Santiago Espot: "És hora que els dirigents polítics defensin els catalans"

"No guanyarem per unitat, sinó si posem al capdavant els més vàlids", assegura en aquesta entrevista amb 'El Món' el president de Catalunya Acció

Santiago Espot (La Pobla de Segur, 1963) és un conegut activista independentista, president de Catalunya Acció, i ara té la intenció de presentar-se a les properes eleccions catalanes amb el partit ‘Força Catalunya’. Inscrit en el registre de partits polítics l’any 2009, 'Força Catalunya' té la vocació de "defensar els catalans i Catalunya", en paraules del propi Espot, qui considera que les candidatures independentistes que es presenten al Parlament "no han manifestat amb contundència aquesta defensa".

Per què ha decidit fer aquest pas endavant i impulsar Força Catalunya amb l’objectiu de presentar-se a les eleccions?

La primera raó és per defensar Catalunya i que es faci respectar, perquè en aquests darrers anys se li ha perdut tot el respecte. Qualsevol fatxenda poca vergonya, que encarnen molt bé aquests diputats de Cs i el PP al Parlament, es poden permetre el luxe de menysprear, vilipendiar, insultar i menystenir els catalans sense que els nostres dirigents polítics donin una resposta a l’alçada. La segona, per defensar els catalans. Els catalans hem defensat els nostres polítics -a base de caixes de solidaritat, manifestacions, etc.-, però ha arribat el moment que es defensi els catalans. Tenim més de 200 processats, gent amb multes molt elevades, i ningú defensa els catalans. Però el dirigent polític ha de defensar els seu poble i la seva gent, i Força Catalunya neix també amb aquesta vocació. I la tercera, obrir el partit a la gent que vulgui fer política. Vull que siguin impulsors tots aquells catalans que tinguin una vocació política, que considerin que tenen una vàlua i un compromís amb Catalunya, i que volen fer política però no la poden fer amb les cotilles dels partits actuals on qui es promociona són els mediocres.

Com ho farà perquè Força Catalunya no sigui un partit absolutament personalista?

Des d’un bon principi he dit que els pioners moltes vegades poden seguir als més capacitats. I això pot passar a Força Catalunya. I faig una crida a totes aquelles persones que tinguin una ferma ambició política, perquè són gent de caràcter amb i amb preparació i poden esdevenir dirigents i líders polítics. Jo sempre he estat del parer que, si t’envoltes de gent vàlida, la teva figura creix. Si t’envoltes de mediocritat, la teva figura queda isolada. Jo en soc l’impulsor, perquè algú havia de posar la primera pedra, però estic convençut que no seré l’únic i que Força Catalunya serà conegut per la incorporació de persones de vàlua superior a mi. Vull que sigui gent que se sàpiga guanyar la vida al marge d’un sou públic. Perquè el règim del 80 que hi ha a Catalunya ha propiciat que la gran majoria de la classe política siguin funcionaris -que cobren un sou públic- i que la seva carrera política l’ha fet des de ben jove, i que en el seu CV no apareix res més que haver passat per tota una sèrie d’institucions i de càrrecs de partit.

Santiago Espot al seu despatx, situat al centre de Barcelona

Santiago Espot al seu despatx, situat al centre de Barcelona | Jordi Borràs

Per quin motiu ha escollit el nom ‘Força Catalunya’?

Encarna perfectament l’esperit del que ha de ser aquest partit. Si volem que Catalunya sigui respectada, ha de tenir força. Per defensar els drets dels catalans, s’ha de tenir força. I per atraure la gent més vàlida d’aquest país, també cal tenir força. És un nom que encaixa perfectament amb el moment actual, perquè ara Catalunya està dèbil. Hem passat d’aspirar a la independència a tenir retallada l’autonomia.

Alguns diuen que aquest nom s’assembla massa al Forza Italia, de Berlusconi...

Mai plou a gust de tothom. Va ser un nom raonat, l’any 2009, i trobo que ara encara és més adient.

Hi ha qui diu que s’està apropant vostè a posicions xenòfobes i supremacistes...

També titllen de xenòfob i supremacista a Quim Torra, per un article que va publicar a l’antic ‘El Singular’. I també a la Laura Borràs -ho vam veure en debats electorals en les darreres eleccions-. A partir del moment en què vols deixar de ser espanyol, ja et titllen de supremacista i xenòfob.

Però vostè també rep crítiques en aquesta línia des de l’independentisme.

Com que vivim en una dictadura ideològica en base a una sèrie de principis que s’han imposat a Catalunya durant molts anys, quan et desmarques pots ser titllat d’aquestes coses. Jo no tinc cap problema, el tindran els catalans que pretenen, per exemple, defensar la llengua catalana amb el posat de la minyona o el criat. Jo no tinc vocació de minyona, ni de criat, ni d’esclau, sempre actuaré amb un estil polític i amb una posició ferma i contundent per defensar els drets lingüístics dels catalanoparlants. Em preocupen més els drets dels catalanoparlants, que no pas el que pugui dir algun poca-pena de català que seria capaç de deixar-se matar abans que aixecar la veu davant de l’amo.

 
Espot assegura que "si es planteja una nova candidatura és per fer coses diferents"

Espot assegura que "si es planteja una nova candidatura és per fer coses diferents" | Jordi Borràs

 

Creu que és bo que hi hagi tantes candidatures independentistes?

Que jo sàpiga, les candidatures independentistes que es presenten al Parlament no han manifestat la defensa dels drets dels catalans i el respecte a Catalunya. Parlaran d’unilateralitat, del mandat de l’1-O, d’eixamplar la base, del diàleg -i ho comparteixo-, però del que parlem nosaltres no en parla ningú. Si es planteja una nova candidatura és per fer coses diferents.

Vostè aposta per la unitat dels partits independentistes?

Si Catalunya no ha reeixit en el seu objectiu no ha estat per manca d’unitat. Si no ha reeixit és per la incapacitat dels seus dirigents. Per jugar aquest partit necessites uns jugadors d’una gran categoria. Perquè no és trencar només l’estatus quo espanyol, sinó també l’europeu. Les persones que han d’estar al capdavant haurien de ser les millors que pot donar la nació. I és difícil de creure que el millor que pot donar la nació és el que hi ha ara al Parlament. No guanyarem per unitat, guanyarem si podem posar al capdavant els més vàlids.

Acabarà el seu partit fent coalició amb el Front Nacional de Catalunya?

És un partit al que li tinc respecte, com als companys de Primàries. Però no és el moment de coalicions, ni reunions, ni assemblees. La política es fa al carrer. La independència de Catalunya la farem si fem més reunions o manifestos? Som el país que pensa que la independència la farem a base de signatures! Calen dirigents amb caràcter i que estiguin disposats a jugar fort per la causa de Catalunya.

 

Comentaris