Periòdicament, el servei de Rodalies de Renfe a Catalunya pateix tota mena d’incidències. Algunes per causes externes, com la pluja de la matinada de dilluns, que ha provocat retards en diverses línies, altres, la majoria, per problemes tècnics relacionats amb la precarietat i el manteniment deficient de la infraestructura, propietat de l’ens públic espanyol Adif. Les xarxes bullen amb queixes dels usuaris que quan es produeixen retards en el servei, perquè la informació és escassa, si no nul·la, o arriba massa tard. Però qui és responsable d’informar els usuaris? Renfe és l’operador ferroviari del servei, Adif el propietari de les vies i les estacions, i la Generalitat té la titularitat de la gestió del servei de Rodalies des del 2010, de manera que, sobre el paper, li correspon regular els horaris i les tarifes i vetllar per una correcta prestació d’aquest servei en territori català. També sobre el paper, és el Govern qui té potestat per sancionar Renfe si es produeixen retards i altres anomalies en la prestació del servei.
Però per què no hi ha cap sanció a l’operador ferroviari i tampoc no hi ha una informació de qualitat als passatgers quan es produeixen incidències? La clau de volta rau en el fet que de la gestió del servei de Rodalies a la Generalitat rubricat l’any 2010 entre el govern del PSOE i l’executiu de José Montilla no estableix les condicions necessàries perquè la Generalitat pugui exercir aquestes competències. El traspàs ha estat “incomplet i incomplert”, en paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. En declaracions a Rac1, Calvet ha titllat aquest traspàs de “fake”, perquè ni Adif, l’ens gestor d’infraestructures depenent del ministeri de Foment, no ha complert els seus compromisos d’inversió per millorar la xarxa a Catalunya, ni Renfe ha prestat un servei de qualitat de forma ordinària. I a l’hora d’informar, no sempre hi ha els mecanismes prou àgils perquè la informació flueixi entre l’operador, Adif i la Generalitat.
Una usuària de Renfe es dirigeix a agafar el tren a l’estació de Manresa
L’acord del 2010 incloïa que el govern espanyol consignaria als Pressupostos Generals de l’Estat el dèficit de prestació de servei a Rodalies, que ascendeix a 170 milions d’euros anuals, segons la conselleria de Territori. Una xifra que equival a la diferència entre els costos d’explotació i els ingressos per la venda de bitllets, de manera que Renfe, si prestava correctament el servei a Catalunya, no perdria diners. Segons la llei, aquests diners han de ser transferits a la Generalitat, que és l’encarregada de pagar-los directament a Renfe. Però a la pràctica no és així. Madrid mai no ha complert la llei del traspàs i paga directament a l’operador ferroviari sense passar per la plaça Sant Jaume. De manera que si la Generalitat vol sancionar Renfe per incompliment de servei o pagar-li en funció de la qualitat de servei que presti, o fins i tot desfer-se’n i fer un concurs públic, com permet la llei, no ho pot fer, perquè els diners no passen per la seva caixa en cap moment. En aquest sentit, la Generalitat és un espectador passiu.
És per això que la Conselleria assegura que es troba lligada de mans i peus: “No tenim capacitat sancionadora malgrat que el traspàs del 2010 ho contempla, i tampoc no podem resoldre els problemes de la infraestructura perquè és propietat de l’Estat”, lamenta el conseller Damià Calvet, que creu que la Generalitat acaba essent “l’ase dels cops” dels ciutadans quan el servei de Renfe no funciona com correspon. És però això que el Govern ha demanat a Madrid “reobrir” el traspàs que va signar el tripartit del PSC, ERC i ICV ara fa gairebé una dècada, per tal d’establir “una relació bilateral amb l’Estat per reorganitzar el traspàs”. Però com confirma Calvet, si bé s’ha plantejat a Madrid, l’actual govern en funcions no ha donat resposta.
La Generalitat encara no ha signat el contracte programa del traspàs –des del 2013 està pendent- precisament perquè l’Estat, incomplint els acords, es nega a transferir-li aquests 170 milions anuals del dèficit, que Foment paga directament a Renfe per evitar que el Govern català pugui pressionar l’operador ferroviari amb sancions. Fet i fet, la Generalitat només té competències per regular horaris, uns horaris que gairebé mai es poden complir perquè la infraestructura deficient provoca incidents constants. A tall d’exemple, el 2010 l’Estat s’havia compromès a invertir en la xarxa de Rodalies de Catalunya 4.000 milions d’euros fins el 2015. Quatre anys després d’aquest venciment, només se n’ha invertit un 14%.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet
Per contra, Calvet creu que l’empresa pública de la Generalitat Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) podria prestar aquest servei “amb la qualitat que es mereixen els ciutadans”, on “el material mòbil –els trens són propietat de Renfe- no serien problema, es poden llogar i a la llarga comprar”, ha assegurat. Però si Madrid no transfereix els diners, és impossible canviar d’operador.
