La cursa per confeccionar la llista del PDeCAT per a les eleccions generals del 28-A sota la fórmula de Junts per Catalunya (JxCAT) fa aflorar noves disputes i fissures entre possibles aliats com ho és la Crida Nacional de Carles Puigdemont. Els demòcrates han celebrat aquest dissabte les primàries per escollir els precandidats a integrar la llista, la composició de la qual haurà de determinar la direcció del partit i ser validada posteriorment en un consell nacional abans del 25 de març, data límit per presentar-la a la Junta Electoral.
Els precandidats demòcrates, que se senten legitimats per integrar les llistes després d’obtenir el suport de les bases del partit a través de els urnes, poden veure limitada les seves possibilitats en funció dels pactes a què es pugui arribar amb la Crida Nacional, l’associació que té la missió de reunir independentistes —al marge de les sigles— amb el propòsit de dissoldre’s un cop es constitueixi la república.
Bona part dels actuals diputats del PDeCAT han aconseguit superar el procés de primàries, com és el cas de Carles Campuzano —si bé s’ha generat polèmica a les xarxes perquè un dirigent del Berguedà ha qüestionat la manera en com s’ha proposat la seva candidatura des de l’Agrupació del Garraf—, Jordi Xuclà o Míriam Nogueras. També l’actual senadora Marta Pascal, que ha obtingut un suport ampli a Osona. El mateix Campuzano s’ha postulat ja a través d’un missatge a Twitter per encapçalar la llista per Barcelona “sense perjudici que ho pugui fer un pres polític”, ha volgut destacar.
Les objeccions de Junts per la República
En plena negociació amb la Crida, i sense que hi hagi res tancat, és el moment doncs en què hi ha qui vol expressar les condicions i consideracions prèvies a tenir en compte per part dels negociadors abans de tancar acords. Algunes de les posicions del PDeCAT poden no cassar bé amb la premissa d’apartidisme que defensa, per exemple, Junts per la República (JxR), un corrent d’independents dins de la Crida Nacional, liderada per Ferran Mascarell i Agustí Colomines, entre d’altres.
Precisament JxR ha publicat un comunicat aquest dissabte per plantejar objeccions a una de les dues preguntes de la consulta que la Crida Nacional fa entre els associats per decidir quin paper ha de fer el 28-A. La primera pregunta planteja si la Crida ha de promoure una llista unitària de formacions independentistes i sobiranistes a favor de l’autodeterminació. I la segona si la Crida ha d’integrar-se en una confluència electoral si una altra organització política ho accepta.
COMUNICAT DE JUNTS PER LA REPÚBLICA @elnacionalcat @MonDiari @CridaNacional @ampique @naciodigital @LaVanguardia @LaRepublicaCat @elsuplement @VilaWeb @ARApolitica @elperiodico_cat @Esquerra_ERC @Pdemocratacat @JuntsXCat @DemocratesCAT pic.twitter.com/6088FCC8HO
— Junts per la República (@JuntsxRep) March 2, 2019
En declaracions a ‘El Món’, el secretari general de JxR, Agustí Colomines, ha explicat que aquest corrent aposta per integrar-se en una “candidatura molt àmplia” i no en una llista “més restringida” i “reduïda a una mera coalició de partit”. Per aquest sector, apunta Colomines, l’aliança amb el PDeCAT hauria de “recuperar l’esperit de la candidatura d’independents, de persones compromeses políticament” més enllà d’unes sigles. “Si la Crida no aconsegueix això, recuperar l’esperit del 21-D”, ha afegit, l’alternativa de la Crida hauria de ser “no entrar-hi”.
Fonts del PDeCAT consultades per ‘El Món’ no conserven tan bon record del 21-D i afirmen que precisament el que no es vol ara és repetir una confecció de llistes en què es resti pes a persones que han estat escollides per les bases del seu partit. “Les llistes es fan a partir de les votacions, al nostre partit hi ha un record molt viu de com es van fer les eleccions del 21-D, que va ser una llista molt digital, això no volem que es repeteixi”, indica una font demòcrata.
El capteniment i orientació del treball del grup de diputats del PDeCAT a Madrid seria una de les qüestions que pot generar més desacord. Dins del PDeCAT, el diputat Jordi Xuclà, un dels mes veterans a Madrid, ha assegurat en declaracions a ‘El Món’ que, de cara a la propera legislatura, els programes polítics que plantegi la llista demòcrata “han de ser complerts”. En aquest sentit, Xuclà manifesta que no és “partidari d’un programa polític que tingui un únic punt i que aquest sigui l’autodeterminació”. El diputat reconeix que és “un punt important”, però subratlla que no pot ser que l’autodeterminació “cancel·li la defensa d’altres temes d’interès per Catalunya”. “S’ha d’integrar tot”, rebla.
El ‘no a tot’ a Madrid “no és una opció”
Per Xuclà, a l’hora d’elaborar el programa electoral per al 28-A caldrà fer “una reflexió” i determinar “on culmina l’actual legislatura del Parlament de Catalunya”. El diputat afirma que actualment el que fa el PDeCAT a Madrid és seguir “la defensa d’una orientació sobre el dret a l’autodeterminació i la independència fruit de l’actual majoria al Parlament de Catalunya”. Tot i això Xuclà opina que “qualsevol nou avenç o impuls ha d’anar molt lligat amb unes futures eleccions al Parlament, que revalidin, o fins i tot ampliïn l’actual suport de la majoria independentista”.
“Està molt bé que a Madrid pugem a la tribuna, diguem coses i defensem posicions —assegura Xuclà—, però tot això té a veure amb el Parlament i amb el Govern de la Generalitat i per nosaltres és molt important que pensem conjuntament amb el Govern on acaba aquesta legislatura”. Aquesta estratègia concertada també és important, afirma el diputat, per aclarir la disposició dels que vagin a “fer política a Madrid”, que podria estar condicionada “en funció de l’estratègia que es faci en la política espanyola en els propers anys, i el ‘no a tot’ no és una opció”. En canvi, assegura Xuclà, creu que aquesta posició “ha tingut pes en la presa de decisions en els últims mesos”.
