Detencions de matinada, fiances per no ingressar a presó a l’espera de judici, denúncies de la brigada d’informació de la policia i informes manipulats… No és Catalunya, és Madrid. D’ençà de la celebració del referèndum de l’1-O que algunes associacions madrilenyes han organitzat concentracions de suport al dret d’autodeterminació i demanant la llibertat dels presos polítics. I la repressió policial i judicial també els ha arribat. Una quinzena de ciutadans madrilenys esperen judici.
En un primer grup, sis majors d’edat estan acusats de delictes d’odi, lesions i desordres públics. La Fiscalia i l’acusació els demana fins a 5 anys de presó, i ja van haver de pagar 17.000 euros de fiança per no ingressar a presó. La matinada del 2 de novembre del 2017, poques hores abans que el Suprem decretés l’ingrés en presó preventiva dels consellers i conselleres del Govern que no havien marxat a l’exili, a més de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, van ser detinguts per part de la Brigada d’Informació de la policia espanyola sis joves d’entre 21 i 29 anys que s’havien manifestat l’1-O a la plaça Sol de la capital de l’Estat -va congregar unes 8.000 perosnes- per defensar el dret d’autodeterminació dels catalans i denunciar la brutalitat policial. També dos menors d’edat per la mateixa raó. En ser detinguts, la policia els va comunicar que estaven acusats de desordres públics. Però quan van ser traslladats a comissaria “se’ls va acusar d’un delicte d’odi i de lesions”, relata a El Món l’equip de la defensa dels sis joves majors d’edat.
policia espanyola carregant l’1-O
“S’havia convocat una manifestació legal a Sol, que discorria tranquil·lament fins que va arribar un grup d’una vintena de persones amb simbologia nazi i banderes espanyoles. La policia els va separar i va fer un cordó, però els va deixar quedar-s’hi tot i que no tenien permís de manifestació. Però un mes després, la policia deté els sis joves i els dos menors, que no anaven junts ni eren amics. Se’ls deté sense ni tan sols citar-los prèviament, malgrat que tots tenen família i feina i no hi ha risc de fugida és clar, perquè no havien fet res”, relata una de les advocades. Se’ls acaba acusant d’un delicte de lesions, de desordre públic i també d’un delicte d’odi. “Tot plegat surrealista, perquè se suposa que el delicte d’odi és contra el grup de nazis, que suposadament ha denunciat els vuit manifestants!”, explica la defensa, que ha rebut el suport de la Caixa de Solidaritat.
Dos anys després de les detencions, el judici encara no ha arribat. La defensa tem que “pugui estar lligat a la sentència del procés, per poder legitimar delictes d’odi i violència”. Segons els fets que relata la Fiscalia en l’escrit d’acusació, atentent a la denúncia de quatre dels manifestants d’ideologia neonazi, els sis joves i els dos menors els haurien agredit en un carrer paral·lel a Sol, encaputxats, a causa de la seva ideologia. “És surrealista que els imputin un delicte d’odi contra aquest grup de manifestants neonazis que no tenien autorització i que a més exhibien simbologia i van intentar agredir els manifestants legals”, afegeix la defensa dels joves, que a més, remarca la paradoxa que “la plaça estava plena de policia per tot arreu, també pels carrers adjacents, és estrany que ningú no veiés aquestes agressions, no?”.
I encara un altre punt, algun dels joves havia estat identificat a la manifestació, “una pràctica habitual en manifestacions” segons l’advocada, però té clar que “és la brigada d’informació de la policia qui fa informes i manipula, perquè sap que són activistes a favor del dret a decidir d’entitats de Madrid”. Un altre aspecte que grinyola és que Fiscalia imputa als vuit encausats les mateixes lesions contra els quatre joves d’ideologia neonazi i assegura que van ser gravats en vídeo i que per això van ser identificats. Però alhora diu que anaven encaputxats i es considera un agreujant.
Manifestació a Madrid el 16 de març del 2019 pel dret d’autodetermianació
Un segon cas que està pendent de judici és el de set persones que formaven part del cordó de seguretat de l’organització de la manifestació a Madrid el 16 de març de 2019 en suport al dret a decidir, organitzada per l’ANC, Òmnium i entitats de Madrid. “Un grup de neonazis d’Hogar Social van introduir-se a la manifestació, i el cordó de seguretat es va posar davant. No sabem com, set persones del cordó de seguretat van ser denunciades per aquesta gent, per suposades agressions. Però la policia no els va ni detenir ni multar en el moment? Les set persones són activistes pels drets fonamentals i antifeixistes, que tot apunta que la Brigada d’Informació els va identificar i denunciar perquè sí”, relata l’advocada que els defensa, que prefereix no identificar-se per evitar represàlies en la seva feina diària com a advocada. A hores d’ara, el judici està aturat: “Va haver-hi una primera vista, però no existia ni tan sols denúncia per part dels nazis suposadament agredits, només denúncia de la policia. La jutgessa va dir que era surrealista i suspenia el judici a l’espera que Fiscalia es pronunciés”.
Finalment, un tercer cas, en què finalment els encausats han estat absolts. La nit del 12 d’octubre del 2017 se celebrava a la discoteca del Teatro de Madrid una festa “anti-indepenentista”, segons va relatar la premsa madrilenya aleshores. Tres mesos després, la policia espanyola detenia un grup de joves acusats d’haver agredit persones assistents a la festa al crit de “votarem, votarem” i “visca Catalunya”. Al delicte de lesions li sumaven també el delicte d’odi. “Al judici un policia va declarar que havia vist les agressions, i ens vam preguntar, i per què no els vas detenir?”, comenta l’advocada. Tot just fa unes setmanes es va fer pública la sentència i els joves van ser absolts.
