El conseller de Cultura, Santi Vila, ha dit, en referència a les declaracions de Jordi Baiget, que “el desllorigador del procés” serà “la participació” en el referèndum de l’1-O i que, més enllà del resultat, “si aconseguim el compromís rellevant d’una part significativa”, aquest resultat “serà inapel·lable interna i externament”. En aquest sentit, ha manifestat que, “si ens quedem curts”, també “ho haurem d’admetre” i és per això que, “en les properes setmanes”, ha advertit, “hem de persuadir la ciutadania que ens juguem el reconeixement com a nació i el dret a decidir”. Per tant, ha afegit, la ciutadania “ha de decidir si vol seguir formant part d’un projecte compartit o la independència”. Davant d’aquesta situació, ha comentat Vila, hi ha dues referències: la consulta del 9-N del 2014 i les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015. A partir d’aquí l’1-O “veurem si estem millor, pitjor o igual”, ha subratllat.
Vila, que s’ha compromès a “romandre fidel” a Carles Puigdemont en tot el procés en el cicle de xerrades Barcelona Tribuna, ha assenyalat que “personalment” el mou de forma irrenunciable “garantir que els ciutadans puguin votar”. “Aquest és un tema irrenunciable, sobre el que no admeto grau ni transacció”, ha advertit. Però també ha reconegut que “s’ha d’admetre que, per garantir el progrés hi ha moltes solucions, d’ordre molt divers”. Amb tot, però, ha insistit en què un servidor públic considera “irrenunciable” no privar a la ciutadania del seu dret a “renovar els seu compromís” amb l’Estat espanyol.
El conseller ha afirmat que els membres del Govern, a nivell privat, han considerat els riscos i les conseqüències sobre aspectes econòmics i patrimonials que la seva implicació amb el procés pot suposar, però ha afirmat que aquests no serien motius per abandonar la seva participació en el procés. “El que em faria abandonar el Govern és estar en mans d’extremistes, però no que el meu patrimoni estigui en risc”, ha subratllat.
El “pecat original” del PDeCAT: confiar en les CUP
La seva intervenció a Barcelona Tribuna, que s’ha centrat en analitzar l’auge dels populismes, ha afirmat que “aquesta legislatura” el “pecat original” del Govern ha partit del fet que el 27 de setembre del 2015 les formacions “liberals progressistes” que encarnen el PDeCAT es van “quedar curtes” en suports i que davant d’aquesta tessitura es va decidir, enlloc de celebrar unes noves eleccions, “apuntalar-nos amb l’extrema esquerra”, en referència a les CUP. “Això té avantatges i inconvenients objectius, que ha estat la prevalença de polítiques d’extrema esquerra, que no comparteixo gens”.
En aquest context, Vila ha celebrat que la legislatura hagi “afortunadament poca producció legislativa” perquè no s’ha pogut comptar amb partits centrats. Així doncs, ha dit el conseller, “necessàriament havíem de prioritzar el compromís vinculat al 27 de setembre perquè tots hem convingut que no era prudent afrontar ara moltes coses” perquè les circumstàncies els han posat uns companys de viatge “amb qui tenim ben poques coses en comú”.
En un to autocrític, Vila ha dit que el 27 de setembre “es van cometre dos errors: un va ser continuar la legislatura amb les CUP com a companys de viatge i després admetre la renúncia d’Artur Mas”. El conseller de Cultura ha confessat que hagués estat partidari d’unes altres eleccions alçant una “bandera liberal-progressista, com a garantia del procés i amb un determinat model de societat”.
Sobre possibles diferències en el sí del Govern sobre el procés, ha explicat que no ha notat “mai” cap tipus de diferència, encara que sí que ha percebut “nivells d’informació diferents”, però ha considerat que es tracta d’un fet “humà i positiu” i és “el que s’espera dels consellers”, manifestar dubtes acompanyant el president. Per Vila, el suport a Puigdemont, però, només podria frenar-lo una qüestió: “Si en nom del procés haguéssim de posar en risc el model de societat que hem heretat, fins aquí hem arribat president”. El conseller troba que l’actual enfrontament entre l’Estat i Catalunya “és un conflicte d’organització i repartiment de poder” i “si mai hagués de perjudicar la societat o generar enfrontament, jo seria el primer en presentar la meva dimissió”.
Demanar responsabilitats al govern de l’Estat
Així mateix, Vila ha apel·lat a la responsabilitat del govern de l’Estat per trobar una sortida al conflicte. “No tenen responsabilitat les autoritats espanyoles aquí, en una situació que pot deixar a la intempèrie a molts? Es pot permetre la inacció i l’immobilisme?”. En aquest sentit, ha afegit, “en algun moment s’hauran d’exigir responsabilitats”.
El conseller creu que cal persuadir els espanyols que “el fatalisme no existeix” i que no és necessari posar les governs “a mans dels dimonis”. “No ens hem de resignar al no diàleg, a l’enfrontament, perquè només cal una trucada del president Rajoy convidant Puigdemont a asseure’s per veure amb quins termes els catalans poden ser consultats”, ha assenyalat Vila. No obstant això, el conseller s’ha mostrat pessimista respecte al fet que això pugui passar: “El president Rajoy no es caracteritza per ser proactiu en la resolució dels problemes dels ciutadans”.
Preguntat sobre les tensions entre ERC i el PDeCAT, Vila ha dit que “és natural” que n’hi hagi perquè no comparteixen “el mateix projecte de societat i polític”. A banda, ha afegit que per part del PDeCAT, “sempre sospitosos de tous, hi ha gent imputada i condemnada”. El fet objectiu, ha subratllat, “és que en aquests moments podem acreditar que el nostre espai hi ha persones que ja han tingut repercussions en la seva pròpia carrera personal i política, així que advertiments de no ser tous, els justos perquè no n’hi ha cap necessitat”.
El conseller ha enviat també un missatge als ‘comuns’ i especialment a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i ha posat la capital catalana com exemple paradigmàtic del que representaria el “populisme”. “El que ha passat a Barcelona és molt greu, no hem sabut donar resposta als problemes existents i davant d’això el populisme sí que sap fer bé el diagnòstic i l’encerta, s’adona que hi ha classes mitjanes que passen por, mentre els partits convencionals dormien a la palla”. Vila ha considerat necessari, en aquest sentit, “desenmascarar la impostura” del populsime.
