El president a l’exili, Carles Puigdemont, relata al segon lliurament de ‘M’explico. La lluita a l’exili’ (La Campana), que sortirà a la venda dijous que ve, la seva detenció a Alemanya. En un avançament editorial que fa aquest dissabte ‘La República’ i ‘El Punt Avui’ i recollit per l’ACN, Puigdemont narra amb tots els detalls com la policia alemanya l’arresta de tornada cap a Bèlgica des de Finlàndia i com és la seva primera nit a presó. En aquesta primera nit, Puigdemont escriu: “Passi el que passi, Catalunya no es pot rendir. Sota cap concepte, tampoc el de la repressió i l’ús de la violència policial extrema”. “Toca defensar la república davant d’un estat i els seus còmplices, que no acceptaran mai la democràcia, el diàleg i l’acord”, continua des de la seva cel·la.
En aquest escrit també garanteix que defensarà els seus drets fins al final per assegurar que pot continuar lluitant pels drets col·lectius i defensar la legitimitat del govern “injustament silenciat”. A més, Puigdemont comenta la “fatalitat històrica” de la seva detenció: “La darrera vegada que un president català va ser arrestat ho fou també per la policia alemanya, i també per una petició expressa del govern espanyol”, en referència a Lluís Companys.
Puigdemont explica també com passa davant la jutgessa, qui li pregunta si ha comès cap delicte. Ell respon que va obeir el mandat del Parlament i que el Govern no va gastar diners públics en el referèndum. Finalment, la jutgessa, considerant que hi ha un possible risc de fugida, decideix que Puigdemont continuï en presó provisional mentre no es decideixi que fa Alemanya amb l’euroordre dictada pel jutge Pablo Llarena.
“Avui ha estat un dia dolent. La jutgessa ha decidit mantenir-me a la presó fins que el tribunal regional decideixi sobre la petició que han formulat les autoritats espanyoles”, lamenta en un escrit, a la tornada del jutjat. Puigdemont assegura també que nota la “incomoditat” o fins i tot “vergonya” en la jutgessa, la policia i els vigilants.
“El personal de la presó m’ha rebut molt i molt bé. La noia responsable d’obrir la meva fitxa com a presoner m’ha demanat perdó i ha expressat la vergonya que sentia. I amb els vigilants, igual. A tots els he demanat que no es preocupessin, que entenia perfectament la seva feina i que en cap cas la culpa no era seva. Quin contrast amb el tracte que reben els meus companys que són a les presons de Madrid!”, apuntava.
Després de ‘M’explico. De la investidura a l’exili’, la segona entrega del llibre també relata les negociacions frustrades amb Esquerra i la tensió a Estrasburg el dia de la manifestació, a més d’anàlisi política d’aquells fets.
