De moment, l’única restitució de l’anomenat Govern legítim serà la del cap dels Mossos. El major Josep Lluís Trapero tornarà a ser el màxim comandament uniformat del cos després de l’absolució en el judici per rebel·lió a l’Audiència Nacional arran del Procés. Una reunió al més alt nivell celebrada entre el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, i el mateix Trapero ha tancat dues setmanes llargues de negociacions denses. La decisió acordada és la reincorporació del major com a cap del cos i la destitució de l’actual comissari en cap, Eduard Sallent, que de moment es mantindrà a la Prefectura.
El procés de reincorporació de Trapero, després de tres anys al marge de la direcció dels Mossos, no ha estat una tasca fàcil. Arriba després d’un període molt complicat per a la policia i per als diferents titulars d’Interior des de l’aplicació de l’article 155. Un cop constituït el Govern de Quim Torra, Miquel Buch va ser nomenat conseller d’Interior i com a número dos del departament, un vell conegut al departament, Brauli Duart. Des de la secretaria general va encetar diverses reformes laborals i de gestió acordades amb els sindicats i lluny de l’estridència política del Procés. Just nomenat el Govern i encara pendent de judici, Trapero va renunciar en aquell moment a tornar a exercir les funcions de cap dels Mossos en una reunió que va mantenir amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i el mateix Buch.
Buch va optar per mantenir durant les primeres setmanes, el comissari Ferran López, el màxim comandament uniformat durant l’aplicació del 155. Durant el seu mandat, López es va ocupar preferentment de mantenir els Mossos al marge de la batalla política, evitar que el procés judicial a Trapero i la cúpula d’Interior s’escampés i impliqués més comandaments i retornar al cos a una certa normalitat institucional després del desgast provocat pel Procés. Finalment, Buch va acceptar la renúncia de López. Ara bé, la manera de fer la substitució no va despertar gaire simpatia per part dels màxims comandaments dels Mossos, que consideraven “injust” el tracte que havia rebut el comissari tot i la gestió meritòria que havia fet del cos en uns moments tan “delicats”.
L’opció de Buch per dirigir el cos va ser Miquel Esquius, un comissari veterà, allunyat d’estridències i considerat un bon gestor. El 10 de juliol del 2019 i, no sense sorpresa, Esquius va agafar el comandament procedent de la complexa Comissaria Superior de Coordinació Territorial. Esquius formava part de la segona promoció dels Mossos, i en el seu currículum hi lluïa formar part de la primera divisió de Trànsit –arran dels pactes del Majestic– i la gestió eficaç que havia fet com a cap de l’extensa regió policial de la Catalunya Central. Esquius, però no, sabia que el seu mandat tenia data de caducitat. La idea de Miquel Buch i Brauli Duart era preparar un comissari de “nova fornada” mentre Esquius, fidel al cos i al·lèrgic a l’estridència, mantenia el funcionament de la policia catalana amb garantia de bona gestió.
També per sorpresa, Buch va nomenar Eduard Sallent com a cap del cos. Va ser el 4 de juny, acabat d’ascendir d’intendent a comissari, just l’endemà que recollís la placa que acreditava els seus nous galons. Així, el primer dia que podia lluir categoria de comissari, Sallent també podia presumir de dirigir el cos. L’opció de Buch, i sobretot de Duart, era apostar per un comandament que no formava part de l’elit tradicional de comissaris que dirigien les comissaries generals o les territorials. Sallent, un home llicenciat en filosofia, comptava aleshores amb 22 anys de servei al cos i havia assumit el comandament de la poderosa comissaria General d’Informació –la que investiga el terrorisme i grups considerats radicals de tot tipus– després que el comissari Manel Castellví passés a la segona activitat.
Sallent, entronitzat per Duart, portava de cap modernitzar el cos, apostar per les noves tecnologies, reformar l’estructura de comandament i europeitzar els Mossos. En el manual de Sallent també hi constaven canvis dels paràmetres d’actuació policial que havien portat l’allau de problemes judicials arran del Procés a agents, comandaments i al mateix Trapero. Just dos mesos abans de la destitució de Buch a Interior, Sallent va presentar la proposta de nova estructura orgànica dels Mossos. Una reforma integral de l’estructura governamental dels Mossos convertint la Prefectura en una Direcció Adjunta Operativa, creant noves àrees d’intel·ligència, ciberseguretat i reestructurant l’ordre públic així com la investigació.
Ara bé, la gestió de Sallent ha patit un sotrac important en l’àmbit mediàtic i polític: la gestió del paper de la policia, especialment d’ordre públic, en els desnonaments. Fonts d’Interior, apunten que Sallent no ha estat capaç d’evitar actuacions que “fan mal als ulls” de l’opinió pública com es veure cops de porra per treure infants d’un habitatge. No hi ha hagut explicacions clares ni ordres concretes de canvi que arribessin al conseller i el director general de la Policia, que exigien un “canvi de paradigma” en aquests afers. El desnonament d’una família de Nou Barris en plena nit, just abans del toca de queda i sense ordre judicial –al·legant que era una ocupació recent i per tant s’aplicava el Codi Penal per violació de domicili– va ser la gota que va fer vessar el got.
L’absolució de Trapero ja feia dies que rondava, fins i tot, abans de la sentència. Per això, Sàmper ja va advertir que, si es produïa, oferiria al major –que mai ha perdut els galons malgrat la destitució del càrrec– l’oportunitat de dir de quina manera es volia reincorporar a les taxes executives del cos. Amb la sentència a les mans, Sàmper va fer l’oferiment formal a Trapero i aquest li va demanar “temps”. Tot just tres setmanes després, Trapero ha acceptat dirigir el cos, això sí, amb condicions. El major ha deixat clar que mantindrà la policia al marge de vicissituds polítiques, però el conseller també li ha exigit canvis en ordre públic i més sensibilitat social per part de la policia.
1 
