Convergència Democràtica de Catalunya. Aquest va ser el nom escollit per la fundació simbòlica del gran partit central que Jordi Pujol va crear a Montserrat el 17 de novembre de 1974. Era el partit matriu del que amb els anys arribaria a ser la federació Convergència i Unió. El procés polític de Catalunya i els escàndols de corrupció, van esberlar una fórmula electoral d’èxit, eficaç i duradora durant 42 anys. La prova del cotó de l’abast d’aquest instrument polític és la quantitat de partits que ha generat la implosió de CiU. Tot un catàleg de noms de formacions que han omplert titulars en els anys del procés.
Reagrupament
Tot i que el nom d’aquesta formació provè del corrent que liderava l’exconseller de Governació, Joan Carretero, per liderar ERC, aquesta formació té força genètica convergent. De fet, molts dels primers afiliats i impulsors eren veterans militants de CDC, com Ignasi Planas o Marc Viñolas, que van estripar el carnet després del XV congrés l’any 2008. Al cap dels anys, es van federar amb CDC i van participar en el congrés constituent del PDeCAT el juliol de 2016.
Moviment Demòcrata Català
La formació creada el cinc d’octubre de 2013 a Vidrà (Osona) i impulsada per Josep Maria Vila d’Abadal, aleshores alcalde de Vic, i opositor a Josep Antoni Duran i Lleida amb qui havien compartit militància a Unió. La creació de Moviment Demòcrata Català té l’origen en la derrota que va patir Vila d’Abadal en el congrés d’Unió del maig de 2012, quan es va enfrontar per a Duran per dirigir el comitè de govern del partit. En la presentació del partit hi havia Oriol Pujol, que ja es forjava com a futur secretari general de CDC així com un vell conegut dels convergents, Alfons López Tena, aleshores cap de files de Solidaritat.
Demòcrates
L’spin off dels independentistes d’Unió. Liderats per Toni Castellà, Núria de Gispert, Titón Laïlla o Pep Martorell van ser els artífexs de la victòria moral en la consulta interna sobre la independència a Unió Democràtica. Castigats per la direcció del partit, van estripar el carnet i van fundar Demòcrates el 2015. Van participar de la coalició Junts pel Si, posteriorment a Democràcia i Llibertat, i van ser candidats a les llistes d’ERC, el 21 D. Actualment tenen 2 diputats i 40 regidors. Són els únics, amb sectors de JxCAT, que mantenen la tesi de la unilateralitat.
Junts pel Sí
La coalició per a les eleccions plebiscitàries de 2015 amb que CDC es va diluir amb ERC, Demòcrates, Avancem i independents. La formació la va encapçalar Raül Romeva, exeurodiputat ecosocialista i ara pres polític. Artur Mas, aleshores líder dels convergents, va ser-ne el número quatre. El resultat no va reeixir: es van quedar a dos escons de la majoria absoluta i no es va arribar al 50% dels vots.
Democràcia i Llibertat
Nom de la coalició amb què CDC va participar a les eleccions espanyoles de 2015 amb Francesc Homs de cap de llista. Va ser les primeres eleccions després de la coalició Junts pel Si, amb que CDC es va diluir amb ERC, Demòcrates, Avancem i independents.
Partit Demòcrata Europeu i Català
El Partit Demòcrata Europeu i Català, el PDeCAT, va ser el nom que va adquirir la formació hereva de CDC en el congrés fundacional de Juliol de 2016. No va ser fàcil, ni la tria del nom ni la seva legalització. D’una banda, el congrés va patir la primera sotregada per la proposta de dos noms que va fer la direcció (Catalans Convergents i Més Catalunya). La revolta interna que van despertar les propostes va obligar a crear una comissió per fer-ne una tria. A la final, hi va arribar el Partit Demòcrata i el Partit Nacional Català. Va guanyar el Partit Demòcrata, tot i que ni Carles Puigdemont ni Artur Mas el van votar. El registre de la nova marca va generar un autèntic via crucis.
Lliures
Partit liberal que va ser creat en primera instància per Antoni Fernàndez Teixidó, veterà portaveu d’Economia de CiU i exconseller de Jordi Pujol, Roger Muntañola, portaveu adjunt d’Unió a la cambra catalana i Juanjo Isern que havia estat director general de Trànsit amb el Govern Mas. Va nèixer el sis d’abril de 2017 a l’auditori Vèrtex de la UPC. La seva concepció és un partit liberal i catalanista, postprocés i que vol recuperar en plenitud l’estatut de 2016.
Units per Avançar
Aquest partit va ser la taula de salvació de la vella guàrdia d’Unió. Units per Avançar va ser impulsat per Ramon Espadaler després de la liquidació humiliant d’Unió Democràtica de Catalunya per un concurs de creditors. El partit va començar a treure el cap quan va arribar a un pacte electoral amb el PSC per a les eleccions autonòmiques de 2015, i va obtenir un escó. Albert Batlle, exdirector general de la Policia en el Govern de Mas i de Puigdemont, es va recol·locar en aquesta formació per ser el número tres de la candidatura de Jaume Collboni a les darreres eleccions municipals a Barcelona. Ara és el responsable de la poderosa àrea de seguretat de l’Ajuntament de la capital catalana.
Convergents
L’spin off del corrent que dins el PDeCAT liderava Germà Gordó. De fet, amb aquest nom va enquadrar els seus efectius durant el congrés de 2016 de refundació i van presentar candidat a primàries, Sílvia Requena, per fer la competència a Homs, a les eleccions espanyoles de 2015. Finalment, va marxar i Convergents té vida pròpia. Per cert, Requena és actualment secretària general de la Lliga, la formació esperonada per Josep Ramon Bosch, expresident de Societat Civil Catalana.
Partit Nacionalista de Catalunya
El PNC tot just fa una setmana que s’ha constituït. El lideren cares que han viscut arraulides al poder de CDC, com Marta Pascal -exlíder del PDeCAT-, Jordi Xuclà o Carles Campuzano. La formació vol recuperar la tesi del peix al cove i espera “poder evitar una majoria independentista al Parlament de Catalunya”.
Junts per Catalunya
La gran coalició electoral per a les eleccions del 21D de 2017 liderada per Carles Puigdemont. Jurídicament acollida pel PDeCAT, JxCAT va guanyar els comicis que ERC tenia al sac. L’instrument ha funcionat en les darreres conteses electorals i, tot apunta, que serà la base per a la nova formació que el president a l’exili vol impulsar.
La Crida
La Crida Nacional per la República va ser concebut com una mena de plataforma que agrupés totes les formacions independentistes de la mà de Puigdemont i Jordi Sànchez. L’invent no ha reexit. Fundat el 27 d’Octubre de 2018 al pavelló Nou Congost de Manresa, entre el públic hi havia David Madí, el gran estratega de CDC.
