Continua el front judicial a Madrid pel cas del procés. Aquest migdia, la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, ha presentat llurs escrits d’incident de nulitat per deixar sense efecte la sentència per sedició i en dicti una nova de caràcter absolutori. En els escrits de defensa, l’advocat Jordi Pina, al·lega que s’han vulnerat al dret a la tutel·la judicial efectiva per no tenir dret a una segona instància judicial o que la sentència s’hagi filtrat a la premsa dies abans de la seva publicació. Aquest tràmit és indispensable per poder accedir a l’opció d’empara del Tribunal Constitucional i, posteriorment, a la via europea.
Pina demana que la composició del tribunal que resolgui els incidents de nul·litat sigui diferent al que va jutjar els dotze líders independentistes per garantir la “imparcialitat” de la sala. Segons l’escrit, el tribunal que els va jutjar va tenir la “voluntat d’escarmentar els màxims líders polítics i socials del moviment independentista amb càstigs que res tenen a veure amb la gravetat real dels fets a la comissió dels quals van induir els ciutadans”.
Als escrits, la defensa argumenta que el tribunal no respecta el principi d’accessorietat limitada en la participació d’un fet, ja que ni Sànchez ni Rull ni Turull són “autors directes” sinó “inductors” i tot i així se’ls condemna per sedició quan a aquells que han comès el “tumult” només se’ls condemna per atemptat i lesions lleus. La defensa cita com a exemple el cas de l’home que va llançar una cadira a un Guàrdia Civil l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada.
“Com es pot condemnar algú per promoure un alçament sediciós si fins i tot els incidents més greus es qualifiquen només com molt com a atemptat?”, es pregunta Pina. “Qui es va alçar aleshores tumultuàriament els dies 20 de setembre i 1 d’octubre?”, planteja. Segons Pina, es tractaria “de la primera sedició de la història l’alçament de la qual té promotors però no executors materials”, ja que no es condemna cap votant ni manifestant i, a cap d’ells se li atribueix “excessos” constitutius d’un “alçament tumultuari”.
Filtracions, mostra de manca de garanties
Sobre les filtracions, la defensa sosté que “el secret de les deliberacions d’un tribunal és un pressupòsit bàsic de la imparcialitat i independència judicials” i té com a objectiu aïllar-los de la pressió de l’opinió pública. Tot i que Pina reconeix que no pot acreditar que hagi influït en el veredicte del Suprem afirma que ha vulnerat el dret a un procés “amb totes les garanties” i diu que la “millor manera d’acreditar la fermesa” del compromís de Marchena de fer “tot el possible” per evitar que es repeteixin les filtracions, tal com va dir en la compareixença per renovar el càrrec al capdavant de la Sala Penal, és declarar nul·la la sentència.
No considera que sigui sedició
Pina sosté que no es pot aplicar el delicte de sedició en aquest cas i diu que l’enunciat jurídic-penal del delicte està “ple de conceptes jurídics indeterminats que difícilment puguin considerar-se suficientment respectuosos amb la taxativitat” que cal esperar quan estableix “penes tan summament greus”. El lletrat sosté que pels fets que es qualifiquen de sedició habitualment s’han atribuït al delicte de “desordres públics”.
“Per als acusats resulta senzillament imprevisible que la seva actuació pogués qualificar-se constitutiva d’un delicte tan extraordinàriament greu com la sedició” i més quan la convocatòria d’un referèndum unilateral havia estat despenalitzada. Segons Pina aquesta “vaguetat” de la sedició “restringeix” l’exercici de drets com el de reunió, llibertat d’expressió o llibertat ideològica.
No veu prou motivació de les penes
La defensa també considera que no s’ha motivat prou cada condemna. L’escrit diu que a la sentència “no s’ha dedicat una sola línia a explicar les concretes raons per les quals” no s’ha imposat la pena mínima del tipus penal de sedició a Sànchez i perquè a Rull se l’apliquen sis mesos més al tipus màxim de 10 anys. En el cas de Turull també critica que se’l condemni a una pena superior a la que sol·licitava l’Advocacia de l’Estat.
En el cas de Sánchez també indica “l’evident desproporció que suposa el fet” que tingui una “pena tan pròxima a la imposada a aquells acusats que ostentaven la condició d’autoritat malgrat que ell era només el líder d’una associació civil estrictament privada”, cosa que tampoc veu motivada la defensa.
