l'exconsellera de Treball a 12 anys de presó i a 12 d'inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs medial amb un de malversació (agreujat amb motiu de la seva quantia).

 

Comentaris