La resposta conjunta a la sentència evidencia les diferències entre ERC, JxCAT i la CUP

El Parlament aprova el text però els partits independentistes posen de manifest en la seva defensa plantejaments diversos sobre com enfocar el futur

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimarts la proposta de resolució que es presenta com a “resposta conjunta” a la sentència per part dels partits independentistes. La proposta, que rebutja la sentència del Tribunal Suprem i denuncia el recurs del Tribunal Constitucional, no ha aconseguit però amagar les diferències d’enfocament sobre com encarar el futur. Si la CUP defensa la construcció d’institucionalitats alternatives, ERC aixeca la bandera del ‘Sit And Talk’, mentre que JxCAT planteja una denúncia de la repressió i l’erosió democràtica a l’Estat espanyol. El punt d'acord és el rebuig a la sentència del 14-O, la demanda de llibertat per als presos polítics i la denúncia del paper del Constitucional posant límits als temes que es poden discutir al Parlament.

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha remarcat que la proposta és una “resposta àmplia i conjunta com a moviment independentista” però també com a “demòcrates i ferms defensors dels drets més fonamentals”. Vilalta ha subratllat que amb la proposició es diu “no” a la sentència i es denuncia “la deriva autoritària”, que “no només afecta als independentistes, sinó també als demòcrates”.

ERC ha subratllat que la condemna contra Carme Forcadell “és un escàndol” i ha remarcat que el delicte de sedició tal i com s'aplica és “un precedent que permetrà que es pugui perseguir moltes mobilitzacions i criminalitza la dissidència política”. Vilalta ha volgut recordar que amb la proposta —que només reprodueix a tall de denúncia la part suspesa— es reitera “la reprovació a la monarquia, la defensa de l’autodeterminació de Catalunya”. La republicana ha assenyalat que “les competències autonòmiques no poden limitar els temes de debat al Parlament”. Malgrat que s’hagin presentat esmenes per separat, Vilalta ha dit que la iniciativa serveix per “evidenciar la unitat d’acció per deixar clar que la repressió no serà mai una solució a res”.

Vilalta ha fet referències al moment actual i ha manifestat que “és el moment d’obrir una via democràtica i no repressiva que ara tenim oportunitat de seguir i construir amb la creació d’una mesa de negociació entre iguals, sense condicions, amb un calendari prefixat, al servei del país”. Vilalta ha remarcat que “és el moment del ‘sit and talk’" i ha expressat la necessitat de "seguir forts al carrer”.

Per part de JxCAT, la diputada Elsa Artadi ha acusat l’Estat de voler ocultar el debat sobre la sentència amb “detencions, amenaces permanents, insults a les institucions catalanes, amenaces a països tercers, més abusos judicials, noves imputacions i l’intent d’estendre la por”. Artadi ha denunciat que el Tribunal Constitucional “es vol censor” del Parlament de Catalunya i ha qualificat la sentència “d’aterridora a nivell humà” que dóna “carta blanca a l’Estat a reprimir, vingui d’on vingui i contra qui convingui”. La diputada de JxCAT ha considerat que la democràcia espanyola està “emmalaltida” i ha dirigit crítiques al PSC per manifestar-se “amb l’extrema dreta” i ara plantejar dubtes a la immersió lingüística. “Tant valen quatre vots de Cs”, ha preguntat.

De la seva banda, Vidal Aragonès ha rebutjat la sentència del Tribunal Suprem sense evitar “l’autocrítica” com a subgrup parlamentari: “No hem estat a l’alçada del que demanava l’actuació repressiva de l’Estat ni del que ens diu el carrer en les mobilitzacions”. El cupaire ha destacat a més que durant dos anys els partits independentistes han estat incapaços de “bastir una estratègia per avançar en la construcció de la república”.

La CUP considera, però, que la construcció de la república “no passarà pel Parlament” i davant d’aquest fet ha expressat dues propostes: per una banda, “construir institucionalitat i sobirania pròpies”. Aragonès ha insistit en què cal “un marc que sigui una alternativa real a la buidor d’aquest Parlament”. El diputat ha assenyalat que “fins que no avancem nacionalment no podrem acabar amb la repressió de l’Estat”.

Aragonès ha fet referència també a la suspensió del punt 11 per part del Constitucional i ha assenyalat que “ja ens poden fer el que vulguin que mai seran ells els que determinaran del que parlem”. El cupaire ha reptat l’Estat i ha afirmat la disposició a parlar dels temes sobre els quals no es vol que es parli. En aquest sentit, ha parlat de la “restauració de la monarquia actual, que troba l’origen en un règim autoritari construït en base a milers e morts i la persecució política, el franquisme”.

 

Cs portarà la iniciativa a la fiscalia

La portaveu de Cs al Parlament, Lorena Roldán, ha qualificat de “barbaritats” els arguments dels partits independentistes per defensar la proposta de resolució. Roldán ha advertit que el discurs independentista “té efectes als carrers” i ha considerat que és una estratègia “indecent”. La política taronja ha avançat que el partit portarà la proposta de resolució a la fiscalia perquè “la votació vulnera els drets de tots els catalans”, tot i que ha aventurat que el Constitucional “tombarà” la iniciativa.

El PSC també s’ha negat a donar suport a la iniciativa tot i que el diputat Ferran Pedretha dit que “podríem arribar a alguns punts en comú sobre les disfuncions sobre el funcionament d’un estat de dret democràtic”, però ha posat en dubte que aquesta sigui “la intenció” dels independentistes. “Sembla que la iniciativa persegueix la creació d’una causa justa per una eventual secessió unilateral en el futur”, ha remarcat. Pedret també ha rebaixat la importància d’una proposta de resolució que veu com “l’expressió d’una disconformitat política”.

Per part dels Comuns, la diputada Marta Ribas ha dit que els seu grup està en contra de la sentència i defensa el dret a que es pugui parlar d’autodeterminació al Parlament. Ribas ha assenyalat que el procediment fins arribar a la resposta conjunta “ha evidenciat les seves pròpies diferències de com resoldre la situació creada via esmenes”. Ribas ha denunciat que la intenció dels partits independentistes “era en realitat electoral” a les portes de la campanya electoral del 10-N. La diputada ha lamentat que no hi hagi estratègia compartida i que tampoc tinguin “projecte compartit de país ni plantejament sobre la nova etapa que s’ha obert” després de les eleccions generals.

El PP denuncia una "enrevessada enginyeria jurídica"

Finalment, Alejandro Fernández, per part del PP, ha descrit la proposta de resolució com “una enrevessada enginyeria jurídica per fer veure que desobeeixen sense desobeir”. El diputat popular ha considerat “deshonest fer-ho així” perquè, segons la seva opinió, “és mantenir la tensió sobre una ficció que no contribueix en res, però que serveix per seguir vorejant la il·legalitat mantenint un desafiament que no té cap sentit”. Fernández ha rebutjat la denúncia de censura sobre el Constitucional perquè, a parer seu, “fa set anys que no parlen d’una altra cosa que no sigui la independència” i ha demanat que els partits independentistes deixin “de tractar a tots els catalans com a nens”.

 

Comentaris