“No he rebut cap pressió de Jaume Roures –propietari de Mediapro- per censurar o suprimir cap part del documental El cas Rosell. En canvi, totes les pressions que m’han arribat per emetre el documental han estat de Rosell i del seu entorn”. Així ho ha revelat el director de TV3, Vicent Sanchis, en declaracions a El Món, després que aquest matí PSC, Cs i Comuns acusessin el periodista de practicar la censura a TV3 suprimint dos fragments del documental. El periodista Víctor Lavagnini es va negar a signar adduint que se li havien censurat dos fragments, però com ha explicat Sanchis, que ha remarcat que “la resta de persones que han fet el documental sí que han signat”, “no hi ha hagut censura, ho ha dit el consell professional, que ha escoltat totes les parts, i s’ha fet el procés que pertoca dins de la direcció corporativa d’Esports. Jo no en formo part, i com a director de TV3 tenia la potestat d’emetre’l o no però no de tallar res”.
Sanchis es pregunta si Sandro Rosell ja havia vist el documental abans que ell mateix, perquè en unes declaracions a Mundo Deportivo abans que Sanchis el pogués visionar, l’expresident del Barça ja alertava que hi podia haver censura. “Rosell directament, i el seu entorn, m’han pressionat per terra, mar i aire. Respecto profundament Rosell, que ha patit els efectes d’una política penal preventiva nefasta, però jo mai no havia vist tantes pressions per emetre el documental”, detalla a El Món.
De fet, el director de TV3 argumenta per què, tot i que finalment s’ha emès, hagués optat per no fer-ho aplicant només els criteris professionals: “No compleix els criteris del llibre d’estil de la CCMA, que diu clarament que s’han d’oferir diferents visions i opinions, i per tant, no pot parlar només una del es parts. No apareix Jaume Roures, però tampoc, per exemple, directius del Barça. Per això TV3 no va fer un documental sobre els Pujol, perquè ni els Pujol ni el seu entorn no volien parlar”.
A més, Sanchis insisteix a defensar la independència dels professionals de TV3 i recorda que ell només té la potestat de decidir si un documental s’emet o no. “Per què el vaig emetre? Perquè havíem de salvar una sèrie d’equilibris, no faig el que em dona la gana a TV3, si el director corporatiu d’esports em dona una peça per emetre i li dic que no, tenim un problema, i sobretot, si el comitè professional diu que el documental tira endavant i que no hi ha censura. He de mirar que els equilibris d’opinions i de forces es mantinguin perquè això funcioni”, argumenta el periodista.
I acaba imaginant què hauria passat si hagués vetat l’emissió de El cas Rosell: “Tot el que han dit ara hauria estat una desena part del que m’haurien dit. Malgrat que la meva opinió és que no s’havia d’emetre, per equilibris i perquè totes les instàncies de la casa diuen que sí que es pot fer, i per evitar un mal major, vaig arribar a conclusió que sí”. I conclou: “Els qui parlen de censura s’han mirat el documental?”.
