El referèndum que va dir sí a una voladura controlada del franquisme

El 15 de desembre de 1976, el 78% dels espanyols van ser cridats a les urnes per votar una llei que permetés el trànsit a la democràcia

Madrid, 18 de novembre de 1976. Un any després de la mort de Franco, les Corts Franquistes aproven una llei que comprometia l’Estat a elaborar una constitució i a convocar eleccions lliures i democràtiques. La Llei per a la Reforma Política, votada pel 80% dels procuradors de les Corts franquistes convençuts per Adolfo Súarez, al capdavant del govern provisional des de feia quatre mesos, tenia només cinc articles i tres disposicions, i estava pensada per aconseguir una voladura controlada del règim franquista iniciant una transició a la democràcia. Un trànsit a una monarquia parlamentària que en cap cas no suposés una ruptura total amb el passat, sinó una reforma per convertir Espanya en una democràcia homologable a la resta de països del voltant.

Justament per evitar una ruptura total amb el règim, es va presentar com una Llei Fonamental –la vuitena-, conservant les formes jurídiques que blindaven la dictadura i incloent-hi els mecanismes necessaris per si calgués esmenar-la i rectificar-la. Però l’embolcall de la llei li donava un aspecte indiscutiblement democràtic, atorgant i reconeixent la sobirania al poble i avalant un sistema parlamentari emergit d’unes eleccions democràtiques com l’únic capaç d’elaborar i aprovar lleis. A més, s’establia el referèndum com el mecanisme per ratificar qüestions d'interès nacional.

El govern provisional de Suárez va apostar molt fort pel sí

El govern provisional de Suárez va apostar molt fort pel sí

Efectivament, la llei establia l’obligatorietat de sotmetre’n l’aprovació final a un referèndum. I així va ser, dimecres 15 de desembre de 1976, després d’una campanya mediàtica espectacular a TVE i a la premsa controlada per Adolfo Suárez, el 94% hi va votar a favor, amb una participació del 78%. Almería va ser la província més entregada, amb un 96,9% de sí, i Cantàbria, amb un 89,8%, la que menys vots a favor va recollir. A Catalunya, el sí es va situar en la franja més alta de l’Estat: A Girona, el suport a la llei va arribar al 94,4%, a Barcelona va ser del 92,8%, a Tarragona es va enfilar fins el 95,2% i a Lleida va arribar al 95,3%, essent el territori català que més suport va donar a la llei.

 

Alguns dels lemes de la campanya institucional resulten força paradoxals més de quatre dècades després, amb presos polítics condemnats a més d’una dècada de presó per haver organitzat un referèndum que ben bé podia tenir aquestes missatges: “Tu voz es tu voto”, “si quieres democracia, vota”, “Habla, pueblo”, o “si votas hoy sí, podrás decidir mañana”.

Un dels lemes de campanya del referèndum de 1976

Un dels lemes de campanya del referèndum de 1976

Quin va ser el posicionament dels partits polítics, tant els que ja eren legals com els encara il·legals? En el moment del referèndum, ni ERC, ni UDC ni CDC estaven legalitzades, però van donar llibertat de vot a la seva militància. Hi va votar a favor Centre Català (CC), fundat l’any 1976, i la Lliga Liberal Catalana (LLC). També Alianza Popular i la UCD. En contra, la Falange i Fuerza Nueva, mentre que Los Círculos Doctrinales José Antonio van demanar el vot en blanc. El PSUC, el Partit Comunista d’Espanya, el PSOE, el Front Nacional de Catalunya, Falange Autentica, el Partit Carlista i el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament van recomanar l’abstenció.

 

Comentaris