El president Carles Puigdemont ha posat en el primer punt de l’ordre del dia estratègic per a l’independentisme. Sigui quin sigui el Govern, Puigdemont ha comprat la tesi de creació d’un “Estat al núvol” i ha demanat al seu equip que ho posi a l’agenda immediata dels partits i les entitats independentistes. És a dir, començar a crear estructures d’Estat a la xarxa, des de un bitcoin català a un Parlament virtual o la gestió de l’assistència mèdica. Tot endreçat a la xarxa, lluny del control de l’Estat espanyol i amb més participació i control de la ciudadania en la seva creació. L’organització ciutadana en l’1 d’Octubre va donar la clau de la facilitat que la població pugui gestionar la cosa pública fora dels marcs físics de l’Estat i fer-ho a través de la xarxa i les xarxes socials.
Un dels gurús del projecte “E-estat” és Jordi Puigneró que ha dissenyat el primer esborrany d’aquest projecte. Puigneró, responsable del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), ja va posar negre sobre blanc part del seu projecte en el programa electoral de Junts per Catalunya. De fet, una de les línies d’inspiració que segueix el pla és el model instal·lat a Estònia que tenen tota la seva administració a la xarxa per evitar l’atac i la pressió russa.
El projecte és crear una “república nadiua digital”, una “E-República que es contraposi als estats analògics”. En definitiva, “construir un Estat a la xarxa” perquè “l’estratègia de fer-ho al terra no ha funcionat davant l’escomesa de l’Estat”. Dins les línies del primer esborrany, al que ha tingut accès El Món, s’hi troba la creació “d’una identitat digital catalana”, “crear una moneda digital catalana”, un model fiscal inspirat en “l’smartTax” o crear aplicacions per poder oferir una xarxa d’assistència mèdica o social. Fins i tot, entre els objectius s’hi compta “crear un voluntariat digital per fer República des de la societat civil”.
Els impulsors d’aquest projecte remarquen que per portar a terme tot aquest projecte no cal ni diner públic, només repetir l’estructura en xarxa que la societat catalana ha bastit en dies com l’u d’Octubre. “Es pot fer un Estat a internet al marge dels poders públics autonòmics i sense diner públic pel mig, amb dos milions de persones es pot construir perfectament un Estat a la xarxa que arribi a ser plenament operatiu i que els ciutadans se’l sentin plenament seu”, destaquen des del nucli de pensament de la iniciativa.
Tot i que queden molts serrells per perfilar i molts fronts per tancar, un dels punts estrella del projecte és la creació d’un Parlament virtual. Una carpeta que inclou l’elecció electrònica de diputats que farien lleis amb més col·laboració ciutadana i amb més control del votant. Un Parlament que dirigiria l’acció política d’un Govern establert a la xarxa que homologuès les aplicacions amb les que treballaria la futura E-República.
