L’independentisme s’ha reforçat en l’escenari més difícil: Madrid. ERC ha guanyat, amb autoritat, les eleccions a Catalunya, per davant d’un PSC que ha clavat els resultats de fa sis mesos, sense rendibilitzar la davallada espectacular de Ciutadans. Els dos diputats que ha perdut el partit de Gabriel Rufian s’han vist compensats, amb escreix, per l’increment -contra pronòstic- de JxCat, que ha aconseguit el vuitè diputat, revertint d’aquesta manera una decadència electoral que semblava irreversible i, també, per la irrupció de la CUP, que entra al Congrés, per primera vegada, amb dos diputats. El bloc independentista, per tant, demostra una gran fortalesa i deixa clar que encara està lluny de tocar el sostre a les urnes.
El PSC, tot i mantenir-se, no suma. Els socialistes catalans no han arrossegat els antics electors de Ciutadans, que han preferit dispersar les seves preferències entre tres sigles que, a Catalunya, són simètriques: PP, Vox i el que queda de Ciutadans, tots tres amb dos escons cadascun. L’unionisme, per tant, queda estancat i a expenses de les futures maniobres de les direccions estatals dels respectius partits i l’orientació de les futures aliances. Per la seva banda, l’espai dels comuns, que fins no fa gaire era capaç de guanyar les eleccions a Catalunya, ara queda minoritzat, en part per la competència electoral dels cupaires.
A nivell estatal, les imatges han estat inapel·lables; l’única celebració al carrer ha estat la de Vox. Els neofalangistes han estat els grans guanyadors de la nit electoral, amb 53 diputats que li permetran col·lapsar el Tribunal Constitucional de recursos contra el que queda dempeus de l’arquitectura de l’estat autonòmic. Vox té una gran capacitat de traccionar la política espanyola, i ara seran l’ancoratge principal del PP i les restes de Ciutadans. Tot plegat, empetiteix la victòria del PSOE, que guanya perdent tres diputats. Pedro Sánchez haurà de triar entre dues opcions antagòniques. O pitjar l’accelerador en direcció a la dreta a la recerca d’alguna fórmula de gran coalició o, per contra, posar la reversa i buscar una -dificilíssima- entesa amb els antics socis de moció de censura, independentistes inclosos.
Les forces del règim del 78 ho tenen pitjor que mai. S’ha reforçat l’independentisme català, certament, però és que també han incrementat la representació el PNB i Bildu, al País Basc. Fins i tot el BNG ha recuperat la condició de partit parlamentari a Madrid. El sistema continua bloquejat. I una mica més aprop de la fallida.
