Hi ha diferències substancials entre independentistes i unionistes? O es tracta de tòpics? Pels experts de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPSC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és evident que sí hi ha trets diferencials, tant és així que els aspectes que separen uns i altres han quedat definits gràcies a les dades recopilades en un sondeig d’opinió i que ara han servit per fer el “retrat robot” dels dos perfils, publicat en un article de l’Anuari 2018 de l’institut, aparegut recentment. Una de les conclusions a les quals s’arriba és que la poítica de blocs subratalla aquestes diferències i, per tant, els manté en posicions enfrontades.
Les característiques sociodemogràfiques són els criteris principals per traçar el retrat robot. Segons l’anàlisi, els partidaris de la independència es caracteritzen majoritàriament per viure en localitats menys poblades. El 52% viu a municipis amb 50.000 o menys habitants, mentre que només el 28% resideix en municipis de més de 150.000 habitants.
Els independentistes també es defineixen per tenir un caràcter més autòcton. De fet, el 73% va néixer a Catalunya i té un progenitor nadiu com a mínim. El 67% utilitza el català a casa de forma habitual. D’altra banda, tendeixen a tenir més estudis, el 31% ha anat a la Universitat i només l’11% té estudis primaris o no els ha acabat.
Els ‘indepes’ són més rics
L’estudi situa els independentistes és un major nivell socioeconòmic, fet que es reflecteix en la classe ocupacional a què pertanyen. Més de la meitat, el 54%, forma part de la classe servei de professionals, tècnics o directius, i de la classe dels treballadors no manuals.
A més a més, i pel que fa a les seves orientacions polítiques, el 86% es considera d’esquerres, el 89% més aviat o únicament català i només el 8% està molt o bastant satisfet amb el funcionament de la democràcia.
Els unionistes són més urbans
Per la seva banda, els unionistes ofereixen un perfil més urbà: el 37% viu a municipis de més de 150.000 habitants i el 41% a municipis amb 50.000 o menys habitants. Són menys autòctons, el 75% no són nadius o són nadius de primera generació, i el 72% té el castellà com a llengua habitual a casa.
D’acord amb l’estudi, també tenen un nivell socioeconòmic més baix: el 21% no té estudis o només ha cursat estudis primaris, i el 50% pertany a la classe dels treballadors manuals. Les dades mostren que són menys esquerrans i crítics amb la marxa de la democràcia i més tendents a les identitats duals: el 57% es considera d’esquerres, el 69% se sent tant espanyol com català i el 26% està molt o bastant satisfet amb el funcionament de la democràcia.
Els autors de l’estudi asseguren que independentistes “tendeixen a diferir quant als orígens, les circumstàncies socioeconòmiques i les experiències de l’entorn” i això, ressalten, són “situacions que han contribuït a modular les seves identitats i preferències territorials i nacionals, fins el punt de produir visions polítiques enfrontades i de difícil acomodament”.
Així mateix, diu l’article a l’Anuari de l’ICPSC, “a aquest substrat s’hi afegeix, a més, l’acció dels partits i d’altres actors polítics destacats, que han afavorit la política de blocs i l’augment de la polarització política”.
