Santiago Vega, historiador: "VOX demostra que el franquisme segueix molt viu a Espanya"

"La 'modèlica' transició va ser una reforma del franquisme", assegura aquest professor d’Història de la Universitat Complutense de Madrid

Santiago Vega (Calabazas de Fuentidueña, Segòvia, 1964) és historiador, professor de la Facultat d’Història de la Universitat Complutense de Madrid, i un dels experts més reconeguts en Memòria Històrica. És també membre del Fòrum per la Memòria Històrica de Segòvia. Parlem amb ell dues setmanes després de l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos, i assegura que encara queda molta feina per fer, com treure també les restes de Primo de Rivera, o dessacralitzar Cuelgamuros i també que marxin els monjos. Considera, a més, que Espanya no ha fet una veritable transició democràtica, i aposta pel federalisme com a solució a la qüestió catalana.

Vostè és especialista en Memòria Històrica i repressió franquista. Quina valoració fa de l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos?
Evidentment, l'exhumació de les restes del dictador suposa resoldre una de les anomalies democràtiques que encara queden en aquest país. Fora de les nostres fronteres ningú entenia com un Estat democràtic mantenia un enorme mausoleu dedicat a un dictador responsable d'una cruenta guerra i de quaranta anys de dictadura amb 150.000 víctimes només en afusellaments.

Alguns diuen que arriba tard. Però ha arribat.
Sens dubte. 42 anys després de les primeres eleccions democràtiques celebrades des de 1936 sembla massa temps, sobretot quan el PSOE ha governat amb majoria absoluta amb Felipe González i Rodríguez Zapatero, i hagués comptat amb el suport dels partits que van tirar endavant la denominada Llei de Memòria Històrica l’any 2007. És evident que no hi ha hagut voluntat política per a resoldre-ho abans, com demandaven les associacions memorialistes. Algunes com la Federació de Fòrums per la Memòria amb concentracions de denúncia de la ignomínia cada 20 de novembre.

Què li sembla que les restes del dictador estiguin ara a Mingorrubio? Són en un panteó pagat amb diners públics.
Que sigui un panteó familiar privat és absolutament incompatible amb el cost de la seva construcció i el manteniment, pel que sembla en mans de l'Ajuntament de Madrid. No és correcte que es mantingui en democràcia un acord municipal d'un període de la dictadura que atorga un privilegi al dictador. La família Franco hauria de pagar tant l'erecció del mausoleu com el seu manteniment i, si no l'abonen, que es compleixin les normes que s’apliquen a la resta dels ciutadans, que hem de pagar i mantenir les sepultures dels nostres familiars.

Què queda per fer, en relació a la memòria històrica?
Moltes coses. La primera i més directament relacionada amb el trasllat del dictador, és l'exhumació, identificació i senyalització de totes les fosses dels desapareguts que encara queden a cunetes, pinedes o en els llocs anònims dels cementiris, allà on els van deixar els seus assassins. La responsabilitat és de l'Estat, no han de fer la feina les associacions memorialistes tot i que hagin comptat amb generoses subvencions estatals, sinó les administracions públiques amb els seus professionals.

I alguna cosa més que quedi per fer al Valle de los Caídos?

Sí. Cal treure del lloc preeminent de Cuelgamuros al fundador de Falange, el partit feixista espanyol, Primo de Rivera. És necessària la resignificació de l'espai. Que recuperi la denominació de Cuelgamuros, que sigui dessacralitzat i, per tant, deixi de ser basílica de culte religiós i siguin traslladats els monjos. Com passa en altres llocs on s'ha exercit violència contra la població. Ha de ser un espai de divulgació de les pràctiques repressives de la dictadura, perquè tothom conegui el que va passar en aquest país durant la guerra i durant tot el franquisme. A més dels afusellats, va haver-hi altres centenars de milers de víctimes del franquisme que no han rebut cap més reconeixement que el dels seus familiars i d'algunes associacions memorialistes. Els condemnats en consells de guerra a penes de presó per rebel·lió militar -per als militars revoltats defensar la legalitat democràtica era rebel·lió militar-, els afectats pels processos de confiscació de béns i els depurats del seu lloc de feina. En definitiva, han de ser anul·lats tots els processos repressius de la dictadura: sumaris militars, depuracions i confiscacions de béns.

Els partits polítics i sindicats van rebre les corresponents indemnitzacions per haver patit l'expropiació de les seves seus i patrimoni...

Sí, curiosament. Però no ho van rebre els centenars de milers d'afectats pels procediments de responsabilitat civil del Decret de 10 de gener de 1937 i per la Llei de 8 de febrer de 1939 de Responsabilitats Polítiques. Tampoc han estat reparats els centenars de milers d'empleats depurats del seu lloc de feina, els més coneguts són els processos patits pels mestres, però la depuració va afectar a tots els empleats d'ajuntaments, diputacions provincials o l'administració central. Des de la localitat més petita i apartada de la geografia i des del lloc de més baix escalafó, fins a les capitals i els càrrecs més alts de l'Estat. Tots van patir el càstig per haver defensat la legalitat democràtica representada per la II República i el govern legalment constituït. Tots aquests represaliats mereixen, almenys, la reparació moral i que un govern democràtic publiqui en el BOE el llistat de tots els afectats pels diferents procediments i se'ls reconegui que van ser castigats per unes institucions il·legítimes en el marc d'una dictadura. Un altre aspecte que també és necessari és una investigació per a esclarir els negocis i fortunes sorgits des del començament de la dictadura, a través de l'explotació del treball dels presos, començant pel patrimoni de la família Franco i els béns espoliats com el Pazo de Meirás, les escultures de la catedral de Santiago, etc.

El PP ha dit que, si governa, derogarà la llei de Memòria Històrica i la substituirà per la denominada llei de Concòrdia. Què n’opina, d'aquesta proposta?
Darrere de les bones paraules com Concòrdia s'amaga una tornada enrere, una altra vegada a passar de puntetes sobre la repressió franquista o, en el millor dels casos, fer una taula rasa al·legant que va haver-hi violència en tots dos bàndols. Òbviament va haver-hi violència, en alguns casos amb gran crueltat, en els dos bàndols, però és inadmissible una equiparació de la legitimitat de les pràctiques repressives entre els defensors de la legalitat democràtica davant el cop d'estat i les exercides per aquells que es van revoltar contra el govern legalment constituït. Ningú, en el món sencer, s'atreveix a equiparar la legitimitat de les estratègies de defensa i atac dels partisans italians o la Resistència francesa enfront de les pràctiques d'ocupació i sotmetiment dels nazis alemanys.

 

Creu que, si al final governa el PSOE, assumirà les grans demandes històriques com l'anul·lació dels judicis franquistes?
Tot dependrà de la força que aconsegueixin en les eleccions les formacions a l'esquerra del PSOE. A més del PNB i altres partits minoritaris, si Unidas Podemos i Esquerra Republicana són prou fortes podran pressionar als socialistes perquè aprofundeixin i culminin definitivament la memòria democràtica d'aquest país.

Creu vostè que l'Estat no ha fet una veritable transició democràtica?
Les assignatures pendents així ho delaten. Que no hi hagi una memòria democràtica oficial, assumida per tots els partits, com passa en la resta d'Europa, indica que no ha existit una veritable transició democràtica. La “modèlica” transició va ser una reforma del franquisme protagonitzada per polítics que s'havien format en la dictadura i acceptada per l'esquerra majoritària -PSOE i PCE-. Es pot explicar perquè la conjuntura o la correlació de forces en aquell moment no permetia la ruptura democràtica, però 41 anys després de la promulgació de la Constitució, ja es pot avançar en aquest sentit. Un dels aspectes pendents és la monarquia: procedeix de la dictadura i té privilegis que no existeixen en altres monarquies democràtiques. Seria recomanable una consulta democràtica als ciutadans sobre el model d'Estat.

Què li sembla que l'extrema dreta hagi aconseguit arribar al Congrés dels Diputats?
És una mostra que el franquisme segueix molt viu a Espanya i que actuacions com la sobreexposició mediàtica de l'exhumació encoratgen encara més als seus seguidors. Fins fa un parell d'anys estaven integrats en el PP i ara s'han independitzat. Però el més perillós per a la democràcia és que tant PP com Ciutadans els han normalitzat i han assumit les seves propostes antidemocràtiques en matèria de lluita contra la violència masclista, drets dels immigrants o memòria històrica. Així està passant ja a Madrid (ciutat i Comunitat Autònoma) i a Andalusia. Aquesta és la trista realitat.

A què atribueix l'èxit de VOX?
D'una banda, hi ha un corrent d’ultraconservadurisme a escala mundial, amb molt de poder i mitjans de comunicació que encoratgen aquests discursos xenòfobs, homòfobs, masclistes en definitiva, a més d'ultraliberals només en l'àmbit econòmic, perquè són absolutament intolerants amb altres idees o maneres de veure la vida. Però també la situació de Catalunya ha servit de motor d'expansió de l'extrema dreta.

Sí? Vostè pensa que Catalunya ha tingut alguna cosa a veure en aquest èxit?
Des del meu punt de vista, el nacionalisme català en la seva versió independentista unilateral ha despertat, i de quina manera, el nacionalisme espanyol més intransigent. Els nacionalismes català i espanyol s'han alimentat mútuament. L’“a por ellos” del comiat als guàrdies civils que anaven desplaçats a Catalunya amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre, per a mi és prou significatiu. Crec que el nacionalisme és un sentiment que neix del cor i a vegades ennuvola la raó. A molts nacionalistes se'ls obliden els problemes socials, econòmics, mediambientals i quins són els seus responsables perquè estan amagats darrere d'una bandera. Els arbres nacionalistes no deixen veure el bosc de la realitat.

Quina solució li veu vostè a la qüestió catalana?
Crec sincerament que es tracta d'un problema polític que ha de tenir una solució política. Veig aberrant la judicialització i les desproporcionades condemnes. Si Catalunya està ara dividida pràcticament en dues meitats, independentista i no independentista, no ha d'existir cap imposició d'una part sobre l'altra. Tot passa pel diàleg i la voluntat popular. Els nacionalistes espanyols han de respectar que hi hagi altres nacionalismes: català, basc, o gallec. El marc territorial fruit de la transició sembla superat, per tant caldria negociar, pactar un nou marc, en el qual el federalisme podria ser la solució amb el reconeixement exprés de l'existència d'altres nacions dins d'una república federal en la qual s'acomodin les diferents sensibilitats.

 

Comentaris (9)
Miquel Fa 3 dies
On és, la notícia? Alguns sabíem q el franquisme continuaria després de Franco, i per això no vam votar la Constitució. No calen estudis.
Ramon Fa 3 dies
Ni n'hauríem de parlar, de franquismes i repúbliques. Totes dues coses són espanyolisme progre.
Replicant Fa 3 dies
"He vist coses que vosaltres no creuríeu: a un paio fugint a Bèlgica amagat a un maleter després de proclamar la Rep. Catalana; i als ximples que va deixar tirats, venerarlo. He vist gent gran i nens usats com a escuts humans l'1-O. I a aguerrits soldats 'per la independència', cagats vius davant de Marchena. Tots aquests moments es perdran en el temps igual que Catalunya perd empreses ".
Ramon Fa 3 dies
Els nostres enemics no són els espanyols del general sinó els espanyols en general.
Pantomima Fa 3 dies
Fins que no s'incinerin les restes del dictador i s'escampin les cendres al mar prohibint qualsevol suport a la seva "obra", tot plegat és una gran pantomima "democràtica".
Josep el rebel Fa 3 dies
El franquisme segueix i seguirà, amb la constitució neofranquista. Per desgràcia.
Van Helsing Fa 4 dies
La reforma política fue un engaño, porque solo se reforma lo que se quiere conservar, que en ese caso fue el franquismo.
1410 Fa 4 dies
Només Vox? I la monarquia, el CGPJ, el TC, la Liga, el Tribunal de Cuentas, el Congrés, el Senat, el PP, C's, el PSOE, el PSC/PSOE, l'exèrcit, les policies, la Generalitat? Cal continuar o ja s'ha entès?
Europeu Fa 4 dies
Uma Republica Federal Leste Hespanhola seria como a defunta Federação Jugoslava: um mero exercício do supremacismo nacionalista sérvio, aqui digo supremacista castelhano... além disso, ninguém vê a arrogante, complexada, genocida Castella a pedir perdão pelos seus crimes seculares contra as nações vizinhas, nem estas a confiarem, ou respeitarem alguma vez uma Castella finalmente desespanholizada.