Roger Español és el ferit més famós de l’1-O. La policia espanyola li va volar un ull amb una bala de goma i el seu rostre s’ha convertit en un gravat de la violència que l’Estat espanyol va exercir contra els catalans. Ja fa un any i mig d’aquell moment tràgic. Divuit mesos que han servit perquè Español es converteixi en un activista i es trobi que ara mateix és número cinc per Barcelona a les llistes de Front Republicà al Congrés dels Diputats.
El Món queda amb Roger Español a la boca de metro de Plaça del Centre, i el trobem intercanviant-se crits i retrets amb una senyora que arrenca cartells de Front Republicà. Ella l’amenaça amb el mateix pal que treu propaganda electoral de la candidatura que lidera Albano-Dante Fachin, i a ell no li queda més remei que deixar-la en evidència i picar fort al terra amb el peu per tal d’espantar-la. Finalment, la dona marxa i Español seu per fer l’entrevista.
“Feia molt que es discutia amb aquella senyora?”. “Coi, és el segon cop! Abans ja l’he intentat aturar i m’ha començat a pegar“. El Roger Español d’avui no és el mateix home que el d’abans del primer d’octubre del 2017. Ha hagut de deixar la música -almenys temporalment- i ara mateix el seu projecte vital és, a més de la seva parella i el seu fill, la República Catalana. Li empipa, diu, que algú intenti arrencar cartells de la formació de la qual ara ell en forma part.
Comença la conversa amb aquest diari reconeixent que és conscient que, anant de número cinc, les possibilitats que acabi obtenint un escó a la cambra espanyola són mínimes. “No em van proposar ser cap de llista i tampoc no li vaig donar importància a la posició que ocupava“, diu. “Si la meva cara els ajuda a tenir força, doncs jo encantat de formar-hi part”.
Preguntat per l’estratègia de bloqueig que Front Republicà vol dur al Congrés, Español considera que l’independentisme ha de passar pàgina i no situar-se en la voluntat de mantenir “diàleg” i “negocaició” com pretenen fer Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Taxatiu, afirma que “no investirem ningú que no accepti el dret a l’autodeterminació del poble català i que mantingui presos polítics, exiliats i represaliats“. Fins aquí, el mateix que ja havia dit l’home que lidera FR: Albano-Dante Fachin. Español, però, no pot amagar el seu trauma personal i afegeix que, en cas que ell acabi sent diputat, votaria que ‘No’ a l’investidura d’algú que tampoc no prometés abolir les bales de goma i de FOAM.
L’home que va perdre un ull beu un suc de préssec. Reflexiona sobre aquesta estrategia de bloqueig que la seva formació vol dur a Madrid i apunta que en cap cas desitja que a l’Estat espanyol governi el trifachito de PP, Ciudadanos i VOX. Encara que reconegui que quan les coses van pitjor a Espanya, el moviment independentista creix, diu que “el que hem patit nosaltres no ho volem pels nostres veïns espanyols“. Però, alerta, adverteix que “amb el PSOE, tenim un quatrifachito al davant“. Assumint que les possibilitats que Pedro Sánchez acabi acceptant celebrar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya són molt escasses, Español s’encongeix d’espatlles i afirma que s’hauran de repetir eleccions si els vots de Front Republicà acaben sent necessaris per tenir un govern socialista.
“Per què el votant independentista hauria d’optar per la vostra formació i no per JxCat o ERC?”. El número 5 per Barcelona ho té clar: “Som els únics que apostem per un pas contundent”, diu, i posa com a exemple el que ell anomena “Mètode Cuixart“: “Desobediència, desobediència, resistència i un altre cop desobediència”. A més, un dels aguments pels quals Español considera que els de Carles Puigdemont i els d’Oriol Junqueras haurien de deixar estar el diàleg amb l’Estat és que “la sentència dels presos ja està escrita pel Borbó des de fa temps“.
Preguntat precisament per això -pels presos polítics i exiliats i per com la seva condició de víctimes directes de la repressió ha pogut condicionar el seu full de ruta- Español diu que “el millor honor” que l’independentisme pot oferir-los és “seguir el camí que ells van ser forçats a deixar“. “És que sembla que dates com la del 20-S, l’1-O i el 3-O s’hagin posat en una vitrina“, lamenta.
Español reconeix que li hagués agradat que l’independentisme hagués presentat una candidatura unitària en aquestes eleccions del 28 d’abril. “També hi haguessis volgut formar part?”. “Sí”, respon sense pensar-s’ho. “Ara bé, dins d’aquesta llista hi hagués seguit faltant una posició com la del Front Republicà“, sentencia.
