"Un de cada quatre ciutadans del món ha pagat un suborn el darrer any"

Segons l'Oficina Antifrau, el 85% dels catalans pensa que la corrupció està "estesa" o "molt estesa" entre els partits polítics. L'any que acabem de tancar també deixa enrere molts casos de corrupció que han sacsejat la política catalana: Palau de la Música, Pretòria... En aquesta entrevista, Jesús Lizcano, president de la ONG Transparència Internacional i catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid critica que les mesures que es prenen són insuficients per combatre-la però també apel·la a la responsabilitat ciutadana. Lizcano creu que els ciutadans són massa permissius amb la classe política.

La corrupció és inherent a la política?
La corrupció està associada als càrrecs públics, molts d'ells provinents dels Partits polítics, els quals no tenen bona imatge davant la ciutadania. A nivell internacional, 8 de cada 10 persones afirmen que els partits són corruptes o molt corruptes.

Està acceptada socialment?

Sí, massa.

Els ciutadans doncs, són massa permissius amb la classe política i conformistes amb les partitocràcies?
Efectivament, els ciutadans són bastant permissius amb la classe política i amb el sistema de partits i llistes. Els ciutadans tenen molt mala imatge dels polítics: es pensa que només busquen els seus interessos, per sobre de l'interès dels ciutadans. Fins i tot hi ha un cert nivell de fatalisme entre els ciutadans.

El tòpic diu que la dreta és més corrupta. És compleix?

No es pot dir que una o altra sigui més corrupta. Normalment, entre els diferents casos de corrupció –hi ha més de 700 càrrecs públics processats- es donen per igual els que pertanyen a uns o altres partits polítics, tan si són majoritaris, de dreta o d'esquerra, o minoritaris. En la generalitat dels partits hi ha una certa proporció de persones o càrrecs que estan contaminats o processats pel fenomen de la corrupció.

Les mesures governamentals per frenar la corrupció són insuficients?

Sí, ja que segons el Baròmetre, la meitat dels ciutadans de la mostra internacional considera que les mesures dels seus Governs no són efectives en la lluita contra la corrupció i que es podria o s'hauria de treballar més a fons per combatre-la. S'han d'aplicar penes més dures.

Els últims anys s'han destapat diversos casos de corrupció. Quines conclusions s'extreuen al baròmetre respecte l'Estat espanyol?
Han descendit els nivells de corrupció els últims anys, des del 2004 al 2009, i al 2010 hem deixat de baixar i ens hem estancat. Aquesta tendència és desfavorable i es produeix fonamentalment per la corrupció urbanística.

El nivell global de la corrupció a l'estat espanyol és superior al de nombrosos països subdesenvolupats. Per quins motius?

Els Índex de Transparència Internacional mostren que l'estat espanyol ocupa el lloc trenta -d'un total de cent setanta-vuit països- i per tant, no estem malament a nivell general, tot i que és veritat que la situació és més desfavorable si se'ns compara amb els països europeus. D'altra banda, en el sector urbanístic, Espanya ofereix una imatge bastant negativa, ja que en aquest sector hi ha hagut masses abusos i enriquiments il•legals per part dels corruptes, que s'han aprofitat o han propiciat decisions polítiques o administratives clarament il•legals.

Quines mesures prenen els països menys corruptes que Espanya no estigui duent a terme? S'han d'aplicar penes més dures?
Hi ha països amb un marc legal més sòlid i que contenen mesures tan preventives com sancionadores més substantives que les existents. Ara, amb el nou codi penal s'endureixen les penes i per tant, poden ser dissuasòries per als potencials corruptes. En aquest sentit, són molt importants les mesures preventives i l'educació en l'ètica i consciència social.

Segons alguns criteris, Catalunya se situa en les posicions més altes de transparència. Tot i així, segon el baròmetre, l'àrea menys transparent és la contractació. Fins ara, però, el Govern tripartit treia pit dels nivells de transparència que havia aconseguit tot i que es van produir diverses polèmiques, com la dels informes "inútils" encarregats per la Generalitat...
Catalunya ha aconseguit a l'Índex de Comunitats Autònomes un nivell de transparència bastant acceptable en general, encara que com succeeix en la major part de les Comunitats, en unes àrees de les avaluades estan millor i en d'altres pitjor. És d'esperar que en l'àrea de contractació, en l'edició del proper any millori i obtingui una puntuació més alta en aquesta parcel•la d'anàlisis. Sobre el contingut dels informes que puguin encarregar aquestes institucions, aquest Índex no entra a valorar la major o menor pertinença o utilitat social dels treballs que encarrega una administració autonòmica, ja que és un tema qualitatiu i realment subjectiu. Són les auditories operatives que internament es poden fer a les Comunitats Autònomes les que ho hauran d'avaluar.

Quina tendència s'observa en els ajuntaments catalans respecte a la transparència? Són més transparents que en altres zones?
La tendència dels ajuntaments catalans, igual que la dels del conjunt de l'Estat espanyol, ha estat clarament positiva durant les tres edicions que s'ha anat realitzant, ja que la puntuació mitjana col•lectiva el primer any -2008- era de 52,1 sobre 100, la de l'any 2009 va ser de 64, i la d'aquest any ha estat 70,2.
Els ajuntaments catalans han obtingut en tot cas una mitjana més alta que la del conjunt de l'Estat espanyol, i a més s'ha de dir que normalment han col•laborat de manera molt positiva amb Transparència Internacional a l'hora de subministrar informació. Sant Cugat i Sabadell han estat entre els sis ajuntaments guanyadors dels 110 majors ajuntaments avaluats.

Hi ha forts desequilibris en els nivells de transparència entre les diferents zones de Catalunya? I de l'estat?
Hi ha desequilibris encara que no són substantius, tant a nivell català com espanyol, però aquest Índex no entra a fer anàlisis o valoracions de caràcter territorial.

¿Quines conclusions s'extreuen del Baròmetre Global de la Corrupció 2010?

La conclusió fonamental del Baròmetre és l'alt nivell de corrupció que es percep en la major part dels països del món, ja que sis de cada deu ciutadans afirmen que la corrupció ha augmentat i a més, en regions com Amèrica del Nord (66%) i Europa (73%), aquesta percepció és major. Una altra conclusió de l'informe és que es paguen masses suborns al món, ja que un de cada quatre ciutadans ha pagat algun suborn durant els últims dotze mesos.

 
 

Comentaris