El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha convocat eleccions catalanes per al dia 21 de desembre, com a acte seguit a dissoldre —per sorpresa— el Parlament de Catalunya. Unes eleccions, ha volgut remarcar, “lliures, netes i legals, que puguin restaurar la democràcia a la comunitat autònoma”. També ha cessat el president de la Generalitat, el vicepresident i la totalitat dels consellers. Així mateix, serien cessats 141 càrrecs vinculats a presidència, vicepresidència i les conselleries, segons el càlcul que ha pogut fer fins ara l’Executiu espanyol.
El president del govern espanyol ha agregat que el consell de ministres ha acordat plantejar davant del Tribunal Constitucional un incident de nul·litat de les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya aquest divendres.
Rajoy ha dit que avui “els espanyols vivim una jornada trista” perquè, segons ha subratllat, “el sense sentit s’ha imposat sobre la llei i la democràcia, sense respecte pels drets de la majoria i sense inquietar-se pel dany que pugui causar”.
A banda dels cessaments, el consell de ministres ha decidit designar els òrgans administratius encarregats de donar compliment a les mesures aprovades pel Senat, que assumiran els ministeris corresponents a les competències associades a cada conselleria. Aquestes mesures s’articularan a partir de cinc decrets, segons fonts de la Moncloa.
Cop a les representacions a l’exterior
Entre les mesures aprovades aquest divendres també hi ha l’extinció de les oficines de presidència i vicepresidència, del Consell de Transició Nacional, del patronat Diplocat, de les delegacions a l’estranger (a excepció de la de Brussel·les) i dels delegats del Govern a Brussel·les i Madrid.
També han acordat el cessament del director general i el secretari general d’Interior, Cèsar Puig, però no el del major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, que haurà de destituir qui passi a ser-ne el seu superior.
Rajoy ha dit que amb aquestes mesures s’evita que aquells que “fins ara han estat responsables de la Generalitat puguin seguir fent passos en l’escalada de desobediència i agressió a la Constitució”.
El cap de l’Executiu espanyol ha afirmat que les decisions són un mecanisme per “restituir l’autogovern liquidat per una cadena de decisions il·legals, arbitràries i excloents, passos necessaris per tornar la legitimitat democràtica a l’autogovern”.
El president espanyol, que ha fet una declaració sense admetre preguntes, ha volgut constatar que “al Parlament s’han imposat els partidaris del que com pitjor, millor” liquidant, ha afegit, “una tradició de catalanisme integradora i pactista, que ha estat motor de progrés”.
Rajoy ha insistit en la necessitat d’aplicar les mesures “per respondre a unes decisions que pretenen imposar per la política dels fets consumats, un segrest inadmissible i el robatori d’una part del seu territori” als espanyols.
“Són hores d’ànims exaltats —ha dit—, però ara importa la prudència i la serenitat, també la confiança que l’Estat té mitjans suficients per donar suport, amb la llei i de forma pacífica, a la recuperació de la normalitat per resoldre les amenaces sobre la convivència”.
La independència és “trista i angoixant”
Per Rajoy la independència és una experiència “esquinçadora, trista i angoixant” i ha assegurat que aquesta és la barreja de sentiments de “tots els catalans no independentistes avui i molts que no poden compartir la destrossa que aquesta operació —basada en mentides— està causant al cos social de Catalunya”.
Amb la voluntat de justificar la intervenció, i conscient de l’oposició que hi trobarà davant sobretot per part dels partidaris de la independència, Rajoy ha agregat que “es tracta d’evitar més danys i tornar a la normalitat de la vida ciutadana”.
En resposta als detractors del 155, Rajoy ha volgut remarcar que les mesures no suspenen l’autogovern ni són una voluntat d’intervenir-lo ni retallar-lo. Són, ha dit, una forma de “tornar-lo a la normalitat, que comença per la llei, per recuperar la legitimitat de les institucions i tornar la veu als catalans”.
